La primera constància que he trobat del concepte és del 7 de setembre del 2015 a Twitter i a través del compte @nanocatalan. Després hi ha tres o quatre aparicions aïllades en dos anys. I fins aquest diumenge a mitja tarda. És quan l’alcalde d’Igualada i una de les cares del Nou Partit Demòcrata piula això:

La repercussió que la piulada va tenir al món PDC (que anomenarem "Pedecés") va fer que l'etiqueta #colauilleida comencés a circular. I ha circulat tant a les últimes 24 hores que el concepte ha estat sintetitzat aquest dilluns per la gent de @laretaguardia

Ves per on, doncs, de la piulada al muntatge fotogràfic, que a part d'estar molt ben fet recull perfectament la idea, només han passat 24 hores. Però en aquest curt espai de temps, la política catalana ha guanyat un nou adjectiu que serveix als "Pedecés" per etiquetar dos dels seus grans enemics en un sol concepte: Duran Lleida i Ada Colau ara són "ColauiLleida". 

I què inclou aquesta nova marca? La idea que fa temps circula pel món "exconver" que les repetides indefinicions que ells (i elles) li veuen al món de l'alcaldessa de BCN en parlar d'independentisme són les mateixes que al seu moment va manifestar Duran (qui, per cert, va dir que marxava i ho ha complert. Fins i tot el seu nombrós club de detractors ho reconeix: impecable). És aquella imatge d'en Duran, després de dir que no aniria a la mani, corrent amb crosses pel mig de milers de persones per arribar a la capçalera d'una mani que estava sent un èxit. I el que es pretén ara és assimilar aquell moment a l'anunci de Colau d'assistir a la mani d'aquest any. 

En un moment de saturació informativa, la política necessita missatges sintètics i simples que serveixin per explicar una idea amb una sola imatge. El món Colau ho ha aconseguit col·locant-nos la marca "comuns" per identificar clarament un espai polític que tots tenim clar que no és ni Iniciativa, ni CSQP, ni Podem. I aconseguir això en aquesta immensa sopa de sigles, de lletres i de persones que és ara mateix la "nova" esquerra, és un gran èxit. En canvi, mentre els Pedecés encara busquen la marca que els identifiqui, resulta que n'han trobat una per anar a la contra dels grans rivals al tauler polític on ells en una banda i els comuns de l'altra intenten tibar d'Esquerra Republicana.

Sí, perquè darrere d'aquesta lluita ideològica que hem vist manifestar-se amb molta força al debat sobre el Born de BCN i el que representa per als uns i per als altres, el que hi ha aquí és un combat d'hegemonies, sí, però sobretot una guerra per aconseguir que Esquerra, o bé continuï al bàndol actual, o bé opti per canviar de vorera. I aquest serà el gran tema dels pròxims mesos al nostre país, si els de Junqueras seguiran on són o exploraran la possibilitat de recuperar l'esperit d'un govern d'esquerres, que no seria un nou tripartit perquè el PSC ni és ja hegemònic ni està al cantó del que els comuns anomenen el "dret a decidir". 

I potser tots plegats acaben trobant les diferents marques per delimitar el seu espai i, sobretot expulsar-ne els altres.