És més que sabut que el CGPJ porta quasi quatre anys amb el mandat caducat. Si fos un aliment faria temps que hom l’hagués llençat a la brossa. A més, d'acord amb una llei ad hoc per a nomenar els dos magistrats del TC que ara li escau, juntament amb dos més del govern espanyol, ha deixat passar el terme que va vèncer ahir dimarts amb una excusa tan fora de lloc com inintel·ligible.

Tot això com és possible? Pregunta legítima de la ciutadania. A més, com és possible en un país on des del poder, per corrupte que sigui —i en tenim mostres de corrupció a dojo— es branda el compliment de la llei com a divisa de l’Estat?

Només és possible si, qui perpetra aquestes malifetes, és judicialment i políticament impune, és a dir, és irresponsable total. Impune, en el sentit literal del terme: cap procediment legal hom pot posar en marxa per fer complir a llei a un grup de vocals amotinats que ha segrestat el servei públic de l’Administració de Justícia —això sí, cobrant cada mes deu mil euros bruts, els que siguin membres de la Comissió permanent—, perjudicant els ciutadans i els jutges rectes i complidors, que n’hi ha.

Deixar de nomenar els magistrats del TC que pertoca al CGPJ és una alteració gravíssima en el funcionament, d’altra banda no sempre exemplar, de poders bàsics de l’Estat. Però no és un delicte ni està sotmès a cap mena de responsabilitat política o disciplinària. A diferència dels magistrats ordinaris, dels del TC o els del TEDH, els vocals del Consell són immunes a qualsevol mena de responsabilitat. Ni tan sols responen, com ja es va encarregar de manifestar un difunt president del CGPJ davant la cambra parlamentària que els ha nomenat. Quelcom insòlit, certament. Es confereix el poder d’administrar la Justícia —seleccionar, formar, designar, traslladar, sancionar o premiar els jutges i magistrats— i no han de retre cap mena de compte per aquesta funció o el seu abandó. La irresponsabilitat és incasable amb l’estat de dret. La culpa, formal, rau en una llei orgànica del poder judicial —i en el defectuós títol sisè de la Constitució— d’una dolentíssima factura mil cops reformada segons convingués als reformadors de torn i que cada cop més està pensada com un reglament de personal que com a una dotació d’infraestructura a un poder de l’Estat, com són els jutges i magistrats.

Però la responsabilitat no és només, en el present tràngol, la del nomenament per part del CGPJ de dos magistrats del TC, tal com preveu la Constitució, sinó que rau en uns partits polítics que han empitjorat encara més el que els italians denominen la lottizzazione de les institucions, és a dir, el nomenament de càrrecs institucionals en funció de les quotes de poder de cada partit.

Amb una barra comparable només amb el seu nivell de corrupció acreditada —i encara per acreditar— tant econòmica com política, el PP es nega en rodó des de fa quasi quatre anys a renovar el CGPJ, seguint les pautes de la llei que via corró parlamentari el mateix PP va aprovar. No és el moment de cap mena d’excuses. La llei pepera, fins que es derogui, és llei i, per tant, el PP també l’ha de complir. No es pot escudar en excuses com recomanacions —no mandats— d’organismes internacionals sense competència en matèria judicial, perquè el que tothom convindrà és que, havent una llei, aquesta s’ha de dur a terme fil per randa.

Lluny d’això, el PP i un grup de magistrats, ara vocals nomenats a proposta del PP (Antonio Ballestero, Nuria Díaz, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya —membres de la permanent—, Carmen Llombart, Ángeles Carmona, José María Macías i Gerardo Martínez Tristán) en il·legítima conxorxa es conjuren per saltar-se la Constitució, Constitució que finalment se salten des de fa més de 3 anys i nou mesos.

Sigui com sigui, els vocals autocol·locats fora de la llei duen a terme els seus il·legals plans gratis total, perquè saben —són juristes— que el cost jurídic i polític és nul. I el dels seus padrins, igualment. Que poques lliçons de democràcia i de bona administració pot donar aquesta tropa que faria de primera les que esmentava, queixós, Romanones.