Si res no ho impedeix, els pròxims dies començarà una vaga del personal de les biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona. De fet, els seus treballadors ja han fet algunes aturades i diverses concentracions en defensa d’unes condicions laborals millors. Aquestes mobilitzacions no han rebut l’atenció mediàtica que mereixen, essent les biblioteques, com són, un servei bàsic essencial per a molta gent. Deixeu-me dir per començar que tenen tot el meu suport i empatia, perquè una biblioteca és, per damunt de tot, un santuari per a moltes persones que no tenen llibres a casa o en tenen ben pocs, perquè els llibres són cars i moltes persones no arriben folgadament a final de mes. Per tant, és una gran eina per a la igualtat d’oportunitats. També és un lloc recurrent per a gent que ja té molts llibres a casa i en compra molts d’altres, però que vol fer un tastet d’un autor desconegut que no sap si li agradarà prou. També hi ha qui busca un títol concret i hi ha gent que bada a la recerca d’un llibre o una sèrie per passar el cap de setmana. Però més enllà dels llibres, una biblioteca és un centre comunitari on s’aplega molta gent. Hi ha canalla a la ludoteca i gent gran llegint el diari. Hi ha joves estudiants i aturats passant el dia. Només cal veure que són equipaments amb un alt nivell d’ús per part de la població i gairebé sempre hi ha molta gent, per sort. Si alguna cosa lamento, precisament, són els horaris d’algunes biblioteques, que penso que podrien obrir els dissabtes a la tarda i els diumenges, sobretot per als estudiants.

Explico tot això perquè fa uns dies vaig tenir l’ocasió de ser a la Biblioteca Municipal de Ripollet, en el marc d’una entrevista que em va fer l’Antonio Lozano a Ràdio Ripollet. Una de les preguntes que em va fer va ser quina opinió em mereix el fet que les biblioteques prestin els llibres de manera gratuïta, fet que inevitablement suposa una reducció, més o menys gran, de vendes d’un títol. Es veu que hi ha escriptors i escriptores que se n’han queixat, d’aquest fet, perquè consideren que és una competència deslleial tant per al llibreter com per a ells mateixos. És un debat que creia superat, però la directora de la biblioteca em va fer saber posteriorment que és un debat recurrent que no cessa i que té erupcions puntuals de tant en tant.

En el moment polític actual, les biblioteques són un mur contra la ignorància, una àgora per a la integració i un baluard contra l’extremisme

És evident, és clar, que les biblioteques impliquen una reducció de les vendes de llibres. En teoria, hi ha un organisme que es diu Cedro que gestiona la remuneració per als autors pel préstec de les seves obres a les biblioteques i organismes semblants. Però el fet cert és que la quantitat que Cedro paga a cada autor en concepte de remuneració pel servei de préstec del seu llibre és ridícula. Com a exemple diré que un servidor, per a tots els préstecs dels seus llibres durant el darrer any, ha cobrat 26 euros i 69 cèntims. Amb això em pago un dinar, a tot estirar. No és pas culpa de Cedro, val a dir, sinó del sistema remuneratiu fixat per l’Administració. Aquest sistema podria millorar i ser més digne, sobretot si la mateixa Administració és sincera quan diu que aposta per la professionalització de l’ofici d’escriure. En tot cas, penso que cap escriptor pretén fer-se ric amb el préstec a les biblioteques i, per tant, el préstec ha de continuar com fins ara i els autors no n’hem de dir gaire res. En primer lloc, perquè un autor vol ser llegit, independentment del procediment, i les biblioteques hi ajuden molt. En segon lloc, perquè no és un dogma inalterable que cada llibre que es presta sigui una venda menys. Ben al contrari, pot ser una venda més endavant, perquè, si el llibre agrada a l’usuari de la biblioteca, és possible que el regali algun dia a algú. O pot ser que compri el següent llibre d’aquell autor, si li ha agradat. A mi mateix m’ha passat, en dono fe. A banda del fet que les biblioteques són grans compradores de llibres i acullen moltes presentacions durant les quals també es venen molts llibres.

El balanç, doncs, només pot ser positiu i cal evitar de totes totes qualsevol polèmica o malentès. El món del llibre és com un llagut impulsat per remers ben diferents: l’autor, l’editor, el dissenyador, el traductor, el corrector, l’impressor, el llibreter, el bibliotecari i el transportista. Tots ells treballen per arribar a una única persona: el lector. I per això convé que no hi hagi cops de colze entre els remers i que es mantingui un únic rumb. Per això cal defensar les biblioteques a peu i a cavall, sempre i en tot moment. A més, en el moment polític actual, les biblioteques són un mur contra la ignorància, una àgora per a la integració i un baluard contra l’extremisme. Només des de la curtor i l’estretor de mires es poden criticar les biblioteques. O des de l’interès de qui vol mantenir la població en un estat d’estupidesa acrítica per fer més fàcil que s’empassin segons què. Per això hi ha qui demana més TikTok i menys biblioteques. Doncs no; ara, més que mai, més biblioteques i menys TikTok.