El bolsillo secreto havia estat l’assignació d’una quantitat del pressupost reial destinada a despeses de la família reial que no estaven subjectes a justificació. Amb els saldos del bolsillo secreto es cobria un ventall molt ampli de despesa. Les classes cortesanes espanyoles dels segles XVIII i XIX coneixien l’existència d’aquest fons opac, però mai ho van posar en qüestió fins que la reina Maria Cristina de Borbó, vídua de Ferran VII i regent fins a la majoria d’edat d’Isabel II, el va convertir en l’instrument financer de la trama de corrupció més gran del món.