(Amb tot el condol i afecte per a la família)
M’acompanyen avui, per remoure un gran buit sobtat, el record de la mirada de Carola Miró fent costat al seu marit, el president Quim Torra, a la plaça de Sant Jaume, en una defensa ferma de la llibertat d’expressió i dels drets humans. L’embranzida inclement dels vents de ponent individualitzava encara més la parella ben unida, i deixava els espais buits d’amics i seguidors no convocats o no prou interpel·lats. Fos quina en fos la causa, ja no podrem correspondre amb empatia a la mirada de Carola Torra, que fa costat i espera, busca i raona, i que acaba per deduir que, segurament, en els nous temps subordinats que s’obren, una constant en serà la solidaritat barroera de qui ja no es gosa ni mirar cara a cara. En el paper de diari de color groguenc, o en una pàgina web grisenca que omplirà les xarxes, dins l’expressió de fermesa de Carola Miró, hi podrem trobar totes les lliçons de dignitat que tanta falta ens han fet... i que continuen fent-nos tanta falta.
Als ulls de Carola Miró, sota l’entrada del Palau de la Generalitat, podem reaprendre la dignitat i la saviesa
El record de Carola Miró estarà sempre molt per sobre d’aquelles fèmines que diuen sentir-se afalagades si el tros de mariatxi del seu home es proposa utilitzar-les, com sempre, en una dilució corrosiva durant cinc dies que cura l’alopècia, i aconseguir, així, una poció compensadora de masclisme contra el forçat llagrimeig d’unes mesures de gràcia i èpica secular… Fer-ne una comèdia d’intriga del que és una burla més a la intel·ligència de les persones, i insinuar una inexistent línia vermella en els insults a la "seva" dona, és com copiar, amb una mica més de destresa, els punts de xotis amb què ens obsequiava al seu casament l’alcalde de Madrid. Pedro Sánchez feia veure que "necessitava" cinc dies per reflexionar a fons sobre la democràcia, els possibles problemes judicials de la seva senyora, els límits de la seva prudència i molta cosa més. Aquest termini autoimposat, un xic breu, que tenia com a cloenda la desfilada final fins a la Zarzuela per al cameo del Borbó, justifica de sobres que ni ens assabentéssim de quantes centèsimes de segon va dedicar a la defensa d'Irene Montero i la democràcia... o a ajudar a perllongar les conseqüències d’un 155 que podria tenir final —ai, las!— amb un Salvador Illa de president de Catalunya. El meu condol al president Torra, fills i persones estimades. Carola Miró pot i ha de ser patrimoni de tots, quan la barbàrie de nou ens vol sols com a súbdits. Als ulls de Carola Miró, sota l’entrada del Palau de la Generalitat, podem reaprendre la dignitat i la saviesa.