Els anomenats papers de Panamà tenen dos àmbits. L'un és el que sabem, els noms de les persones amb empreses offshore (que és un nom com de llanxa fora borda, oi?). I després hi ha una part oculta que tracta del funcionament real de la xarxa. I aquests són els papers als quals ha tingut accés un servidor i que ara mateix faré públics, posant en risc la meva vida. 

(AVÍS: Si després de revelar aquest secret que em disposo a explicar, em passés alguna cosa, cedeixo gustosament la meva hipoteca a Cristóbal Montoro i que, a partir d'ara, la pagui ell. I el que hi ha a la nevera de casa, que s'ho quedi qui vulgui, però que, sobretot, no es faci malbé).

Doncs bé, el funcionament de la trama és molt complex. Es veu que al planeta Terra hi ha gent que té diners. Però no el que tenim vostè i jo a la llibreta després de 50 anys d'estalvis i que són una quantitat que mai passa de les 5 xifres. O sigui, vostè i jo tenim un compte que no ens permet ni ser rebuts pel subdirector de la nostra oficina, però hi ha gent que té comptes amb tants zeros que són ells qui reben el director general del banc.

Aquesta gent, doncs, la que té mooolts diners, mou tanta riquesa pròpia que pot pagar empreses d'advocats i economistes especialitzades a trobar llocs on amagar la pasta i no pagar impostos com els que paguem vostè i jo. Per tant, mentre a vostè i a mi Hisenda ens discuteix si podem deduir-nos l'IVA d'un cartutx de tinta per a la impressora que fem servir per treballar, aquesta gent que és tan rica paga els mateixos impostos que una roda de tractor. Aproximadament.

Però esperi's, perquè resulta que això no és il·legal. Tenir un compte en una cosa que anomenen un paradís fiscal és totalment legal (mentre els diners s'hagin obtingut de manera legal). El que és il·legal és no pagar impostos per aquests diners. Però, ¿quin sentit tindria obrir un compte en un lloc on s'obren comptes per no pagar impostos si no és per no pagar impostos? Dit d'una altra manera: ¿quin sentit té entrar en una peixateria i no comprar peix? 

I ara vostè em dirà: "coi, si hi ha gent que amaga diners en una cosa que en diuen paradisos fiscals, la solució seria que els països decents (que són tots, veritat?) acabessin amb els paradisos fiscals, no? Fan una llei internacional, i tema resolt". Home (i dona), dit així sembla senzill, però se m'acut respondre-li: "Per acabar amb els milers de refugiats que vénen de Síria, la solució seria acabar amb la guerra de Síria, oi?". I jo mateix em responc: "Si no acaben amb les guerres, és molt bonic pensar que acabaran amb els paradisos fiscals que, de vegades, s'usen per finançar guerres. Tant bonic, però, com il·lús". 

Resumint, que hi ha gent amb tants diners que pot pagar experts per no pagar gaires impostos i que els mateixos governs que permeten els paradisos fiscals fan una cosa que en diuen "amnistia fiscal", consistent a perdonar la gent que no paga impostos a canvi de pagar una multa. Una multa, per cert, que en el cas de l'última amnistia fiscal decretada a Espanya, va ser inferior a l'import defraudat, amb la qual cosa va sortir molt més a compte defraudar i pagar la multa.

Què, molt fort tot això que l'he explicat, oi? Entén ara que la meva vida estigui en risc? Esclar, aquestes coses no les sabia ningú. Sort n'hem tingut de la filtració de Panamà perquè sortissin a la llum. Una filtració que, no ho dubti, permetrà detenir milers de persones (o més) que, per descomptat, pagaran mooolts milions d'euros esterlins de multa. I tots serem feliços i menjarem anissos. 

I ara, si em permet, vaig a fer una declaració trimestral on pagaré l'IRPF i l'IVA d'algunes factures que, amb sort, cobraré a finals de juny. I ho faré amb molta il·lusió perquè sé positivament que amb això de Panamà es farà molta justícia i els defraudadors tornaran tot el que ens han robat. I que serà una justícia, concretament, còsmica.