Catalunya va girar ahir cap a l'esquerra, colauista-podemista, i els Highlands, les mítiques terres altes d'Escòcia. Durant molts anys, a les nits electorals de les eleccions espanyoles l'eslògan més corejat va ser el de "ista, ista, Catalunya socialista". Ahir, Catalunya no va ser "socialista" però sí bastant "colauista" i bastant "pablista", bastant "Sí se puede". La llista de confluència auspiciada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va recuperar la primera posició per a la nova esquerra, però el gran beneficiat del gir no serà Pablo Iglesias, sinó, molt possiblement, el candidat socialista a la Moncloa, Pedro Sánchez. ECP esdevé el "nou PSC"; el vell continua en estat de coma electoral.

La segona clau interpretativa del 20D és l'emergència d'una "nova CiU", però amb estelada, que podria esdevenir una mena de CUP palplantada al mig del Congrés dels Diputats, parafrasejant l'analista Ramón Cotarelo. El "canvi" a Espanya, és a dir, el possible desallotjament del PP de la Moncloa mitjançant una majoria alternativa de l'esquerra espanyola necessita d'alguna manera el concurs dels dos socis grans de JxSí, ERC i Democràcia i Llibertat, que han anat per separat als comicis. La "vella CiU", representada per la Unió de Josep A. Duran i Lleida, que obté 63.000 vots, ja és totalment extraparlamentària.

Victòria de la confluència

El 2011, el PSC es va ensorrar i les eleccions les va guanyar la CiU que encapçalava l'ara exdiputat Duran. Ahir, els electors catalans van reforçar el lideratge i l'aposta espanyola de l'alcaldessa Colau. La confluència ECP, que integra la plataforma En Comú, ICV, EUiA, Podem i Equo, va guanyar els comicis amb 12 escons i 923.000 vots (24,7%). El resultat és molt lluny, però, dels resultats històrics que assolia el PSC, però ECP podria formar el grup parlamentari més gran al Congrés dels Diputats, tret que ERC i DiL, amb 9 i 8 escons, respectivament, reeditin JxSí a les Corts espanyoles. La d'ECP és una victòria del referendisme: Iglesias, que va ser més explícit en aquest punt que el candidat català, Xavier Domènech, va ratificar l'aposta per una consulta a l'escocesa perquè els catalans decideixin la seva relació amb Espanya.

El segon 'sorpasso' d'ERC

Però els catalans no només han apostat per impulsar el canvi a Espanya. De les eleccions d'ahir també se'n desprèn una voluntat inequívoca de mantenir viu el procés sobiranista en un dels seus moments més difícils, amb la investidura (o no) d'Artur Mas pendent de la CUP, que no participava en les eleccions i va cridar a l'abstenció, el que ha perjudicat clarament les opcions de l'independentisme i ha beneficiat al colauisme. Per primera vegada, ERC és segona força i fa el sorpasso a CDC –englobada en la coalició DiL– en unes eleccions a Corts espanyoles (ja ho havia aconseguit a les europees del 2014). Els republicans obtenen el seu millor còmput en escons: 9, amb prop de 600.000 vots i gairebé un 16% del total. Gabriel Rufián supera així per un escó el rècord assolit per Josep-Lluís Carod-Rovira el 2004.

DiL en quart lloc

Democràcia i Llibertat, la candidatura liderada per l'exconseller de Presidència, el convergent Francesc Homs, rep una severa patacada: queda en quart lloc, empatant a 8 escons amb el PSC, i amb 563.000 vots. DiL apuntala la suma total de l'independentisme, que obté, per separat, 17 escons, un registre molt semblant al que obtenia CiU, o CiU i l'antiga ERC, en els seus millors moments. No obstant això, ERC i DiL perden 500.000 vots respecte als obtinguts per JxSí el 27S. La decisió, de comú acord, de no reeditar la llista unitària a les espanyoles beneficia ERC en la seva dialèctica amb CDC per l'hegemonia de l'independentisme, però reforça la posició En Comú Podem, que esdevé la força política catalana amb més representació a Madrid.

Derrota unionista

L'independentisme pot celebrar que la seva representació a la Cambra baixa espanyola el 2011, els 3 diputats d'ERC, ha passat a ser, en conjunt, de 17. No obstant això, si es fes una lectura en clau plebiscitària de les eleccions d'ahir, l'independentisme perd per un escó la seva batalla amb l'unionisme explícit, tot i que els partidaris de l'statu quo redueixen de manera espectacular el seu pes en el conjunt del vot a Catalunya. Així, el bloc de 25 diputats que van obtenir el PSC i el PP fa quatre anys queda limitat ara a 18: els 8 socialistes encapçalats per Carme Chacón (586.000 vots, amb un 15,7%, per sota d'ERC); els 5 de C's, que liderava Juan Carlos Girauta (487.000 vots i un 13,05%) i 5 més del PP, amb Jorge Fernández com a cap de llista (415.000 vots i 11,1%), que queda en última posició. Comptat i debatut, l'unionisme supera en un diputat l'independentisme explícit però perd clamorosament la batalla d'una Catalunya en ple gir a l'esquerra colauista i l'Escòcia referendista-independentista.