Aquesta setmana el govern espanyol ha aprovat la transferència de 200 milions d’euros a les comunitats autònomes perquè es puguin donar ajudes per pagar el lloguer a joves menors de 35 anys. L’executiu el va aprovar dividit perquè a l’entusiasme dels ministres del PSOE s’hi va contraposar els recels dels ministres de Sumar, que consideren que aquesta mesura pot ser contraproduent si no hi ha un topall en el preu del lloguer: si els propietaris saben que l’inquilí cobra l’ajut, li apujaran el preu i seran els propietaris els qui, per via indirecta, es quedaran amb aquesta ajuda pensada per als llogaters més joves.

Un dels requisits per cobrar el bo és que el lloguer no superi els 600 euros. A Catalunya només hi ha 364 pisos per sota d'aquest preu. A Andalusia 3.150

L’ajut és de 250 euros al mes durant un màxim de 2 anys, és a dir, 6.000 euros en total. Un dels requisits per percebre aquest bo és que el pis al qual va destinat tingui un lloguer no superior als 600 euros, per bé que en algunes zones tensionades es poden fer excepcions i arribar als 900. Només cal fer una cerca en portals especialitzats per comprovar que a Catalunya, amb un preu màxim de 600 euros al mes, actualment hi ha 364 pisos, dels quals 223 a la demarcació de Tarragona, 71 a la de Lleida, 33 a la de Girona i 37 a la de Barcelona, dels quals només 4 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Quatre. Amb el mateix criteri de 600 euros mensuals, només a la província de Cadis hi ha una oferta de 654 pisos. I a Almeria, 671. Per aquest preu de 600 euros (requisit del bono alquiler joven) a Andalusia hi ha 3.150 pisos (en alguns casos cases). A Catalunya, 364. A Andalusia hi ha 1.725.245 joves d’entre 18 i 35 anys. A Catalunya n’hi ha 1.580.823. Andalusia, doncs, té un 8% més de joves però quasi 10 vegades més d’oferta de pisos a 600 euros el mes.

La comunitat de Madrid rebrà 31,8 milions d'euros per aquesta partida. Catalunya, amb més joves, 29

Però la cosa no acaba aquí. Dels 200 milions d’euros que disposa el govern espanyol, l’Estat donarà 34,2 milions a Andalusia i 29 milions a Catalunya. A pisos més barats, es donen més diners a Andalusia que no pas a Catalunya. El criteri que fa servir el ministeri d’habitatge i agenda urbana és el demogràfic, és a dir, com que a Andalusia hi ha més gent d’entre 18 i 35 anys (1.725.245 persones) que no pas a Catalunya (1.580.823), a la Junta d’Andalusia li pertoca una quantitat més gran que a la Generalitat de Catalunya. D’acord. Aleshores... com és que Madrid, amb 1.390.911 de joves d’entre 18 i 35 anys rebrà 31,8 milions d’euros? Si fem una mitjana per càpita, Catalunya rebrà 18,34 euros per jove, Andalusia 19,82 i Madrid 22,86. A més de tenir el millor peix, les millors vistes en terrasses i el millor circuit de Fórmula 1 (encara per fer), Madrid també té la millor aportació per càpita del bono alquiler joven.

L'ajut de 250 euros mensuals és el mateix per a tothom, però a Cadis un pis de 50 metres quadrats es lloga per 475 euros i a Barcelona per 1.120

L’ajut porta vigent tres anys, 2022, 2023 i 2024. En aquest període, a Catalunya l’han sol·licitat uns 162.000 joves, però se n’han concedit 39.000, és a dir, s’han tombat 3 de cada 4 sol·licituds en bona part perquè el preu del lloguer sobrepassava aquest límit. Per tot plegat, del milió i mig de joves entre 18 i 35 anys que hi ha a Catalunya només un 2,4% se n’ha beneficiat. Si l’habitatge és l’emergència social més important que té el nostre país, que un ajut d’aquest tipus deixi fora un 97,6% de la població juvenil a qui va adreçada resulta, com a mínim, frustrant. Segur que amb mesures més estructurals es podrà atacar el problema de manera estructural, però hi ha un fet força innegable i és, un cop més, la visió uniforme que té l’administració de l’estat. Tant la quantitat a percebre (250 euros al mes) com el preu màxim que ha de tenir el pis (600 euros al mes) així com el salari màxim permès per rebre’l (1.800 euros) és el mateix per a tot l’estat espanyol, amb independència, de si el jove viu a Barcelona o a Cadis.

A Barcelona, llogar un pis de 50 metres quadrats arriba a una mitjana de 1.120 euros i a Cadis de 475. Però el suport econòmic que rep el llogater és el mateix: 250 euros cada mes. Catalunya disposa d’una Agència Catalana de l’Habitatge amb una capacitat molt important de radiografiar el sector. Ara bé, bona part de les polítiques i les sentències (com la del Constitucional que va derogar part de la llei catalana antidesnonaments) depenen de l’administració estatal. Ja no és una qüestió d’independència o de tenir les eines pròpies d’un Estat, que també. El problema és que el valor que es dona als productes de proximitat i al concepte quilòmetre zero també val per a la política. La de debò, la que resol els problemes als ciutadans.