Pedro Sánchez tenia un pla per començar el curs i recuperar la iniciativa. No queda clar si el fracàs de l'intent respon al disseny o a l'execució. Els titulars dels prime time estrenaven temporada a Ceuta i Presidència va decidir respondre a la crisi que tot ho ocupa amb una entrevista a la Cadena SER, prèvia al Consell de Ministres d'avui, de l'aprovació del pla de recuperació de 168 milions d'euros i amb el tancament de la compareixença al Congrés, forçosament avançada a aquest dijous, 3 de setembre. De l'entrevista, a més de tres titulars, en queden tres desconnexions: la política, l'emocional i la de lideratge. Un mes després, resulta evident, en vista de com està Ceuta, que el govern espanyol no ha sabut mesurar la dimensió del que va passar el 30 i 31 de juliol ni Sánchez explicar-la. Es manté el suport al Marroc com a soci; no hi va haver un avís del CNI amb la dimensió que mereixia —i el consegüent despenjament de la versió de Margarita Robles— i el comandament únic desplegat sembla respondre més a una petició de Juan Jesús Vivas que a una necessitat imperiosa. Els tres titulars són més que discutibles, però encara ho són més les explicacions. Hi ha una desconnexió evident amb l'impacte emocional entre els ciutadans ceutins, als quals Sánchez no s'ha referit durant l'hora d'entrevista. Sumat a la falta d'autocrítica o perdó davant una situació inassumible. Ja no hi cap el debat sobre la gestió amb les platges i els carrers plens de migrants un mes després de la seva arribada.
Tampoc és comprensible que defensi el seu dret al descans. És evident que un president no desconnecta mai del tot. Si ha semblat desaparegut, és perquè hi ha una sensació unànime que, entre les visites dels ministres i qui estava al comandament de la crisi, hi havia un buit i una falta de direcció. Ho reconeixen quadres intermedis del govern espanyol. Carlos Cuerpo, actual vicepresident primer, no exerceix el paper que van tenir Carmen Calvo ni María Jesús Montero. Aquest buit, que Sánchez havia d'explicar, l'ha omplert apel·lant a l'empatia pel seu descans quan hi ha una ciutat sencera incapaç de tornar a la normalitat, aliena al descans que el president reivindica per a si.
Aquest dijous els grups parlamentaris insistiran en els avisos del CNI que Margarita Robles reivindica i Fernando Grande-Marlaska nega. Però el xoc passa per la constatació d'uns equips que van estar desconnectats, defensant cadascun el seu cos de funcionaris, incapaços de consensuar una versió comuna que no deixés malament els dos ministres. Si Robles era conscient de la gravetat dels avisos, la interlocució havia de ser amb la Moncloa i el ministre de l'Interior, com va fer el president Juan Jesús Vivas trucant a presidència el 27 de juliol. Si Marlaska va tenir aquestes anàlisis de situació del CNI, la frontera no es va reforçar de manera prou dissuasiva. A hores d'ara, és difícil que Sánchez pugui salvar aquesta incongruència en la seva compareixença.
El guió de les explicacions és insuficient quan la crisi de l'allau s'ha transformat en una crisi social, de convivència, d'olla de pressió a punt d'esclatar
S'ha llegit malament durant tot el mes d'agost la dimensió de l'allau i les seves conseqüències i pitjor la resposta que havia de donar Sánchez. El guió de les explicacions és insuficient quan la crisi de l'allau s'ha transformat en una crisi social, de convivència, d'olla de pressió a punt d'esclatar en una ciutat víctima de l'alè del Marroc, amb sensació permanent d'abandonament i els carrers presos pels migrants que havien d'estar recol·locats en espera dels tràmits de devolució o asil.
A hores d'ara, Sánchez hauria d'haver assumit la resposta política, social i emocional a la crisi. No ha estat capaç de fer-ho amb contundència en cap d'aquests fronts. La crisi ceutina és geopolítica, humanitària, migratòria, social, econòmica i de múltiples capes. Precisament per això era la que més podia comprometre el govern espanyol si no es gestionava a temps i amb la precisió que exigia. Dona ales a l'extrema dreta i dificulta posar el focus en unes respostes xenòfobes inadmissibles i, en alguns casos, també inèdites en aquesta crisi.
I trenca un patró. Sánchez ha respost amb rapidesa a nombroses crisis. Més enllà de les seves causes, el govern espanyol es va fer càrrec de l'hantavirus o de l'apagada; va articular una resposta econòmica durant la pandèmia amb els ERTO, i va liderar a Europa el topall al gas, per citar-ne alguns exemples. A Ceuta no van veure venir la crisi, no han sabut gestionar-la a temps i tampoc han aconseguit explicar-la com calia. L'entrevista de Sánchez ha deixat massa llacunes, contradiccions i respostes difícilment sostenibles —com l'apel·lació a la innocència del Marroc— per a una crisi que exigia exactament el contrari: claredat, fermesa i una resposta política i social a l'altura.
Falten mesos perquè Ceuta recuperi la plena normalitat. I serà difícil per a l'Executiu reconduir el sotrac més gran en la gestió del govern espanyol d'aquesta legislatura. Amb el tema més sensible, en el moment més fràgil. Tot es llegirà en clau electoral i cada decisió tindrà un cost. El problema és que, a hores d'ara, ja no n'hi ha prou amb solucionar la crisi. El govern espanyol haurà de convèncer els ceutins que sap com sortir-ne. I aquesta batalla, a Ceuta, està pràcticament perduda.