"Hi ha dues menes de polítics: els que són valents i honrats, i els que tenen una carrera sobtadament reeixida"
Gerhard Kocher

No sé si heu seguit mai el recopilatori de noms desafortunats de models automobilístics que hi ha hagut al llarg de la història, fruit normalment de la globalització de la venda i de la manca de visió dels fabricants sobre el que suposaria en altres indrets del globus la seva brillant idea de màrqueting. La primera vegada que vaig topar amb aquesta realitat, jo rondava la vintena i acabava d'arribar a Ceuta. Els Mitsubishi Pajero t'alegraven el dia, et feien riure com un beneït i per poc no perdies el peu de l'embragatge i feies malament una rampa en una ciutat que n'està plena. No vaig arribar a conèixer mai el Nissan Moco o el Ford Corrida o el Mazda Laputa, van corregir-los abans no ens fessin perdre el control dels nostres vehicles. Al Pajero n'hi van dir Montero a la Península, però al nord de l'Àfrica —per mor de les importacions—, circulava com aquell impúdic onanista que t'arrencava un somriure a cada semàfor.

No dec ser l'única que hauria volgut conèixer el Toyota Estima Lucida Luxury Joyful Canopy i és que una estima lúcida del proïsme és un gran actiu, i si et resulta lluïda encara millor, per no parla del sostre luxós i alegre, que de cara a fer quilòmetres a la recerca de vots deu proporcionar-te una joia necessària. Pedro Sánchez, en canvi, va optar pel seu model baquetejat de Peugeot, el que ara sabem que era un Peugeot Fangar, tot i que el camuflessin sota un número amb aparença innocent, el 407, que a dins amagava una bomba d'efecte ultraretardat i que ara s'està detonant.

A Sánchez tots els de la diàspora del Peugeot, pel cap baix, li estan sortint carabassa. Recordeu Esperanza Aguirre? Carabassa Koldo, carabassa Ábalos, carabassa —segons avisen— Santos Cerdán i carabassa bona part de l'entorn que sense viatjar li va donar suport i el va recolzar en aquelles primàries boges, l'últim, pel que sembla, un diputat canari. "He nomenat més de 500 càrrecs i només dos m'han sortit carabassa", deia la lideressa en una comissió d'investigació pels volts del 2016, just l'any en què es va posar en marxa el Peugeot Fangar que portava la jove promesa socialista per Espanya. Les carabasses d'Aguirre van multiplicar-se com si fos la nit de Halloween —enguany encara han engarjolat un altre dels seus vicepresidents— i van causar tants ensurts que es va veure obligada a anar-se'n a casa, i de poc que no acaba de pet en un altre lloc.

És difícil conèixer tot el que s'està coneixent, unit al nepotisme, a l'acaparament de llocs i de recursos, i continuar donant suport a aquest govern espanyol com el menor dels mals possibles

El femer de Sánchez no va per mal camí. Entre el trio del Peugeot i els que l'envoltaven, la família propera i altres influències i prebendes que aniran sortint, la cosa fa tuf de resclosit. Presumptes tots, per descomptat, sense que per això hàgim d'ocultar que si a qualsevol director de recursos humans li surt la selecció així, el despatxen ràpidament. A les tertúlies madrilenyes, el femer és un festival, i aquesta vegada crec que murmuren amb coneixement de causa. El ministre de les querides, a les quals col·locaven en empreses públiques per cobrar sense assistir-hi —trepitjant-li el lloc a centenars de persones que hi somiaven honradament—, el de les estranyes relacions amb avions, aeroports i aerolínies; l'home per a tot sortit de les entranyes d'una discoteca no precisament d'alt estànding; el soci buscavides i aconseguidor, la directora general que fa els ulls grossos, el germà col·locadíssim que tampoc no s'hi mata per pencar en el que li han regalat, la dona amb càtedra sense carrera universitària, el Tito de Canàries —sempre Canàries a tots els saraus—, les mascaretes, les obres i els hidrocarburs, més el que falti per sortir. A les tertúlies es diu que falta molta cosa per sortir, que sortirà quan l'UCO lliuri d'una vegada aquell famós informe que afirmen que enfonsa el número dos del PSOE i algú més. Ja ho veurem.

Més enllà del que vagi trobant la trituradora processal, Leopoldo Puente és un magistrat del Suprem de nassos, i a causa de la seva tasca ja és possible afirmar que a Sánchez les coses se li compliquen per totes bandes, que el títol de seleccionador de gent honesta li ve gran, que va arribar lluitant contra la corrupció i neda en un pèlag de deshonestedat.

Caldrà que en prenguin nota molts dels que van donar-li suport precisament perquè venia a netejar el panorama. Netejar-lo no l'ha netejat, ben aviat sabrem si el va embrutar per compte d'altri més del que va trobar. La "quota basca" que es cobrava Cerdán —segons va declarar Aldama—, les adjudicacions d'obra que el magistrat Puente ha ordenat investigar, la sordidesa de les vides de personatgets que pul·lulaven pels ministeris, menjaven dels nostres impostos i robaven el que podien sentint-se invulnerables. És difícil conèixer tot el que s'està coneixent, unit al nepotisme, a l'acaparament de places i de recursos, i continuar donant suport com el menor dels mals possibles a aquest govern. Molt de lawfare —que ara veuen i abans van negar— sense adonar-se que una cosa és la raó d'estat (sobre terrorisme, independentisme i Corona) i una altra el pillatge d'uns i altres, que sempre acaba sent descobert i perseguit per la justícia amb pas lent però segur, siguis ministre, batlle, alt càrrec o el papa de Roma. La responsabilitat política, aquella culpa "in vigilando" de la qual tant es parlava a l'oposició, brilla com una perla tot just obrir l'ostra.

No hi ha marxa enrere. Els implicats han optat per aixecar les catifes, malgrat que no les hagin aixecades del tot o amenacin d'airejar-les, i les investigacions no s'aturaran, per molt que es facin trucs per aforar els no aforats i per posar fi, per llei, a les investigacions molestes. Serà moment que els "socis" vegin a què s'associen i amb qui, no fos cas que hi hagi un esclat final que esquitxi el més pintat. Cadascú que decideixi. El Peugeot era un fangar, ja veurem si algú en va sortir íntegre i impol·lut, d'aquell viatge, i a qui més arrossega.