Bingo per a Sánchez

"Quan els Déus ens volen castigar, escolten les nostres pregàries"
Oscar Wilde

No li ha sortit malament al futur candidat Sánchez la reforma del delicte de malversació a través de la qual va aconseguir el suport per tirar endavant uns pressupostos que li asseguraven la governació durant l'últim any de la legislatura, ple de convocatòries electorals. Adonem-nos que en el relat d'aquests dies, Feijóo s'ha aferrat a la reforma de la sedició, delicte indultat que no canvia ni de bon tros la situació, però s'ha hagut de menjar tota la seva diatriba sobre la corrupció i sobre una reforma del Codi Penal feta per beneficiar els independentistes. En qüestió de relat, Sánchez és líder.

Si mirem enrere, podem pensar que no hi ha hagut cap sorpresa ni a la Moncloa ni a Ferraz sobre la interpretació feta pel Tribunal Suprem respecte a la nova redacció del tipus de la malversació. Repassant l'hemeroteca podem veure que ja al pont de la Puríssima, un dels jutges de l'Executiu, Grande-Marlaska, afirmava taxativament que no hi hauria cap rebaixa de pena per aquesta reforma. A partir d'aquí, durant tot el recorregut de la reforma exprés, des de la portaveu del Consell de Ministres fins al mateix president del Govern en la seva última roda de premsa de l'any, van afirmar amb tota rotunditat que no hi hauria cap rebaixa de penes. N'hi ha hagut? Podem afirmar que han estat sorpresos per la interpretació de Marchena i el seu unànime tribunal?

Ha passat el que era previsible que passés, perquè era el que el Suprem diu des de fa mig segle.

No ho crec. És evident que als republicans catalans se'ls va concedir exactament la reforma que havien exigit. D'això no hi ha cap dubte. Cosa diferent és que als cenacles jurídics, els que no volien fer-li la campanya a Feijóo, se sabés que despenalitzar la malversació sense ànim de lucre depenia, sobretot, del concepte jurídic d'ànim de lucre establert des de fa moltes dècades. En el llenguatge florit dels polítics, ànim de lucre es canviava sovint per "posar la mà a la caixa" o amb "guanyar una quantitat demedurada de diners", però el cert és que feia moltíssim temps que els tribunals havien establert un concepte d'ànim de lucre molt més ampli. "L'ànim de lucre ha de ser interpretat com a propòsit de qualsevol tipus d'enriquiment, guany econòmic, profit o avantatge, sent indiferent que l'ànim de lucre sigui propi o aliè, i sent també indiferent que el mòbil o causa última sigui la mera liberalitat, la pura beneficència o el desig d'enriquir els tercers, ja que en qualsevol cas aquestes finalitats últimes són alienes al tipus", i ho estic copiant de la STS 797/2015 de la qual va ser ponent Cándido Conde-Pumpido fa, com veieu, vuit anys. És un exemple que cita Marchena, però n'hi ha moltíssims que demostren que és jurisprudència assentada que s'entén com a ànim de lucre gairebé tot allò que et va bé en qualsevol sentit. La interpretació que utilitzar diners públics per fer un referèndum els anava bé als polítics independentistes estava cantada, i era impossible que els socialistes no confiessin que aquesta fos la que es fes.

Ara ja m'explicareu quin futur té el recurs de Junqueras al TC, presidit ara pel mateix Conde-Pumpido, que o bé s'inadmet o bé podem apostar que no es resol abans de les eleccions generals. Hi ha molt d'encallament.

Si seguim el fil, veurem com la instrucció remesa pel fiscal general de l'Estat a tots els fiscals d'Espanya sobre com interpretar el nou tipus deia exactament el que diu aquesta doctrina tan fermament establerta. Copio de la mateixa Fiscalia: "Per tant, l'ànim de lucre també s'apreciarà quan el responsable del delicte no persegueixi l'obtenció d'un avantatge patrimonial o un increment econòmic personal". No serem tan rucs de pensar que el fiscal general li estava traient la raó al Govern i, per tant, tampoc no podem convenir que Marchena els ha rebolcat, i menys que els ha obeït. Ha passat el que era previsible que passés, perquè era el que el Suprem diu des de fa mig segle. Qui no ho va preveure, és a dir, no ho va veure venir?

Hi ha, això sí, un retret clarr de Marchena cap als redactors del nou article quan afirma que la seva regulació del delicte sense ànim de lucre és igualeta que la que era vigent en el codi del franquisme. Això és cert, ja que no havia estat tocat fins que ho va fer Rajoy per castigar els catalans, però a més va amb segones intencions. Incloïa llavors i inclou ara la necessitat de tornar l'import en un termini de deu dies que tampoc no s'hauria complert en el cas d'admetre's que no va existir ànim de lucre.

Podríem dir que s'han trobat un bingo, però no que l'hagin buscat, ja que van acceptar sense reserves el contingut de la reforma que se'ls va plantejar.

Així que a Sánchez li ha sortit bastant bé la jugada. Té els seus pressupostos, té la seguretat que Feijóo no podrà acusar-lo en campanya de canviar la llei per a benefici dels seus socis catalans i, fins i tot, es pot permetre dir que potser fins i tot el lliuren a Puigdemont, perquè això no li ho desmentiran abans de les eleccions per pura qüestió de terminis europeus. Podríem dir que s'han trobat un bingo, però no que l'hagin buscat, ja que van acceptar sense reserves el contingut de la reforma que se'ls va plantejar. Les possibles conseqüències en forma de futurs nous ingressos a presó de Salvadó, Llové i uns altres 25 alts càrrecs no tenen recorregut a escala nacional. No entraran en el debat electoral si no és com a reforç que Sánchez no s'ha venut per un grapat de vots. Les conseqüències per al relat d'ERC, òbviament, serien diferents.

Tampoc la resposta del tribunal sobre la sedició no ha perjudicat gaire el relat dels socialistes. És un delicte indultat i, per tant, no té conseqüències òbvies per al votant mitjà, més enllà dels dos paràgrafs que ha introduït Marchena per fer una cosa impròpia del tribunal, com és avisar que a partir d'ara, intentar la independència sense violència no serà delicte. O jo ja m'estic tornant boja o això era exactament el que molts defensàvem des del principi, abans que Maza intentés construir una rebel·lió i el Suprem ens parlés de la violència ambiental per calçar-se una condemna per rebel·lió.

Succeeix que, enmig de l'enrenou per la cagada de la llei d'Irene Montero, molta gent va pensar que aquestes seguretats del Govern sobre què no passaria amb la malversació eren més del mateix, però, com s'ha comprovat, no era així. Els socialistes tenen juristes seriosos assessorant-los, i quan van aconseguir apaivagar els seus barons després de parlar amb ells i van començar a picar amb la seguretat que no passaria res, no ho feien a la lleugera. I després? El que succeeixi després és una altra pantalla. En ple any electoral no es produiran nous pactes, que ni faran falta ni ningú a Madrid o Catalunya els espera, i després de les eleccions, una nova aritmètica posarà el comptador a zero. Les possibles conseqüències nefastes del nou delicte de desordres públics en la llibertat per a la protesta i l'activisme no seran immediates. Aquest risc no és a curt termini i pot ser que a altres els exploti.

Bingo per a Sánchez, d'altres no han cantat ni línia.