Una campanya experimental

"La por és la més ignorant, la més injusta i la més cruel de les conselleres."
Edmund Burke

Des de Ferraz es va vendre aquesta campanya com una campanya experimental, una que deixaria enrere els mítings i les carícies als nadons als mercats per canviar-los per més presència als mitjans i a les xarxes socials; cosa que hem vist que s'ha complert àmpliament amb la sobredosi d'entrevistes que ha concedit un president que durant el seu mandat es va sotmetre a ben poques. Després, amb el pas dels dies, hem vist com les campanyes sempre acaben en el mateix, en fang a l'engròs, estratègia a la qual pretenen que un s'ha d'adherir si no vol ser un traïdor desafecte. Això passa amb aquesta, que ha passat d'experimental a experimentada, o sigui, a allò de sempre.

No m'agrada gens la campanya que estan fent els socialistes. Gens. Ells que van sortir a sac indignats per les acusacions de mentider que pesaven sobre Sánchez i que han acabat tocant a sometent perquè es reprodueixi l'esquema sobre el seu oponent, unes vegades amb raó i les altres sense que això importi. Sánchez va contestar a Alsina que ell no menteix, que ell canvia d'opinió. Aplaudiments tancats de l'afició. Els altres creuen que és un narcisista amb el recurs perpetu a la mentida i amb la mania de crear realitats paral·leles que caracteritza una personalitat d'aquest tipus. Després de la pèrdua per golejada del debat, la solució va ser sobresaturar les aigües mediàtiques parlant de les cavalcades de no sé qui i de l'enfilall de mentides que havia deixat anar Feijóo que devien ser massa per al veraç esperit del president del govern espanyol, que no va encertar a desmuntar-les.

"No ens mereixem un govern que menteixi", la frase ens remunta a l'arribada al poder de Zapatero i llavors era absolutament clar que Aznar estava mentint sobre l'autoria de l'atemptat més greu de la història d'Espanya. I era una mentida en tota la seva magnitud, perquè sabien que la pista islamista era l'única que se seguia i van continuar mantenint l'autoria d'ETA perquè els beneficiava. Zapatero ha tornat i és més present gairebé que el veritable candidat, que ja és dir. Els homes de comunicació de Zapatero han tornat, els Miguels estan dirigint la campanya amb mà ferma. Al toc de xiulet s'ha posat en marxa la caça de l'home, és a dir, la conversió de l'oponent en una persona sense escrúpols que menteix i mentirà en qualsevol moment i lloc. Ni tan sols entraré en si tenen raó, encara que algunes de les esbombades mentides em semblen més aviat errors com una casa. La qüestió és per què només unes mentides o unes inexactituds o unes rectificacions semblen perilloses i d'altres no. La realitat és que no pots lamentar-te de la despersonalització que busquen els atacs ad hominem de la dreta i després sortir a fer una cosa molt similar.

S'ha posat en marxa la caça de l'home, és a dir, la conversió de l'oponent en una persona sense escrúpols que menteix i mentirà en qualsevol moment i lloc

Sumar va introduir en el seu programa la creació d'un organisme regulador de la professió periodística que tingués el poder d'expulsar els periodistes de l'exercici si no deien la veritat, una veritat que, per descomptat, ells auditarien des d'aquest òrgan. Quan va saltar la llebre d'aquesta animalada, Sumar se'n va despenjar dient que era "un error", que algú ho havia posat en el programa quan només era un document de treball. Ens ho creiem? Ens creiem que una idea esbojarrada i antidemocràtica arriba al programa electoral per un error i sense que ningú la detecti? Van mentir amb aquesta excusa? En tot cas, el mer fet que a algú li passés pel cap un plantejament tan antidemocràtic ja esgarrifa. Un espès vel mediàtic sobre la qüestió.

Anem al peatge de les autovies, aquest en el qual havia mentit Feijóo. Que no va el director general de Trànsit l'endemà i reafirma el que va dir en el debat el candidat rival del seu cap? Esclar que immediatament el van fer rectificar. Quan va mentir Pere Navarro, abans o després que li donessin el toc? Menteix Tezanos quan no n'encerta ni una en cap elecció o només fa servir les seves arts? Si ets un diari de referència i en pocs dies et desmenteix l'exrei d'Espanya i la Comissió Europea, has mentit o és que les teves fonts són millors i els que menteixen són ells? Quan t'has embrancat tota la campanya a alertar d'un futur pacte PSOE-PP, que tots sabem que no es produirà, com ha fet Rufián, menteixes o fas política-ficció per convertir-te en el vot útil? En el tema de Vox ni hi entro. Tot el seu programa és impossible de dur a terme sense canviar la Constitució, sortir de la Unió Europea i abandonar l'OTAN. I aquests sí que saben que mai no podran fer el que prediquen.

Quan el govern espanyol va firmar un acord salarial amb jutges i fiscals i ha celebrat el seu últim Consell de Ministres sense revalidar-lo, deixant tot el que es va pactar en l'aire, va mentir en negociar o és un canvi d'opinió? Quan Sánchez diu que si ell perd, haurà arribat la fi de la democràcia, menteix o diu la veritat? Si digués la veritat, la democràcia ja estaria morta, perquè en un règim en el qual només es pot votar una única coalició de govern ja no hi ha l'alternança ni, per tant, la democràcia per si mateixa. El recentment traspassat Kundera afirmava: "Comprendre amb Cervantes el món com a ambigüitat, haver d'afrontar no una única veritat absoluta sinó un munt de veritats relatives que es contradiuen, posseir com a única certesa la saviesa de l'incert, exigeix una força realment notable". I a nosaltres, com a hereus directes del Quixot, és als primers que no se'ns hauria d'escapar aquest plantejament.

En realitat això va que la campanya experimental es va frustrar en el cara a cara i que hi ha al voltant d'un milió d'indecisos a la zona central, que poden decantar els resultats. Els dos grans partits estan sumits en una lluita sense treva per ells. Feijóo perquè calcula que si se li transvasessin, com ja ha passat amb un 9% del vot socialista, no necessitaria Vox i podria governar en solitari, que és el que vol, òbviament. Al quarter socialista consideren que aquests vots són molt sensibles a la credibilitat, que amb els indecisos la sospita de mentida sobre un candidat és demolidora. Així que han tocat el xiulet i han posat totes les seves terminals a convertir el candidat del PP en un enredaire entregat a la mentida sense cap rubor. Jo no dic que no coli boles o veritats a mitges o indefinicions, el que em pregunto és si ho fa en una manera exponencialment diferent a la resta dels candidats. És que soc molt de Brassens, què voleu, i n'hi ha prou que toquin el clarí perquè jo vulgui quedar-me al llit. Mentre tot això passa, calladament, en segons quins espais socialistes es parla de com reemplaçar Sánchez si perd, cosa que el mateix Feijóo considera imprescindible per sanejar el sistema.

Així que ja hem arribat al punt d'enfangament massiu. Llegeixo en algun lloc fins i tot que Sánchez es guarda un pilot de fang màxim per llançar-lo a Feijóo durant el debat a tres en el qual no estarà present. Ja ho veurem. Yolanda ha tornat a fer la famosa foto de fa trenta anys de Feijóo al iot del narco Marcial Dorado. No deuen estar gaire sobrats d'andanades fresques.

A veure si m'explico: que jo sé a qui votaré i qui vull que guanyi, però com a periodista i analista, em nego a entrar en campanya per aconseguir-ho. Una cosa que de facto s'està produint fins a uns límits que em semblen inadmissibles i, si no, mireu i llegiu. Toc de xiulet. La campanya no era tan experimental, era la vella història de sempre.