Feia temps que l’Andreu Buenafuente no treia el cap per TV3. Aquest dijous l’hem recuperat xerrant amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El programa es diu Fora de Sèrie, però podrien haver-lo anomenat tranquil·lament Les converses d’en Buenafuente.

L’inici ha estat un Andreu dient-nos: “Hola, torno a la meva estimada casa” a còpia de recuperar imatges dels seus inicis, quan encara s’assemblava a Rosa Conde. No com ara que té un aire més semblant a l’actual president. Ara li comento el moment mimetisme Andreu-Puigdemont, però permeti’m que li expliqui per què a l’Andreu l’anomeno Andreu i no Buenafuente, com tothom. Bé, ell ha estat tota l’estona tutejant el president, com per oferir un to més pròxim, per tant, no tindria sentit que jo aquí digués Buenafuente a l’Andreu, oi?

Però recuperem allò del mimetisme. El tema ha sortit al cotxe oficial, on tots dos es desplaçaven a la primera localització, després de sortir de davant del Palau de la Generalitat. Per cert, el cotxe no el conduïa la mossa d’Esquadra que va evitar mals majors en el famós incident-accident de dimecres, quan una roda de camió va impactar amb el cotxe oficial en plena autopista.

L’Andreu ha recordat al president que el seu nou programa a la plataforma Movistar va estrenar-se l’endemà de la seva presa de possessió i que allà li va fer la primera paròdia. Posant-se només una perruca. I que tothom va coincidir en la semblança. Abans, l’Andreu ens havia fet unes reflexions davant del Congrés dels Diputats per justificar i argumentar els motius pels quals va decidir entrevistar el president.

Al cotxe parlen de la qüestió de confiança i de la relació amb la CUP. El president diu que “no és de parella perquè nosaltres no ens hauríem casat mai. Les parelles es casen per un punt d'afinitat. No vull continuar amb el símil matrimonial perquè això acaba sempre al llit, però som socis puntuals d'un projecte amb visions de la societat molt diferents”. Si algun dia coincideixo amb el president, recordi’m que li pregunti què ha volgut dir amb això del llit.

Quan surt el tema del no saber marxar dels càrrecs i de ser un tap generacional, arriben a destí: Cornellà del Llobregat. Baixen del cotxe oficial i passegen pel carrer. El tema és la Catalunya no independentista. Coincideixen que l'Espanya "real", la de la gent, no és la mateixa que l'oficial i que és més "comprensiva" amb el nostre país.

A continuació veiem unes imatges del president parlant amb la gent. Una senyora se li queixa de la sanitat i a un altre senyor que també es queixa, el cap del Gabinet de Comunicació del President, en Pere Martí, li dóna una targeta. Ens quedem amb les ganes de saber si és la seva pròpia, si és del president, si és d’una conselleria en concret o si és del vicepresident Junqueras.  

Entren a un mercat a prendre un cafè i una aigua (cada un) i aborden el tema del referèndum i de la influència en la política espanyola. L'Andreu qualifica l'independentisme com el 15-M català, ja que és un anhel per aconseguir un país nou i una resposta a la crisi. Al moment en què analitzen el paper dels socialistes i el futur de la nova CDC se sent de fons un "Viva España!” i un “Viva el Rei!” que no fa moure ni una cella al president, a qui justament estem veient en un pla curt. L’Andreu paga les consumicions i anem a la segona localització.

En un mirador sobre Santa Coloma i Sant Adrià, l’Andreu reconeix que, per preparar l’entrevista, ha hagut de "repensar" les seves idees sobre Catalunya. I en aquest “repensar” inclogui conceptes com ressituar, actualitzar o reciclar. La conversa acaba després de tractar el tema de la unilateralitat i el possible diàleg amb Espanya, que cap dels dos veu factible. 

Mentre els dos personatges fan una valoració a càmera i per separat de les seves impressions sobre la conversa, veiem els crèdits del programa. El director és l'Agustí Esteve, la subdirectora la Montse Tió, la productora l'Anna Figueras, a la redacció hi ha hagut en Marc Pérez i el guió l’han escrit l’Andreu i en Tian Riba. O sigui, lectura dels que ens dediquem a aquest negoci: un programa fet per gent dels serveis informatius de la casa, secció política, i amb molta mili.

50 minuts de xerrada i la sensació és que ha estat una mena de reconciliació de l'Andreu amb TV3 a través de la figura del president. Hi haurà qui compararà el programa amb Salvados. Res a veure. Allò té una gran feina d'edició i tot està molt estudiat. Aquí s'ha optat per l’espontaneïtat i el tal qual. Per això hem vist càmeres corrent darrere dels dos protagonistes i assessors entrant a pla. I per això queda la sensació que tota la gravació no va durar més de tres hores, comptant desplaçaments. Segurament perquè l’Andreu havia de tornar ràpid a Madrid per fer el seu programa nocturn i perquè l'agenda del president no dóna per a gaire més. 

Ah, per cert, si no ha vist el programa o el vol tornar a veure, aquí el té: