A poc a poc van apareixent informacions sobre diverses causes —més aviat, peces separades d'una gran causa— en contra de l'independentisme, en les quals no s'han escatimat mitjans, malgrat que no tenien com a objectiu real aclarir cap mena de fet delictiu, sinó obtenir informació sobre persones. En resum: investigacions prospectives que haurien de repugnar qualsevol ciutadà que es consideri demòcrata, però ja sabem que quan van contra l'independentisme, el seu entorn i, fins i tot, els seus defensors, sembla que els estàndards democràtics es tornen molt flexibles.

Sí, no és la primera vegada que parlo d'aquest tema, però entre les moltes coses que han quedat en evidència a partir del coneixement públic dels procediments o peces separades 99/2018 i 104/2017 del jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, hi ha la concessió d'autoritzacions judicials per accedir a les dades de trànsits de trucades i connexions que han passat per diverses BTS.

Sense entrar en grans detalls tècnics, i als efectes del que aquí vull explicar, les BTS són aquestes antenes de telefonia que veiem per totes bandes i per on van passant les nostres comunicacions mòbils. L'anàlisi de les comunicacions que rep i envia una BTS aporta no només la informació de les comunicacions que hi passen, sinó, també, un nombre elevat de dades associades, moltes, si no totes, especialment protegides.

Entre les dades que aporta el trànsit de trucades hi ha les dels titulars dels números que han operat a través d'aquestes estacions repetidores, incloent, per exemple, el número de compte bancari en el qual està domiciliat el pagament de la línia, el domicili del titular, l'empresa contractant, etc. Básicament, deixa nu l'usuari o titular de qualsevol número de telèfon que hagi passat per aquesta BTS concreta. 

En funció d'on estigui ubicada la BTS (antena, en direm), el nombre de persones afectades variarà, i pot arribar, fins i tot i com hem vist en alguns procediments, fins a diversos centenars de milers d'usuaris de telefonia mòbil que, per les raons que sigui, en un moment en concret han transitat per sota de l'antena investigada.

Qui autoritza accedir a aquestes dades, que només pot ser un jutge, hauria de ponderar —almenys això n'espera la llei— els interessos i drets en joc, veure la utilitat de la mesura i, sobretot, la proporcionalitat abans d'autoritzar una solució tan invasiva per investigar qualsevol fet delictiu, per molt greu que sigui.

Per la via de la protecció de dades, tard o d'hora, la Unió Europea tindrà alguna cosa a dir, perquè no és compatible amb els principis rectors i pilars sustentadors de la Unió que centenars de milers o milions de les nostres dades estiguin en mans de ves a saber qui

Ara, i sense que ningú es posi vermell, sabem que fins i tot per investigar pintades de protesta s'ha autoritzat als cossos i forces de seguretat accedir al trànsit i dades de diferents BTS situades en diferents punts de Catalunya.

Sembla evident que la desproporció és brutal, perquè si tenim en compte que unes pintades, a tot estirar, podrien ser considerades com a possible delicte de danys, que, en funció del resultat, comportaria una pena de multa de més o menys diners, no és possible justificar actuacions previstes només en els casos de delictes greus.

No s'hi val, a efectes de justificació, dir que els fets (quins?) s'estaven investigant com a presumpte delicte de terrorisme i això és així d'inviable perquè aquesta etiqueta només era una excusa per atreure la competència cap a l'Audiència Nacional, ja que gairebé cap altre òrgan jurisdiccional hauria autoritzat un disbarat així; és més, m'atreveixo a dir que pocs dins de la mateixa Audiència Nacional ho haurien permès.

Ara bé, amb independència de les persones investigades en concret en els esmentats procediments —no per actes delictius, sinó per la seva ideologia—, el que ens hem de preguntar és què ha passat amb les dades de tota la resta de ciutadans que s'han vist afectats per una investigació tan brutal com il·legal com aquesta? És a dir, quin és el destí de les dades obtingudes d'aquestes BTS, entregades en un document d'Excel a la Guàrdia Civil o a la Policia Nacional i entre els quals s'inclouen, com he dit, fins i tot número de compte bancari i l'import mensual de la factura d'aquell mes?

És imaginable que per sota d'una mateixa BTS hagin pogut passar, en un espai de temps concret, un furibund independentista i, alhora, un honest periodista, un empresari, un sacerdot, un turista, un metge, un votant de Vox o de Ciutadans, etc., o, fins i tot, una barreja de tots ells. On i en quines mans estan totes les dades especialment protegides d'aquests ciutadans?

I ho pregunto en termes generals, perquè tots ells o tots nosaltres, agradi més o menys, tenim dret a la protecció de les nostres dades, que, entre altres coses, formen part del patrimoni de cada ciutadà i que, segons considera el vigent Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016, "els principis i normes relatius a la protecció de les persones físiques respecte al tractament de les seves dades de caràcter personal han de, sigui quina sigui la seva nacionalitat o residència, respectar les seves llibertats i drets fonamentals, en particular el dret a la protecció de les dades de caràcter personal".

És a dir, investigacions prospectives en contra de l'independentisme —però no només en contra seu, sinó també en moltes d'altres— estan permetent accedir de forma massiva, abusiva i desproporcionada a dades especialment protegides com si això no hagués de tenir conseqüències ni representés una infracció molt greu de l'ordenament vigent.

És complex actuar penalment en contra dels qui autoritzen aquesta mena d'accés massiu a les nostres dades, també en contra dels qui ho materialitzen i se n'apoderen, però estic segur que per la via de la mateixa protecció de dades, tard o d'hora, la Unió Europea tindrà alguna cosa a dir, perquè no és compatible amb els principis rectors i pilars sustentadors de la Unió que centenars de milers o milions de les nostres dades estiguin en mans de ves a saber qui.

Un cop concedida l'autorització, l'òrgan jurisdiccional que l'atorga sembla desentendre's del tractament que es doni a aquestes dades i, a partir d'aquí, queden emmagatzemades, són utilitzades i maltractades per persones que no només no hi estan habilitades legalment, sinó que, en vista dels procediments que estem veient, tampoc no ho estan des d'una perspectiva democràtica.

Alphonse Gabriel Capone (Al Capone), al final, va acabar a la presó per una qüestió d'impostos... La protecció de dades, en aquests casos, no dona per a delicte, però, i si resulta que la repressió pot frenar-se per una qüestió menor com són les nostres dades...? És qüestió de voluntat i paciència.