La sensibilitat vers tota forma de violència i opressió sobre els territoris és una preocupació de la diplomàcia vaticana, una de les millors formades al món. Per tant, el colonialisme és una realitat de la qual no se’n fa bandera. Però, inexplicablement, el Vaticà n’ha fet segells. L'Oficina Filatèlica Vaticana acaba de retirar de la circulació (45.000 exemplars) un segell considerat colonialista que s’ha emès per la Jornada Mundial de la Joventut, una macrotrobada de joves amb el Papa que tindrà lloc a Lisboa el mes d’agost. El petit objecte en qüestió (48 x 32 mm) és una imatge del Papa amb joves que el segueixen, i que s’inspira en una frase de l’Evangeli de Lluc que fa referència a Maria que s’aixeca i camina. Segons el comunicat oficial, l’objectiu del segell és (era, perquè ara ja és només una peça per a col·leccionistes) “destacar la importància d’emprendre un camí de discerniment, centrats en estar sempre a punt, però mai angoixats”. El Papa, en un videomissatge als joves, havia exhortat la gent a “mirar sempre més enllà, a l’horitzó” i els instava a “no aixecar murs davant de la vida, perquè et tanquen, mentre que l’horitzó et fa créixer”. I per això la Jornada Mundial és una oportunitat d’obrir-se a altres cultures i maneres d’entendre la vida. En el segell retirat, el Papa és un líder que encapçala un grup de joves i els guia sobre el que simbolitza una barca, la de Pere. Però des de Portugal la realitat es llegeix d’una altra manera, i les crítiques han tombat el segell perquè el veuen una imatge colonialista. L’artista, Stefano Morri, s’havia inspirat en el Monument als Descobriments, al barri lisboeta de Belém, una obra del 1960 i sí, enllaçava amb la idea d’Enric el Navegant guiant la tripulació vers el descobriment del nou món, i el Papa amb els joves volia ser “el descobriment d’un canvi d’època”. La dissenyadora portuguesa Beatriz Roque Antunes havia situat en la imatge una gran creu que també representava el dinamisme de Maria visitant a la seva cosina Isabel. El segell, emès el 16 de maig, havia d’estar disponible al Servei Postal i Filatèlic del Vaticà.
La sensibilitat és un element que ha d’entrar en les decisions polítiques, artístiques i de qualsevol color, perquè més enllà de les intencions, es pot generar un desastre amb bona voluntat
El que volia ser un cant a la importància de “navegar a vista”, sense mirar ja el port que deixes enrere, ha estat un naufragi diplomàtic i ha esquitxat políticament i socialment, fent enrabiar el mateix episcopat portuguès. El primer a definir-ho de ”pèssim gust” ha estat el bisbe Carlos Alberto de Pinho Moreira Azevedo. El monument inspirador del segell va ser construït durant la dictadura portuguesa, i el segell arriba en el moment en què la Santa Seu (30 de març 2023) havia precisat que l’Església repudia els conceptes que no reconeixen els drets humans intrínsecs dels pobles indígenes, inclosa aquella que legalment i políticament s'entén com la doctrina del descobriment. Fins i tot el cardenal portuguès (i papable) José Tolentino de Mendonça ho ha considerat un error. La sensibilitat és un element que ha d’entrar en les decisions polítiques, artístiques i de qualsevol color, perquè més enllà de les intencions, es pot generar un desastre amb bona voluntat. I tots en tenim, d’exemples.