A aquella Barcelona que fascinava el món, olímpica, lluent i oberta al mar hi havia un vaixell en perill d'anar a la deriva. L'impuls de la democràcia hi havia arribat, però no havia estat suficient per recuperar el tremp de l'Ateneu dels anys de la República i ara vivia somnolent, caricatura del que havia estat.

Una quanta gent de sensibilitats i procedències molt diverses ens vàrem conjurar per tirar endavant l'empresa. Podia haver desaparegut el Diari de Barcelona, el cafè-concert El Molino o els històrics magatzems Can Jorba, però no podia pas esllanguir-se l'Ateneu Barcelonès. Era un símbol massa important. L'entitat que havia presidit Àngel Guimerà, que havia acollit Josep Pla, Salvador Dalí i Federico García Lorca, i que havia escoltat Albert Einstein, Igor Stravinsky i Rubén Dario, s'havia de rescatar de la somnolència.

És opinió instal·lada que Oriol Bohigas va fer la inflexió. La Junta d’Heribert Barrera, amb una gran prudència en la gestió econòmica, però, li va començar a donar el tomb. Comptant amb equips capaços a la junta i amb aliances institucionals noves, es van posar les bases del rellançament. Es van tirar endavant les obres que van fer viable i operatiu el Palau Savassona. Es va rehabilitar i informatitzar la biblioteca. I es va anar dotant a l'Ateneu d’una activitat cultural potent.

Més enllà de diferències menors, el compromís de principi dels noranta per “Salvar l'Ateneu” s’ha mantingut en les juntes de Jordi Sarsanedas, Oriol Bohigas, Francesc Cabana i Jordi Casassas. Aquella continuïtat que tant reclamaven els noucentistes, en un país massa donat als sobresalts, a l'Ateneu, hi ha estat. Durant vint anys, cada junta ha construït sobre la feina de l'anterior i no s'ha dedicat a desfer l'obra dels seus predecessors.

L’actual president i candidat, en Jordi Casassas, afirma que cada junta ha de ser la baula d’una cadena, que ve des de l’any 1860 i que va cap al futur. Les baules dels darrers vint anys han estat bones i el resultat és ben visible. L'Ateneu és més actiu que mai. Hi ha multitud d’actes i una trentena de tertúlies amb funcionament regular, quelcom que no passava ni en els anys de la República! L’Escola d’Escriptura que un dia en Joan Rendé ens va presentar a la Junta, avui, és un èxit. Si abans l’Ateneu era incapaç de suscitar una sola ratlla en els diaris i d'aparèixer en una televisió, avui, té una presència mediàtica considerable. Les eleccions a la junta, que eren irrellevants, ara, són notícia.

Però, i ara, què?

Les eleccions a Junta arriben mesos –potser setmanes– abans de la convocatòria d’un referèndum crucial. Els que ens alineem darrera d’en Jordi Casassas en la candidatura Ateneu@elteu pensem que l'Ateneu és clau en el futur immediat, sigui quin sigui el paisatge de després. En tractar-se d’una de les institucions culturals més importants de la societat civil catalana, la nostra entitat ha de ser un cor que permanentment bombegi iniciatives al sistema cultural del país.

La nostra entitat ha de ser un cor que permanentment bombegi iniciatives al sistema cultural del país

L’Ateneu ha de ser referent cultural dels Països Catalans. Tot allò rellevant que passi a la nostra àrea lingüística ha de trobar una plataforma al Carrer Canuda. Al mateix temps, l’Ateneu ha de ser tribuna obligada per a tothom que sigui referent de la cultura global.

Al costat d’una gran ambició cultural, l’Ateneu ha d’estar molt ben gestionat. A la junta hi ha d’haver, juntament a l’autoritat acadèmica i cultural, persones amb una gran capacitat de gestió. En el seu moment, Valentí Almirall, un home d’idees, va presidir l’Ateneu. El secretari va ser, però, Enric Prat de la Riba, segurament, el millor gestor polític que ha tingut mai el país. Aquest sincretisme teòric-pràctic creiem que hi ha de ser sempre a l’Ateneu. A candidatura d’en Jordi Casassas hi és.  

L’Ateneu té sobre la taula el projecte Horitzó 2020. És un projecte que, amb una ampliació d’espai considerable, recuperant molts metres quadrats per la biblioteca, adquirint una finca adjacent, ha de permetre a l’Ateneu dotar-se de l’espai físic que necessita per ser una entitat potent del segle XXI. Aquesta operació reclama, més que mai, gent amb la capacitat de gestió esmentada i molt de rigor. I també molta capacitat d’interlocució amb les diferents administracions, entitats financeres o patrocinadors.

Els que anem a la candidatura de Casassas hem de dir també que tenim un programa d’esperit ‘foixà’. No només volem ser la baula d’una història. Som gent que ens exalta el nou, però també estem enamorats del vell. Així, estarem amatents al nou talent, però alhora voldrem ser una plataforma per als nostres valors més consolidats. Som l’Ateneu del wifi a les sales i de l’streaming, però el que manté les tertúlies com les d’abans.

Volem també que l’Ateneu sigui un espai intergeneracional. Els socis joves han de trobar el seu lloc i els més grans han de sentir-se ben acollits. I encara més, creiem que més enllà de conviure-hi, les diferents generacions s’han d’interrelacionar. L’Ateneu és un espai que contribueix a donar una dimensió humana a Barcelona.

I, finalment, volem que l’Ateneu sigui un espai obert, on imperi el respecte per tothom.

Carles Llorens

Candidat a vice-president econòmic

Candidatura Ateneu@elteu