Les dades oficials referides al pistolerisme (i sense comptar la resta del global delictiu) haurien de ser percebudes com un enorme red flag, per molts cataplasmes que hi posin els responsables polítics. Segons l’informe oficial dels Mossos d’Esquadra, a banda dels morts per arma blanca (una trentena), l’any 2025 varen ser assassinades 8 persones amb arma de foc, mentre els incidents on es va disparar una pistola van arribar als 93 casos. Enguany ja portem 15 incidents amb armes de foc, amb el resultat de 6 morts i 18 ferits. És a dir, en menys de sis mesos estem a tocar la xifra de l’any passat, i tot fa creure que desgraciadament se superarà. Per reblar l’alarma, només en la setmana passada varen ser executades dues persones a plena llum del dia, un a la Zona Franca, i l’altra al carrer Balmes. Cal afegir que aquesta darrera execució es va fer a tocar d’una comissaria, durant la visita del sant pare i amb alerta 4 de terrorisme, fet que denota el grau de professionalitat dels assassins.
Si les xifres fredes ja són preocupants, les dades que les acompanyen empitjoren l’alarma: el 100% dels assassinats a trets estan vinculats amb el crim organitzat i el narcotràfic; Barcelona s’ha convertit en un autèntic club de la lluita entre màfies europees (serbis, montenegrins...); Catalunya ha esdevingut la base europea dels càrtels sud-americans (Càrtel de Sinaloa, Jalisco, i sobretot el Tren d’Aragua); la proliferació d’armes reals s’ha disparat al nostre territori, sobretot gràcies al mercat creixent de la marihuana i el tenebrós fenomen de les narcollanxes ja ha arribat a les nostres costes.
Amb tot sumat (i sense comptar la resta de delictes d’altra naturalesa, també en fase creixent), el quadre és esgarrifós i ens confronta amb un fet que no es pot menysvalorar: el crim organitzat i el narcotràfic són una realitat consolidada a Catalunya, i especialment a Barcelona. És a dir, ja no són una ficció llunyana, vinculada al món de Hollywood i a les sèries de Netflix, sinó una realitat que està sacsejant els carrers del nostre país. Amb aquesta evidència, resulta especialment preocupant l’actitud del govern català, dedicat per terra, mar i micròfon a minimitzar el risc, tot atribuint-ho a ajustaments interns de màfies, que fan servir sicaris per a les seves particulars guerres. Asseguren que no es tracta d’atacs indiscriminats contra els ciutadans comuns, com si aquest fet fos tranquil·litzador. L’augment de la violència és augment de la violència, siguin quines siguin les circumstàncies, i per tant és un risc per a tota la societat, com va quedar demostrat fa pocs dies al barri de Sant Roc de Badalona, on una nena de 10 anys va rebre un tret derivat d’un narcopis.
El problema s’ha instal·lat al nostre país i el Govern no sembla tenir la capacitat, ni els instruments, ni l’estratègia per combatre’l. Molta xerrameca i cap pla integral per combatre un fenomen que ens pot destruir socialment
El Govern “ha perdut el control de la seguretat”, com ha denunciat Josep Rius? Catalunya ha entrat en fase de pistolerisme? Atesa la contundència dels fets luctuosos dels darrers mesos, en un crescendo que no sembla tenir aturador, és evident que el problema s’ha instal·lat al nostre país i que el Govern no sembla tenir la capacitat, ni els instruments, ni l’estratègia per combatre’l. Que si cal endurir les lleis de tinença d’armes, que si el Codi Penal, que si s’augmenta la presència policial als carrers... Molta xerrameca i cap pla integral per combatre un fenomen que, si es consolida de manera definitiva, ens pot destruir socialment.
La seqüència és ben coneguda en altres indrets: el món del narco troba zones vulnerables on instal·lar-se, després es reforça violentament, i finalment acaba actuant com poder en si mateix. Funcionen com un mecanisme de degradació dels instruments que garanteixen la societat democràtica, i si no s’actua amb contundència en els inicis, s’enforteix fins a fer-se invulnerable. En aquest sentit, no hi tenen cabuda les frases displicents, ni les actituds meselles, ni els discursets per passar la maroma. Cal considerar el fenomen en l’alta gravetat que representa, cal començar a preparar un pla integral de xoc, i cal abandonar les punyetes del bonisme ideològic. Ho va dir Rodrigo Lara Bonilla, el ministre de justícia colombià que va ser assassinat pel Càrtel de Medellín: "La droga destrueix l'individu, però el narcotràfic destrueix la societat i l'Estat de dret”. No és un tema de seguretat. És un tema de democràcia.