L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (AGUE) ha publicat el seu informe sobre les qüestions prejudicials relatives a la llei d'amnistia espanyola respecte dels fets suposadament delictius desenvolupats durant el procés. L'informe avala la llei d'amnistia i rebutja qualsevol incompatibilitat amb el Dret europeu, afirmant que:
1.- L'amnistia és una matèria de competència estatal, no harmonitzada en el Dret de la Unió Europea (UE).
2.- No existeix l'autoamnistia de la qual van parlar alguns operadors jurídics espanyols, per aprovar-se com a resultat d'un context de reconciliació política i social. Però cal ampliar el perímetre d'aquesta afirmació de l'advocat general. Més que un context de reconciliació política i social, és el reconeixement per part de la majoria parlamentària que el Regne d'Espanya va atemptar en la seva praxi judicial respecte de conductes desenvolupades a Catalunya en el moment del procés i que aquesta praxi, que molts denominem directament warfare o ús anormal i inapropiat de les eines de l'estat de dret, justifica una reparació extraordinària per part de l'Estat, insòlita en les democràcies europees i que mai seria justificable si l'estat de dret hagués funcionat com calia a Catalunya entre el 2014 i 2024.
3.- L'amnistia no afecta els interessos financers de la UE, ja que no hi va haver “un vincle directe de connexió” entre les despeses del referèndum del procés i els fons invertits.
4.- L'amnistia és aplicable a les persones acusades —injustament— d'actes de terrorisme (com els Comitès en la Defensa de la República —CDR—), ja que la Directiva europea contra el terrorisme no conté cap disposició que prohibeixi expressament l'ús de mecanismes d'extinció de la responsabilitat penal, com l'amnistia, sent aquesta aplicació competència de cada estat membre de la UE, perquè la llei d'amnistia exclou els delictes greus contra la vida i contra la integritat física.
Cal destacar que aquest informe és l'opinió no vinculant de l'AGUE, pertanyent la competència de decidir a la sentència, que serà definitiva, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), malgrat que l'opinió de l'AGUE sol ser determinant, per ajustar-se el seu dictamen entre el 70 i 80 % a les sentències definitives del TJUE. Malgrat que és necessari esmentar que amb algunes, i fins i tot notables, excepcions com la d'extensió dels efectes de la nul·litat de les clàusules hipotecàries de sòl al moment de la signatura contractual.
La sentència del TJUE arribarà aviat, potser abans del febrer del 2026
La sentència del TJUE arribarà aviat, potser abans del febrer del 2026. De definir-se en el mateix sentit que l'informe de l'AGUE i tenint en compte la doctrina favorable a l'amnistia de la fins ara única sentència emesa pel Tribunal Constitucional (TC), tots els obstacles per a la seva plena eficàcia i, concretament, per a la tornada del president Puigdemont es resoldrien de cop. Tots?
Tots menys un, perquè el Tribunal Suprem (TS) va resoldre no aplicar l'amnistia en considerar que les persones a les quals va condemnar el 2019 per la sentència del procés no van incórrer en la conducta de malversació impròpia amnistiable, sinó en la malversació pròpia no amnistiable de l'enriquiment patrimonial (no empobrir-se personalment en imputar-li les despeses dels actes del procés a la Hisenda Pública) que impediria l'aplicació de la llei d'amnistia. Davant d'aquesta absurda interpretació, només el TC, per via de l'acolliment dels recursos d'empara que es presentessin, podrà enderrocar de cop l'últim mur per a la plena aplicació de l'amnistia decidida per la majoria parlamentària estatal i, per tant, per a la tornada del president Puigdemont.