En un moment clau de la legislatura espanyola, en què el govern format per PSOE i Sumar pot ser que necessiti més que mai el suport de Junts en alguns aspectes clau, la vicepresidenta segona ha pensat que el millor que podria fer és insultar-los. Yolanda Díaz, amb els seus insults a Junts, és el que representa millor la tercera llei que Carlo M. Cipolla va escriure a Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana. Cal no oblidar la cinquena: “L’estúpid és el tipus de persona més perillós”. No és la primera vegada que els fundadors de Podemos surten a insultar greument Junts sense cap mena de fonament. Bevent dels diaris més de dretes que hi ha a l’Estat, van donar credibilitat a notícies falses per acusar Xavier Trias. El van acusar de tenir diners a Suïssa, cosa ja desmentida, i li van dir “mafiós” durant tota una campanya. Ada Colau, Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, etc. Ara Díaz ha dit que els de Junts són “racistes i classistes”. I que són com Vox. A mi em sembla que quan s’insulta Junts, realment el que s’insulta és el record dels que van ser de CDC i CiU, ja que Junts es va fundar l’any 2020 i els seus sis anys d’història són anys d’acords amb la CUP, ERC, PSOE i líders a la presó i exili.

Des de l’esquerra, sobretot quan menys discurs té, s’acusa tothom de ser de dretes. I per això, durant molts anys, es va dir a CiU que era de dretes. Molt bé. CiU ja no existeix, no cal perdre ni un segon a analitzar si era més o menys cert. Però durant tota la seva trajectòria, mai ningú no els havia acusat de racistes. Potser algun desesperat enemic de la llengua catalana havia provat sort en mirar de barrejar la defensa de l’ús del català amb racisme, cosa que va fracassar. Però per la seva acció política en el camp social, mai a ningú no li va passar pel cap. Que l’actualització del missatge anticonvergent cap al missatge anti-Junts sigui passar de dir “són de dretes” a dir “son igual que Vox” és fer el ridícul. Que l’actualització del missatge anticonvergent cap al missatge anti-Junts sigui passar de dir “només pensen en les competències per Catalunya” a dir “són racistes” és per no votar res més al govern espanyol fins que aquesta dona no demani perdó.

Aquesta rebequeria és fruit de males perspectives electorals, però també d’alguna cosa que ve de molt endins, l’odi de classe, molt estès a l’esquerra

Els que s’havien de disgustar, ja s’han disgustat; els que s’havien d’enfadar, ja s’han enfadat, i els que havien de contestar, ja han contestat. Per tant, els qui hem d’analitzar la política, de vegades nauseabunda, hem de mirar de fer-ho. En el cas de Junts, jo no perdria gaire temps a defensar-me d’una acusació tan infundada. Ja que cada reiteració, per més que sigui per desmentir-ho, aprofundeix en el marc de relat del racisme i aprofitaria el regal involuntari de Díaz. Aquesta rebequeria d’algú que ha treballat per tenir fama de persona dialogant i amb capacitat d’arribar a consensos és fruit de males perspectives electorals, però també d’alguna cosa que ve de molt endins, l’odi de classe. Molt estès a l’esquerra. Els orígens de Díaz són en l’esquerra tradicional. Comunisme i sindicalisme. Izquierda Unida i Comissions Obreres. Partits i sindicats de classe. Quina classe? La classe treballadora. Tècnicament, la gent que ha de viure amb el seu salari.

Històricament, la gent que ho té més difícil. Actualment, també és així? O algú es va inventar els autònoms i que qui ho pagaria tot seria la classe mitjana? Que els digui classistes —terme despectiu— indica que Junts també defensa una classe. Com que no és la que ella diu que defensa, entra en conflicte i considera que la defensa que ella fa d’una classe és legítima, però la que fan els altres, a favor d’uns que clarament són treballadors, no ho és. Aquest és el regal: Junts amb la classe mitjana. Quan la teva oferta necessita gent que depèn de salaris i ajuts de l’administració per contraposar-los als que els va millor tens un problema: si els ajudes de veritat et quedaràs sense votants. Quan la teva promesa és que els ajudaràs a prosperar i no a sobreviure és més atractiu. Segurament per això t’insulten.