La minoria del govern actual d’ERC a Catalunya ha fet tornar a escena el que va néixer com a Barcelona World i que ara es coneix com a Hard Rock. El projecte és la creació d’un gran centre recreatiu i de joc a tocar de Port Aventura, després de 10 anys d’etapes una mica convulses en diferents àmbits (judicial, retirada de promotors, conflictes entre ajuntaments, conflictes amb les expropiacions, planificació urbanística, problemes ambientals, financers, contractuals, etcètera). Malgrat que alguns partits polítics han posat el projecte a les taules de negociació amb la idea que se li doni llum verda d’una vegada, tot sembla apuntar que la cosa va per llarg i que fins i tot podria ser que els senyors de Hard Rock es cansessin d’esperar.

El projecte és una gran operació urbanística de més de 100 hectàrees amb vocació de turisme de polsera, tipus Port Aventura: un complex del qual no caldria sortir-ne per a res, atès que hi hauria oferta d’oci, restauració, comerç, espectacles, convencions, zones de passeig, piscines, etcètera, amb un equipament estel·lar a manera de fil conductor: un gran casino. De fet, segons algunes fonts, un macrocasino de 1.200 màquines, sis vegades les que té el casino de Barcelona.

En el context descrit, m’ha semblat oportú recollir algunes dades sobre els casinos a Catalunya, així com dues informacions d’actualitat exterior que il·lustren diferents tractaments d’aquest món específic del joc.

Malgrat que alguns partits polítics han posat el projecte a les taules de negociació amb la idea que se li doni llum verda d’una vegada, tot sembla apuntar que la cosa va per llarg i que fins i tot podria ser que els senyors de Hard Rock es cansessin d’esperar

La dels casinos és un tipus d’activitat que està àmpliament regulada a casa nostra i que afecta els quatre casinos que hi ha actualment (un a Barcelona, un a Perelada, un a Lloret i un altre a Tarragona). En anys de funcionament normal, els casinos catalans rebien entre 1,3 i 1,5 milions de visitants anuals, i s’hi jugaven al voltant dels 500 milions d’euros cada any. La pandèmia del 2020 i del 2021 va alterar temporalment aquests registres, com també els de quantitats jugades i ingressos. El 2022 es continua el procés de recuperació iniciat l’any passat, sense arribar encara als registres del 2019.

La recaptació tributària per part de la Generalitat en matèria de joc no descansa pas, i encara menys sobre els casinos. El 2019, per citar el darrer any que podem considerar “normal”, es van ingressar prop de 253 milions d’euros en concepte de tributs sobre el joc, dels quals 22 milions corresponien a casinos (un 8,6% del total), lluny de la primera font d’ingressos (màquines recreatives i d’atzar, 156 milions) i de la segona font (bingos, 44 milions). La recaptació del 2022 fins a setembre assenyala una recuperació general dels tributs sobre el joc, també sobre els casinos, que a setembre portaven acumulats prop d’11 milions. No s’ha fet públic com quedarien les arques públiques catalanes amb la incorporació d'un macrocasino com Hard Rock i amb la rebaixa de tipus anunciada, del 55% (tipus màxim) al 10%.

En qualsevol cas, un es pregunta si la implantació d’un projecte com aquest lliga i és necessària per al model econòmic i social al qual hauria d’aspirar el país. Més encara tenint en compte que en un territori tan proper com Andorra s’està a punt d’obrir un casino. Concretament, a Prat de la Creu, a Andorra la Vella, en el marc d’un edifici batejat com a “centre integral d’oci”, de prop de 10.000 metres quadrats, un 20% dedicats a jocs d’atzar. S’hi crearan 200 llocs de treball i s’espera que rebi 250.000 visitants el primer any, amb escola de crupiers inclosa. Clar que l’experiència mostra que a Andorra no es fila gaire prim en les coses que generen diners, i un casino no grinyola gens en la dinàmica expansionista que el Principat arrossega des de fa molts anys. No hauria de ser el cas de Catalunya.

Un macroequipament com el que es proposa a Vila-seca i Salou, sí que grinyola. Ni som una societat de cultura abocada al joc, ni tampoc sembla que calgui atraure turisme de joc provinent d’altres països

A la Xina, un país amb diners i amb molta gent aficionada, el joc no hi està permès, malgrat disposar d’una loteria de l’Estat. La fal·lera xinesa pels casinos ha fet que en proliferessin fins a prop de 340 en altres països (sobretot del sud-est asiàtic), orientats sobretot a captar clients xinesos. Es dona la circumstància que la majoria de casinos són propietat de... xinesos.  A Catalunya ni cal, ni es pot, fer el que fan a la Xina, que és prohibir el joc.

Tanmateix, un macroequipament com el que es proposa a Vila-seca i Salou, sí que grinyola. Ni som una societat de cultura abocada al joc, ni tampoc sembla que calgui atraure turisme de joc provinent d’altres països. Com si no tinguéssim prou atractius turístics sobradament explotats per afegir-n’hi un de qualitats intrínseques dubtoses i efectes col·laterals negatius, entre els quals la ludopatia.

De debò, no caldria, curt i ras, retirar el projecte, i que qui vulgui jugar vagi als casinos ja existents, o que se’n vagi a jugar fora? Té sentit que aquest projecte l’avali el sector públic català? Destinar terrenys a una cosa tan poc edificant com és jugar-se els diners en una ruleta, es pot considerar de moltes maneres, però en cap cas com una cosa d’interès públic.