Espanya és un Estat on un acadèmic de prestigi com Andreu Mas-Colell ha de suportar brometes nivell comiat de solter de Cristóbal Montoro, un senyor que en el seu moment va ser mà dreta de Rodrigo Rato. Si apliquéssim l'argumentari del 3%, això ja seria motiu de presó (ser mà dreta de Rato, no suportar les brometes de Montoro). Lògicament, i com a conseqüència d'aquesta situació (la de Montoro), el conseller d'Economia fa temps que està de mal humor. De molt mal humor. I només li ha faltat aguantar aquell riure de la vicepresidenta Soraya (per cert, expliquen que el seu pretès accident de globus en un programa de TV d'aquests on el polítics van a fer cosetes, va ser un muntatge per posar-hi més formatge que pa). Tal vegada, quan torni a sortir en un programa fent de figurant en un espectacle de Blancaneu (per dir alguna cosa), algú aprofitarà i li preguntarà de què reia.

Espanya és un Estat on el ministre d'Hisenda es lleva un dia amb ganes de gresca tropical i intervé una autonomia. Amb il·lusió. I amb arguments dignes dels germans Grimm. ¿En què han quedat aquelles explicacions amb les que va justificar la intervenció? Aquelles "condicions especials" per imposar "elements de control específics i addicionals" perquè els impostos que tornen a Catalunya "es destinin a les activitats previstes" i no a activitats "relacionades amb l'independentisme". Què ha de dir l'amic de Rato dels 1.300 milions que reclamava aquell dia i que, segons ell, van ser dedicats a la independència? Un cop s'ha provat que van ser gastats fa anys en carreteres i presons, tal com ho demostren les factures que té al seu ministeri, no ha de dir res?

Espanya és un Estat on després de les afirmacions recollides al paràgraf anterior, el mateix personatge nega que un sol euro dels 52.000 milions retornats a Catalunya "hagi finançat activitats relacionades amb la independència". Escolti, però no havíem quedat que no traspassava els diners que ha de traspassar per llei per pagar les farmàcies perquè ens gastàvem els diners en activitats indepes? En què quedem? Escolti, vostè sap el què diu?

Espanya és un Estat on una setmana després dels fets explicats als dos paràgrafs anteriors, apareix la vicepresidenta del globus i diu que Catalunya ja compleix la llei i, per tant, Madrit (concepte) ara pagarà el que toca. Però va i no ens explica què fem ara de diferent en relació amb la setmana passada.

Espanya és un Estat. I els Estats poden fer el que volen perquè fabriquen les lleis i després les apliquen a conveniència.

Catalunya és una autonomia on hi ha farmacèutics que voten el PP, Ciutadans o el PSC i que no protesten quan qui els ha de pagar el que els deuen, no només no ho fa sinó que, a més, s'inventa excuses incertes per justificar-ho. Unes excuses que deixen ser excusa la setmana següent d'haver estat excusa. I sense més explicacions. I no passa res.

Espanya és el paradís del Black Flarday permanent.