Poquíssimes setmanes abans de les eleccions municipals a Barcelona, les alternatives a Ada Colau s’han desinflat amb una manca de vigor alarmant. Xavier Trias va pensar-se que guanyaria l’alcaldia com l’Esperit Sant, mitjançant un simple acte de presència, mercès al seu tarannà afable de metge de família i amb l’ajuda de La Vanguardia. Jaume Collboni creia que la seva condició de virrei de Pedro Sánchez a la capital de Catalunya li bastaria per assolir tot allò que els antics alcaldes socialistes aconseguiren amb carisma, ambició i esforç (qualitat, aquesta darrera, que en Jaume no té ni tindrà mai, car competeix meritòriament per arribar al tron del polític més gandul del país). No cal parlar del pobre Ernest Maragall, qui només ha aconseguit aixecar una mica el vol de l’ombra per obra i gràcia d’uns cartellets que insultaven son meravellós germà. Quin trio de toies, quin podi de talosos.
El lector sap de sobres que allò que els cursis anomenen “el model de ciutat” de Colau no és el meu i que els collons de l’ànima se’m posen bastant curulls davant la perspectiva tenir una alcaldessa tan espanyola com ella. Però abans que la ideologia i el programa electoral, a casa respectem els polítics valents, de raça i tossuderia. I Colau resisteix exemplarment, no només perquè les setmanes de precampanya estiguin palesant que s’enfronta a tres homes en perpètua hibernació, dos jubilats que ja han fet (i cobrat) tot el possible en el món de la política i un altre, pobret meu, a qui no hem conegut cap idea brillant. Si les elits de la ciutat només poden fabricar aquest tercet de maniquins per governar la capital del país, i si els arguments que presenten només es basen en fer fora l’actual inquilina, és que encara no han entès que per guanyar l’Ada es necessita molt més.
Tots la donen per morta, quan els moribunds són ells. Tots l’han enterrat abans d’hora, i Colau resisteix
No m’estranya que, davant d’aquesta patètica operació de la burgesia barcelonina amb aquests tres candidats d’autèntic pa sucat amb oli, la base electoral dels comuns es mantingui robusta com el fal·lus d’un adolescent. Si el sistema només pot oferir aquestes alternatives, filleta meva, doncs quasi que fins i tot a l’Eixample ens acabarem deixant les cames sense depilar, tot cantant La Internacional. Aquestes darreres setmanes, mentre Trias, Maragall i Collboni passaven el dia fent dinerets d’amiguis als seus insofribles restaurants favorits de Barcelona, l’Ada s’ha estat patejant la ciutat com una folla per fortificar la seva base electoral. Mentre Colau reconquereix escoles públiques a Sant Felip Neri i regira la coctelera de l’obra pública per cantar bingo abans de la campanya, al trio calavera encara no li hem sentit una sola proposta econòmica per retornar la prosperitat als ciutadans.
Fa ben pocs dies, vaig poder coincidir amb l’alcaldessa a la llotja del Camp Nou. L’Ada sap com l’he arribada a rebregar (verbalment) i és ben conscient de com detesto aquesta ciutat sucursal dels espanyols que ens ha fet empassar durant quasi vuit anys. Però això no és cap obstacle perquè parléssim ben pocs segons i, davant dels insults que vaig adreçar als seus futurs rivals per l’alcaldia, somrigués amb una gràcia d’esvelta intel·ligència, tot irradiant una força encara envejable. La seva ciutat no és la meva, ho repetiré fins la nàusea, però quan parla del seu credo, te l’has d’escoltar i no pots deixar d’admirar la seva gallardia. Tot això resulta encara més respectable si hom ho compara amb els iaios de l’independentisme a la ciutat i l’absentisme permanent del cap de llista del PSC. Tots la donen per morta, quan els moribunds són ells. Tots l’han enterrat abans d’hora, i Colau resisteix.
A mi tant me foten els resultats a la capital, car soc un membre actiu del partit de l’abstenció. Però si algú vol un canvi d’alcaldessa a Barcelona, i si encara resta una sola neurona als tres partits que s’hi oposen, caldria despertar els avis i el vividor per posar-los a treballar una mica. Mira que en soc poc, de l’Ada, però esteu aconseguint que cada dia em caigui millor. Tanoques.