Aquest passat 12 maig, amb motiu de Iom Haatsmaut, el Dia de la Independència d'Israel, la comissió d'Afers Exteriors del Parlament va convidar el representant de la comunitat jueva catalana, Uriel Benguigui. Volia que exposés la seva visió d'Israel el dia del 68è aniversari de la seva independència. Abans d’aquesta intervenció, el Parlament també havia acollit la declaració del senyor Raji Sourani, palestí que va explicar la idea que té de la independència d’Israel —o Naqba (catàstrofe), que en diuen els àrabs.

Per què va acabar participant a la comissió, el senyor Benguigui? Perquè es van vetar altres propostes de conferenciants que havíem fet. Alguns membres de la comissió no van acceptar la presència d’acadèmics que podien contextualitzar històricament l'aniversari de l'Estat d'Israel amb el conflicte amb els palestins —i provocaven d’aquesta manera l'extravagant contradicció que cap veu a favor d'Israel es pogués escoltar al Parlament el dia que se celebrava el seu aniversari. L’Uriel Benguigui va considerar que si l'única possibilitat que s'escoltés una veu defensant l'únic país jueu del món era compareixent ell, doncs que així ho faria. Però no n'hi va haver prou amb l'oposició prèvia dels candidats proposats, que posteriorment la CUP també va votar en contra de la participació del senyor Benguigui a la comissió. 

Quin model polític defensa el diputat Salellas que nega la paraula a qui considera l'adversari? Com creu la CUP que es resolen els conflictes si no s'escolta a l'altre? Així s'arriba a un acord per a la pau? Titllant de "botxí", "agent exterior", "membre del lobby sionista" el senyor Benguigui, com va fer Salellas? En un article en aquest diari diu Salellas que va "imaginar que el paper de Benguigui no era cap altre que justificar l’injustificable des de la mirada d’Israel" i suposem que per això va insultar i menystenir el representant jueu, marxant del Parlament i negant-se a escoltar el que havia de dir. Està molt bé que Salellas reconegui els seus prejudicis tan obertament. Això explica per què en tot el seu article, on suposadament volia aclarir el que va passar al Parlament, no hi ha cap propòsit d'esmena, ni molt menys una disculpa.

Cal ser valent per demanar perdó, per assumir un error que ha fet mal a tot un col·lectiu. Cal ser valent per agafar el telèfon i trucar la persona afectada. Cal ser valent per reconèixer que no t'has ni llegit els papers de la comissió per saber a qui estaves dient "botxí"

Cal ser valent per demanar perdó, per assumir un error que ha fet mal a tot un col·lectiu. Cal ser valent per agafar el telèfon i trucar la persona afectada. Cal ser valent per reconèixer que no t'has ni llegit els papers de la comissió per saber a qui estaves dient "botxí". Cal ser valent per insultar a la cara i permetre la rèplica a qui has insultat primer. Cal ser valent per escoltar el teu suposat adversari. De fet, si el diputat Salellas hagués estat valent, hauria pogut escoltar com el senyor Benguigui deia que ell volia una solució bona per a les dues parts en conflicte. També hauria pogut debatre algunes de les coses que Salellas explica al seu article, on accentua el maniqueisme d’un conflicte ja de per si prou complicat. Salellas és incapaç de veure cap mica de raó en la part de l'altre. Incapaç de mencionar el dolor provocat per Hamàs a israelians, però també i sobretot, a palestins. A ulls del diputat Salellas el subjecte israelià és buit de tota humanitat. Ell no concep que algú que pretengui parlar en defensa d'Israel pugui ser més que un botxí.

El totalitarisme sempre ha sospitat i perseguit el poble jueu en qualsevol dels seus formats. No importava si eren assimilats o vivien en comunitats separades, no importava si eren religiosos, laics o ateus

El totalitarisme sempre ha sospitat i perseguit el poble jueu en qualsevol dels seus formats. No importava si eren assimilats o vivien en comunitats separades, no importava si eren religiosos, laics o ateus. Els jueus els molestaven perquè no encaixaven ni encaixen tampoc ara en els seus mons d'identitats úniques i uniformitzadores. La paranoia que veu a tot arreu conspiracions jueves és històricament l'espai comú de l'extrema dreta i l'extrema esquerra. Per això no ens estranya que el diputat Salellas sigui incapaç de respectar la comunitat jueva catalana, i que sigui del tot incapaç de disculpar-se. Per demanar perdó el primer que cal és voler fer-ho.

Tenies l’oportunitat per discutir obertament, Salellas. Amb tota la duresa que haguessis volgut. Però enlloc d’això veteu propostes, t'alces de la cadira quan ha de parlar algú de qui només saps això, que és jueu, i l'acuses de botxí. Negues la paraula a l'adversari i encara escrius un article perdonavides per justificar-te. Eren compareixences on podien posar-se sobre la taula dues visions d'un conflicte. Però de moment només sabem que has insultat el representant de la comunitat jueva catalana en seu parlamentària i que quedarà impune.

Toni Florido, president de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI)