Els 15 punts que José Luis Tezanos dona d'avantatge al PSOE són una ficció demoscòpica. Això implicaria uns 150 escons —màxim històric— i una raó incontestable perquè Pedro Sánchez convoqués eleccions immediatament. La Moncloa no està per això, per més que la dreta insinuï que podria convocar-les en qualsevol moment. L'estratègia Sánchez és dominar l'agenda i resistir amb força la legislatura, fins i tot sense pressupostos. Hi ha una confrontació per veure qui construeix millor un estat d'ànim. El PP invoca l'avançament electoral per dues vies incompatibles: perquè el govern espanyol està fort o perquè s'ensorra per la trama de casos judicials. L'executiu no és que impulsi VOX, però li afavoreix el seu moment zenit. Ho sap i ho utilitza. Per això respon políticament al PP quan patina qüestionant l'avortament o desapareix del debat d'Israel i Gaza.

El PP d'avui no atrau el vot de ningú i, amb les transferències de vot paralitzades, qui avança és VOX

Tot i que l'executiu rema cap a un estat d'opinió on l'alternativa PP-VOX pot arribar a ser un VOX-PP, aquesta construcció té una certesa de fons. Hi ha una tendència escrita a les microdades del CIS. Es consolida que VOX es menja una bona part dels vots del PP (un de cada sis). Feijóo està en mínims entre els seus. I tot i que el PSOE i Sánchez retrocedeixen entre els seus votants, guanyen posicions a l'esquerra a costa de la fragmentació de Sumar-Podemos. El PP d'avui no atrau el vot de ningú i, amb les transferències de vot paralitzades, qui avança és VOX. En resposta, Feijóo endureix la postura de l'avortament reobrint el debat de les llistes d'objectors. I proposa anomenar els metges que volen practicar-los i els objectors (una llista que mai no ha sigut pública). En tot cas, un mal camp de batalla ideològic per al PP. Primer, són assumptes superats, i segon, no suma vots al seu bloc i mobilitza el contrari.

A Feijóo li costa saber on col·locar-se. Pretenia començar el curs polític amb molt d'avantatge i en posició de govern i VOX l'està movent. La denúncia de Feijóo a Espejo Público d'una pinça VOX-PSOE on ambdues formacions conspiren contra el PP, no és creïble. La ultradreta no va assistir als actes del 12 d'octubre perquè han decidit no anar enlloc on vagi Sánchez. En aquesta línia, no hi ha un canal subterrani, com insinuen els populars, on ambdues formacions acorden el vot per aïllar el PP. El “Feijóo s'ha donat un cop” d'Abascal per comparar-los amb Bildu, reflecteix l'estat de la relació.

En plena desubicació, Feijoo ha fet un pas important. Confrontar públicament amb VOX. Fins ara l’estratègia era el silenci. O bé per no molestar-los —els pressupostos autonòmics depenen de VOX en diverses comunitats—, o bé per ignorar-los. Té raó el PP quan diu que no tenen propostes i que van sortir dels governs per no tacar-se amb la gestió. Fins i tot així, Feijóo té molt difícil mantenir la coherència en el futur. “Nosaltres ho hem intentat”, deia el líder popular a Susanna Griso a l’entrevista. I alhora, s’ha compromès públicament a no governar en coalició. Cap a on van o venen? Feijóo vol acostar-se o allunyar-se? No queda clar. I VOX en això és ferm. Els estan esperant fins que entrin en raó, diuen des de VOX. Una disjuntiva molt més dura i complexa que el PSOE-Podemos del 2019. Com donarà Feijóo la volta a l'"Ànims, Alberto" és la gran incògnita.