Matemàtics de tota la galàxia van estar anys i anys buscant una idea que expliqués el zero absolut. I al final van trobar que la millor manera d'expressar-la era fer servir el concepte "empatia entre Quico Homs i Josep Antoni Duran Lleida". Per tant, no cal que li digui que el debat entre ells dos organitzat aquest dimarts per 8TV tenia més morbo que una assemblea de la CUP al Círculo Ecuestre. O com dirien Les Luthiers: "Ecuestre lo que cuestre".

A la introducció, un Josep Cuní moderador molt moderat que ha repartit joc i ha deixat fer, ha usat l'expressió "divergència i desunió" per explicar el moment pel que passen els partits dels dos candidats presents. Ja a la primera intervenció, Homs ho ha matisat. Ha argumentat que primer va partir-se Unió i que llavors Convergència va crear una coalició de confluència (Democràcia i Llibertat) que recull l'esperit d'aquella CiU i on, de fet, hi ha el 90% d'Unió Democràtica. Duran li ha dit que res de res, que primer va trencar-se CiU com a conseqüència de l'interès de Convergència per anar a remolc d'Esquerra. I, de pas, li ha fet la primera entrada al turmell: "i nosaltres donem la cara amb les nostres sigles", seguida d'una puntada al genoll amb el retret de la declaració de desconnexió signada amb la CUP i una trepitjada personal dient-li a Homs que durant anys ha jugat molt a la confusió.

I a partir d'aquí, el trident Pepe-Ramos-Arbeloa del millor mourinhisme ha demanat un menú familiar de crispetes per aprendre el que són segades de veritat. A casa hem patit molt pels lligaments creuats de tots dos perquè allò si que eren faves... però a la catalana. És a dir, amb una elegància com d'anar a la senyora Rius, que hi vas al que hi vas, però sembla que vagis a berenar amb la nebodeta. Vaja, que ningú li ha dit a ningú "indecent", ni ningú ha contestat a ningú ni roí, ni mesquí, ni miserable.

I per allà al mig, Duran ha tret allò de que si som independents quedarem fora de la UE. I el meu cervell ha fet un soroll semblant al que fa una branca molt seca al trencar-se. Crac!!! Ooondia!!! Des del setembre que no escoltava jo aquest argument!!! I, tal com funcionen aquí les coses últimament, el setembre és lluuuuuny. Una eternitat. Total, que s'hi han entretingut una estoneta repetint el mateix que ja teníem oblidat, cosa que li ha provocat grans badalls a la meva pobre neurona. Ha estat quan en Duran ha començat a fer glops del seu segon got d'aigua. I quan ja duien una estona marejant la UE, en Cuní ha decidit tallar-los amb un simpàtic: "semblen candidats a eurodiputats". Paaam! I llavors han canviat la discussió per la declaració de desconnexió.

Ha estat el moment en que Homs li ha entrat a Duran amb les dues cames a l'alçada del cor. Argument: "vostè que ha estat tan lleial a l'estat, com li han pagat?". Ha estat tan bèstia que m'ha fet mal a mi i tot. Al pobre Duran li ha quedat carona de "ell mai no ho faria" i ha replicat amb els pactes de CDC amb el PP. En aquell moment Homs l'ha rematat amb un "i així ens ha anat". Terrible.

Conseqüència d'això, hem entrat al moment del debat que podríem anomenar: "comprin, comprin, que tinc una oferta que me la prenen de les mans". I, quina era l'oferta? La de Duran reformisme. La d'Homs independència. Duran ha defensat la reforma dient que no hi ha prou majoria social per la independència i Homs la independència dient que és l'única possibilitat real cremades totes les altres i que Duran no té on defensar la seva proposta perquè a Catalunya és fora del Parlament i a Madrid no li compra ningú.

A les 22.37, i al mig d'una d'una polèmica sobre el concert amb certes escoles i el que explica o no Unió a la porta de segons quines esglésies sobre aquesta qüestió, ha aparegut el mític tema anomenat "I Duran va voler/va poder i no va voler ser ministre. Un tema apassionant (i sobretot nou) amb el que hem arribat a l'últim minut. Duran l'ha aprofitat per dir que teníem un problema entre Catalunya i Espanya i ara tenim aquest problema i un a dins de Catalunya. Homs per resumir la idea que ha anat repetint durant els 61 minuts de debat: no es pot anar contra la voluntat del poble de Catalunya i després d'intentar-ho per moltes vies, cal intentar un camí nou. Vaja, que un i l'altre han anat a parlar del seu llibre.

I, com que allò era 8TV i no La Sexta, quan el mestre Cuní ha acomiadat la cosa, no han sortit ni Iglesias ni Rivera sinó una pel·lícula: "Población 436".