1) Avui Junts pel Sí ha presentat un document de 61 pàgines. És la proposta pactada amb la CUP que ha de votar diumenge l'assemblea de militants d'aquesta formació. Els seus autors insisteixen que han treballat molt per consensuar les propostes i que el text està molt treballat fins al detall. "És que en Romeva és molt meticulós", ha comentat un dels redactors. Ahir van estar fins a molt tard acabant de polir frase per frase. Per aquest motiu han repartit el text als periodistes un cop acabada la roda de premsa de presentació.
Ara bé, aquest text, no és molt diferent del que hem anat escoltant les últimes setmanes. Pel que fa al gran tema, el del nom de qui tindrà el càrrec de molt honorable, ara en diuen "presidència formada per un equip de quatre persones". O sigui, Mas presidint i tres vicepresidències fortes (econòmica per Junqueras, social per Munté i d'exteriors per Romeva). I en relació amb el tall, la gran novetat seria que amb el tema de BCN World ja ho veurem i que quan surt Aigües Ter-Llobregat treuen la flauta de Pan i toquen "El cóndor pasa".
I vostè, llegint això, es pregunta: "escolti, fa dos mesos que estem exactament així. No ho podríem haver enllestit llavors?". Si li sembla li transmeto la resposta que m'ha donat un dels que està molt ficat en el tema: "per a la CUP, llavors era massa aviat per dir que sí. El problema és que potser ara és massa tard".
2) Quan una parella decideix viure junta, sap que tots dos hauran de cedir en algunes coses. En diuen convivència. I per aconseguir aquesta convivència existeix una cosa que en diuen pactes.
En política passa igual. Tots tenim uns principis que són fantàstics (bàsicament perquè són els nostres i tendim a pensar que nosaltres som collonuts i sempre tenim raó). Però després hi ha una cosa que en diuen la realitat. La puresa ideològica i la intransigència són enemigues de la política. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. I si decideixes anar-hi, no et queixis quan els teus bonics principis quedin colgats d'un dit de partícules de color marró.
3) A la roda de premsa de Junts pel Sí d'aquest matí, els periodistes han plantejat diverses vegades el tema d'una possible oferta de referèndum per part d'Espanya. La resposta ha estat: "no hi ha cap oferta". Bé, però és que ni que n'hi hagués (per cert, l'oferta només podria venir de part de Pablo Iglesias, que està molt bé que continuï parlant-ne després dels resultats, però que predica al desert).
Miri, ara seré molt clar: prou de bromes ja amb això del referèndum. Em sap molt greu, però plantejar aquesta qüestió és una pèrdua de temps i una presa de pèl. O sigui, deixem-ho córrer perquè és mooolt lleig enganyar la gent. Que 5.189.333 d'espanyols hagin apostat per la oferta de l'Espanya plural de Podemos, té una lectura favorable. Ara bé, no hi haurà reforma de la Constitució ni referèndum. No hi ha prou voluntat política i, sobretot, des del punt de vista de procediment és impossible. Primer hi hauria d'haver 3/5 parts del Congrés dels diputats a favor (no hi són). Després caldria elaborar un text, dissoldre les cambres i convocar noves eleccions i, un cop constituïdes les noves Corts, que les 3/5 parts del nou Parlament ratifiquessin la reforma. I un cop que hagués passat tot això, convocar el referèndum de reforma de la Constitució i, si s'aprova, llavors fer el referèndum.
Vist això, suposo que coincidim que hi ha més possibilitats que jo avui sopi amb la Halle Berry i s'enamori perdudament de la meva humil persona que no pas celebrar un referèndum proposat per Espanya.
4) Les parets del Parlament tenen orelles. I, de vegades, convé recolzar-s'hi una estoneta a veure quines vibracions transmeten les pedres. I avui m'han vibrat que hi haurà investidura el 29, que sortirà que no i que a la investidura del 31 sortirà que sí (la CUP pactaria que seria més fàcil vendre que no fan president a Mas a la primera del segon intent). De vegades les parets transmeten vibracions estranyes i de vegades som els humans qui les interpretem malament. L'avantatge és que, en aquest cas, la veritat la sabrem en 8 dies.
5) ¿Sap les pel·lícules aquelles en que el detectiu de torn que investiga un assassinat va fent preguntes retòriques en veu alta, envoltat dels possibles culpables? Fins que a base de lògica encercla la veritat i, patapam!!!, assenyalant un dels presents, exclama: "va ser vostè!". I ho és.
Doncs bé, la pregunta retòrica sobre el tema és: si la CUP ha participat en l'elaboració del document presentat avui, semblaria lògic pensar que ho ha fet amb la voluntat de que aquest document sigui aprovat. Si no, quin sentit tindria haver perdut el temps? Dit d'una altra manera: si la Halle Berry no té el mínim interès amb mi, no acceptarà ni venir a sopar. Si accepta és perquè vol algun cosa. Encara que sigui fer-me creure que tinc opcions. Però, quina necessitat (i quin sentit) té perdre el seu preciós temps humiliant a un insignificant com jo?