Aquesta setmana ha estat una bona setmana per a Junts per Catalunya. No per aquest fet diré que es confirma la tesi escrita fa set dies que el baròmetre del CEO era més una oportunitat que no pas un problema per a aquest partit; és d’hora per saber-ho. Però clarament ha estat un bon principi. La gira mediàtica de Pedro Sánchez per mitjans de comunicació catalans assumint els múltiples incompliments de l’acord de Brussel·les per part del PSOE acaba amb moviments al Congrés dels Diputats. Ahir dijous, Junts, PSOE i PP van acordar un text a la ponència de la comissió de Justícia per mirar que la llei que va registrar Junts al Congrés contra la multireincidència pugui ser aprovada a principis de l’any que ve. Al PNB també li agrada. Si els bascos s’hi acaben sumant, podria ser una de les iniciatives polítiques que ha rebut un suport més ampli de tota la legislatura. Fruit d’una suma poc habitual, ben cert. Però que aporta força valor afegit als qui hi donen suport.

En política és molt important donar sentit al que fas i al que representes. I davant el problema de la multireincidència, qualsevol partit que vulgui tenir opcions de governar algun dia ha d’abandonar l’estètica i posar-s’hi a fons per resoldre'l. Aquesta proposta per modificar el Codi Penal respon a la voluntat d’introduir la multireincidència com a agreujant en els furts de menys de 400 euros, que són bàsicament robatoris de mòbils i ordinadors, ja que ara aquest agreujant no s’aplica. Si s’aplica l’agreujant de multireincidència, significarà que a algú que ha comès un furt de menys de 400 euros i ja ha estat condemnat tres vegades per delictes semblants, se li imposarà una pena de presó d’entre un i tres anys.

És bastant obvi que el PP hi doni suport. Més enllà que sigui una proposta dels independentistes catalans; més enllà que el PSOE ho faci perquè vol seduir Junts (oblidant l’esquerra minoritària que li dona suport); qui els vota, això ho veu bé. També ho veuen bé els votants del PNB, que sempre han valorat més l’ordre que la ideologia. És un acord, a més, que posa solucions a un dels problemes dels quals treu més profit el populisme per inflamar el seu discurs. I això també els va bé a tots.

La societat actual presenta problemes nous sobre els quals caldran consensos amplis, potser curiosos, per trobar-hi solucions

Comença el ball al centre del taulell, i sembla que hi haurà més gent que voldrà ser-hi que no pas que se'n voldrà quedar fora. La societat actual presenta problemes nous sobre els quals caldran consensos amplis —potser curiosos— per trobar-hi solucions. No fer-ho perjudica tothom. En primer lloc, els ciutadans, tips que el sistema no els protegeixi. En segon lloc, els que aspiren a la centralitat, ja que per combatre els extrems el que cal és actuar, no radicalitzar el discurs. I, en tercer lloc, els que governen, ja que la polarització i la crispació entorpeixen molt la qualitat democràtica i el bon funcionament de les institucions. No cal llançar les campanes al vol; és un principi d’acord, però té la seva gràcia.

Molts sectors hi donaran suport, a aquest acord. Però gairebé tots oblidaran que això ha passat perquè Junts ha decidit mantenir la posició. Tornant a l’article anterior, per mantenir-se fidels el seu estil de joc i assumir-ne les conseqüències. No deu ser senzill. En registrar la proposta se’ls va acusar de tot per part de l’esquerra dogmàtica. I d’altres van córrer a dir que era perquè Aliança i tal. En trencar amb Sánchez se’ls va acusar de tot per part de l’esquerra dogmàtica. I d’altres van córrer a dir que era per Aliança i tal. Doncs bé, si acaba havent-hi acord serà perquè van presentar la proposta malgrat el soroll i les pressions i perquè van trencar amb Sánchez malgrat el soroll i les pressions.

És el que té voler ocupar el centre en temps d’extremismes i veritats absolutes. És dur, però és on s’està pel que importa. Sembla que comença el ball.