“La dona no neix, es fa” va descriure Simone de Beauvoir en una frase que és tota una introducció al concepte de gènere. A cada època les dones han fet front a les arestes més dures de la vida en societat, la divisió dels treballs, i el pensament conservador que enyora els patriarcats indiscutibles. A mida que les dones es fan lliures també es conjuren sants barons en antigues creuades per no deixar que les dones creixin i es construeixin en igualtat. I si ja es reconeix que una de les grans revolucions del segle XX va ser la conquesta de les dones del mercat de treball assalariat, el cert és que en el primer quart del segle XXI encara hi ha al món una proporció més gran de dones a l’atur, amb treballs temporals no volguts, i amb menors drets i pitjors condicions salarials. L’objectiu de percebre un salari just i igual a igual treball segueix sent una fita de futur i no un fet de present, malgrat que en els darrers temps les qualificacions i graduacions en estudis superiors de les dones superen, en moltes branques de l’acadèmia, les dels homes.
Costa adonar-se del que algunes feministes denuncien com micromasclismes quan ni tant sols els macromasclismes escandalitzen. I des de les institucions no es donen passes gaire sòlides per fomentar l’esperit crític, disminuir les diferències i acostar-se a la igualtat més enllà de les paraules. Un exemple de com les dones poden servir com a excusa dels masclismes mateixos: quan el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en l’exercici de les seves responsabilitats, va destituir el major Josep Lluís Trapero, ho va fer al·legant que es tractava de “feminitzar” el cos de Mossos d’Esquadra i va parlar de modernitzar i fer més coral la direcció amb una Prefectura compartida per Estela, Sallent i la intendenta Rosa Bosch. El conseller Elena, al final, aquest octubre, ha pres una decisió política diferent, apartant Estela i fent culminar, de moment, a la posició més alta, la carrera meteòrica de Sallent. Però ara ja ningú s’empassa el repetit àlibi de “feminització” de la conselleria d’Interior i del cos de Mossos.
L’objectiu de percebre un salari just i igual a igual treball segueix sent una fita de futur i no un fet de present, malgrat que en els darrers temps les qualificacions i graduacions en estudis superiors de les dones superen, en moltes branques de l’acadèmia, la dels homes
Sobre un altre departament, l’escriptora i periodista Natza Farré difonia amb el comentari “en diuen coneixement”, una piulada de Recerca i Universitats amb la foto de la primera reunió de treball del conseller Quim Nadal amb els dotze rectors (tots homes) del sistema universitari de Catalunya. Joaquim Nadal, que va substituir en la conselleria la que havia estat vicerectora de la Universitat de Girona Gemma Geis, intentava contrarestar posteriorment les crítiques argumentant que els dotze rectors homes varen ser votats pels seus claustres (o les comunitats universitàries respectives). Doncs bé, on el conseller Joaquim Nadal hi veu una justificació, jo hi veig —i potser la Natza Farré— una fallada d’actuació política en igualtat i una ceguesa que pot ser involuntària, però que blanqueja desigualtats de gènere massa establertes perquè a certes autoritats no els hi faci mal als ulls.
Calen actuacions concretes i efectives per aconseguir la Catalunya republicana i feminista, i allunyar-nos del que ja no és ceguesa, sinó aferrissada militància masclista: dos exmembres de Vox que exigeixen al president de la comunitat de Múrcia, Fernando López Miras, la supressió immediata de les beques Piedad de la Cierva destinades a dones que escullen estudiar a la universitat carreres de la branca de ciències. Les dones, segons aquests homínids, no han de saber-ne res de la llei d’Ohm, d’estats de la matèria, ni del principi d’incertesa. El que els correspon són els fills, la cuina i l’església… com en el segle XIX, com a molt. De fet, l’any passat, i també com a condició per a l’aprovació dels pressupostos murcians, ja varen aconseguir reduir la partida de beques per a dones científiques a la meitat. Aquest any, és o tot o res, perquè segons expliquen els parlamentaris ex-Vox i ara supporters PP, aquests ajuts van en contra de la igualtat entre sexes que proclama la Constitució….
Una altra escriptora i periodista, Rosa Maria Artal, deia que aquests parlamentaris de Múrcia no tenen res a envejar dels talibans de l’Afganistan. I té tota la raó. Ja sabíem que la Constitució es pot utilitzar, com qualsevol porra extensible, contra tots els drets, sobre tots els que autodeterminen, feminitzen, alliberen i treuen la caspa de les sagristies. I anem amb compte, perquè si no es denuncien els masclismes que no solen entrar per la porta, se’ns colen els pitjors disbarats contra les dones per la finestra.