El 1885, lo metge escocès Gordon Stables va ser el primer a encarregar una caravana a l'empresa Bristol Wagon & Carriage Works i va recórrer Gran Bretanya en una diligència estirada per cavalls. A dins del carruatge hi havia cuina, taula i un sofà llit. Va aprofitar l'experiència per a escriure el seu llibre The gentleman gypsi (fou un prolífic autor del gènere d'aventures) i aquell moment es considera l'inici del concepte caravàning.
Animats per esta experiència, lo 1906 va nàixer el Club Caravanista Britànic —lo primer d'Europa— i el 1919 ja eren los cotxes los que estiraven (i no sempre els animals). A Alemanya, lo primer vehicle vivenda es va vendre el 1931, lo boom de moure's pel món amb caravana va arribar als anys 50 i cap a principis de la dècada dels 60 van començar a aparèixer les primeres autocaravanes, que permetien tindre-ho tot dins del mateix habitacle, sense necessitat de remolc.
Per tant, tot i que ara sembla una nova moda o alguns l'acaben de descobrir, lo cert és que la tradició ve de lluny i es remonta a més de cent anys d'història, segle durant lo qual s'ha anat evolucionant. Les primeres caravanes estaven estirades per animals, després va vindre el motor i després es va anar dixant més de banda el remolc i van aparèixer les autocaravanes i les furgonetes camperitzades.
Avui en dia, més d'un milió d'autocaravanistes europeus recorren les carreteres dels cinc continents del món al llarg de l'any. Portar la casa a sobre, com los caragols, és tot un al·legat a la llibertat i a una manera de viatjar. Però cal també entendre'n la filosofia i cuidar els espais habilitats i l'entorn que els rodeja. Endur-se la brossa i reciclar-la, respectar el silenci quan toca o estacionar en llocs permesos seria un mínim exigible.
Avui en dia, més d'un milió d'autocaravanistes europeus recorren les carreteres dels cinc continents del món al llarg de l'any
Lo nombre d'esta mena de vehicles ha augmentat exponencialment en los darrers anys. Només a Alemanya n'hi ha 500.000 de matriculats, la mateixa xifra sumen Itàlia i França juntes i el Regne Unit en té uns 270.000. A l'Estat espanyol hi ha prop de 50.000 persones que circulen amb la casa amb rodes i, a més, lo país és la destinació escollida per 250.000 autocaravanistes.
A tot això, cal sumar-hi l'auge que hi ha hagut arran de la pandèmia. La gent ho ha vist com una forma més segura de viatjar, fugint de les aglomeracions, evitant hotels i restaurants (i, per tant, possibles contagis) i també ha descobert una fórmula més assequible per la butxaca i que permet major llibertat de moviments. Per tot això, s'ha llançat a comprar-ne o llogar-ne, però més com a hobbie o atractiu turístic que com a concepte de vida.
Tot plegat, ha generat un volum d'autocaravanes considerable i la necessitat de regular-ne l'ús encara més. Lo problema, però, ja no és només la quantitat —que sí— sinó també la qualitat dels seus usuaris. Viure durant uns dies o setmanes en una furgoneta o caravana implica uns mínims coneixements de sostenibilitat, eficiència o ecologia. No només val saber conduir. S'ha de tindre consciència.
L'estiu és una de les èpoques de l'any en què més se'n lloguen i els paratges naturals solen ser les destinacions més escollides. Viatjar amb autocaravana implica tindre principis. Moure's amb caravana vol dir saber on es pot o no es pot acampar. Fer vacances amb furgoneta camperitzada inclou assumir un mínim pagament d'ocupació i d'ús d'espai públic. No tot s'hi val.
Lo caravàning no és un fenomen nou, malgrat que és ara que comença a no ser una excepció. Tampoc són nous l'incivisme o la incomprensió, malauradament, però practicats en ruta es noten més i fan més mal. Caldria comportar-se no com a turista irrespectuós i aliè, si no com una persona del mateix lloc que es visita. Així, potser, es tindria més consciència. A ningú no li agrada tindre convidats que et malmeten la casa i marxen dixant-ho tot cul per amunt. Si viatgeu amb caravana este estiu, per favor, tingueu-ho present.