Després que hagin transcorregut tres mesos des de les eleccions catalanes del 27 de setembre, tampoc no ha estat aquest diumenge el dia per decidir com queda la legislatura a Catalunya. Si era l'assemblea de la CUP la que havia de prendre la decisió a Sabadell, els militants i simpatitzants cupaires l'han adoptat amb un pronunciament no molt diferent al que fins ara ha tingut el grup parlamentari: un empat matemàtic a 1.515 vots. O sigui, no dir-hi l'última paraula.

D'entre totes les possibilitats que hi havia que no es produís una decisió, ha acabat per donar-se la més insòlita, l'estadísticament més improbable i la que no ofereix una resposta a què fer a partir d'ara. Com es desempata un empat? El més lògic seria repartir els deu parlamentaris entre cinc vots afirmatius i cinc abstencions però això seria per al sector més reticent a continuar el procés i investir Artur Mas tant com haver perdut l'assemblea. Cosa que, de fet, en molt bona mesura ha succeït perquè la base ha donat una rebolcada a la direcció, que molt majoritàriament havia escalfat el no al procés i el no a Mas.

La direcció de la CUP ha de trobar una fórmula que respecti la voluntat de l'assemblea, on la meitat dels delegats ha votat investir Mas i acceptar la proposta que Junts pel Sí va lliurar als cupaires per debatre, a partir d'un full de ruta, un pla de xoc d'emergència social i un procés constituent popular i democràtic. És evident que qualsevol drecera que prescindeixi de la voluntat d'aquest 50% deslegitimaria l'assemblea.

En totes aquestes sumes i restes que es faran fins al proper dia 2 –en què es durà a terme la següent reunió de la CUP, la del seu consell polític ampliat als membres del Grup d'Acció Parlamentària–, valdria la pena que la formació política incorporés a la seva anàlisi que 1,7 milions de vots a Junts pel Sí en les eleccions del 27 S es mereixen almenys el mateix respecte que ells han tingut amb la CUP. Sobretot, després de constatar com es tractava d'impedir que el candidat de la força política que va guanyar les eleccions arribés a la presidència de la Generalitat, plantejant insòlitament el vet a una persona per sobre d'un programa polític. La nova política té de vegades massa tics de la vella. Tot això després d'una jornada que també es podria resumir com el dia en què la CUP en ple no va voler decidir.