Els ciutadans acabarem pagant les fiances de tots els càrrecs públics que viuen sota el jou del Tribunal de Comptes espanyol. Tant li fot si afluixarem la mosca a través d’un “fons de risc” pressupostat pel Govern, l’enèsima jugada mestra del processisme per esquivar la trinxadora judicial enemiga, o si, per salvar el cul als màrtirs, s’acabarà fent ús de la solució ancestral de tota la vida. A saber, la primordial aportació catalana a la microeconomia universal i el recurs que no falla encara que plogui, nevi i tots els volcans del món sencer entrin en erupció: la guardioleta de sempre, que abans tenia forma de porquet i ara deu tenir una figura que no resulti ofensiva envers l’ànima de les bestioles, però que, i això és el que importa de debò, estarà plena de les monedes que les padrines de la tribu han estalviat amb abnegació. Tranquil, Artur, tranquil, que som catalans i ja tenim ben apresa la llei del “cogito ergo pago”. Ho tornarem a fer i, si cal, passarem la Visa.

Quines coses que té la vida, estimats i pacients lectors. Fa anys creguérem que l’ANC i entitats similars com Òmnium tindrien l’objectiu últim de fiscalitzar (sí, fiscalitzar!) la nostra classe política perquè el cinisme i el xantatge emocional de l’autonomia no tornés a castrar el projecte independentista. Doncs ja ho veieu, quan el govern espanyol declari il·legal el “fons de risc” amb què es volen saldar les fiances dels polítics més covards de la història d’Europa, les entitats de la societat civil faran el seu últim acte de servei als falsaris i l’ANC (o Càritas diocesana, si cal!) morirà matant i pagarà el compte d’un procés cap al no-res en què la classe política catalana només ha excel·lit en l’art d’aixecar-nos la camisa. Els ciutadans, faltaria més, faran les cues que faci falta i, si per donar l’almoina cal esperar més que el temps que mani l’Argimon per vacunar-nos, doncs així serà!

Els catalans som una mena de gent única al món. A hores d’ara, qualsevol ciutadà informat sap que Artur Mas va pactar un 9-N no vinculant amb Rajoy amb l’única condició que l’antic president no patrimonialitzés políticament la consulta i que el tinglado fos organitzat per les entitats cíviques. Com sempre, l’Astut va passar-se de llest i emprà el vot popular com una plataforma personal de cara a les eleccions plebiscitàries. Tot i fracassar, perquè en l’únic que ha triomfat Artur Mas és en desballestar Convergència, el 129 encara té la barra de fer el ploricó als ciutadans perquè li paguin la fiança. Igualment, a hores d’ara tothom, fins i tot els espectadors que no es perden el FAQS, saben que tota la cúpula independentista va pactar amb Madrid que l’1-O no s’aplicaria i que aprofitaren la mala traça repressora de l’Estat com excusa per a demanar més autogovern. Tot és profecia.

Jo, si més no, ara que sou a punt d’afluixar la mosca, només hi posaria una condició; a saber, que abans de rebre la suma amb què podran seguir campant el seu cinisme pel carrer, tinguessin la bondat d’explicar-nos tota la veritat o, ja que hi som, que hi afegeixin unes sinceres i honestes disculpes

Doncs bé, ara tota aquesta cúpula de dirigents que han monopolitzat el poder durant els dos darrers lustres, gestionant la màquina pressupostària de la Generalitat a voluntat i malversant la bona fe dels ciutadans amb propostes i fulls de ruta que sabien fraudulents, va i es disfressa de captaire amb l’objectiu de demanar caritat perquè la ciutadania pagui la darrera ronda del despropòsit més vergonyant de tota la història de Catalunya. La cosa podria ser un cas prototípic del cornut que paga el beure, però, en el cas de la nostra tribu, encara hi ha un factor més delirant, car el poble acabarà sufragant la fiança als polítics de l’antiga Convergència (i part d’Unió!) que durant lustres van exercitar l’art del tres per cent i que, mentre la padrina faci l’esforç de resoldre’ls la jugada, encara tramaran com refer els ponts amb les elits espanyoles de sempre i segellar el règim del 2021.

Per molt que em dolgui, ho tenen tot molt ben lligat; els meus conciutadans pagaran, oitant si ho faran, perquè els catalans no volem la independència, sinó sentir-nos moralment superiors als enemics. De fet, ja fa dies que els articulistes i els líders de la propaganda pàtria comencen a exercitar-se en l’art de fer divisions entre la gent que va votar l’1-O i la suma total de les fiances dels màrtirs (com que van justos de matemàtiques, encara no s’han posat d’acord en si la broma valdrà deu euros per barba o, ja que hi som, ho arrodonim amb un bitllet de vint i quedi’s el canvi, bon home, que per quatre duros no ens enfadarem). Els meus ulls estan veient coses que mai no haurien somiat; els mateixos intel·lectuals que em digueren que l’1-O no es podia fer perquè la independència és impossible, ara us presentaran un power point amb la part del pastís que us tocarà de sufragar.

Els catalans pagaran, perquè ja ho sabem, Berni, si ja tens raó amb això que escrius i amb les xapes que ens fots dos vegades per setmana a can Nacional, però joder hòstia, que ja sé que van mentir-nos com si fóssim una colla de capsigranys... però coi, que els volen embargar la casa, tio, que és molt fort! Doncs pagueu, estimats conciutadans, perquè teniu raó, per quatre duros tampoc n’hi haurà per tant i, si amb això acabem la farsa, doncs qui dia passa any empeny. Jo, si més no, ara que sou a punt d’afluixar la mosca, només hi posaria una condició; a saber, que abans de rebre la suma amb què podran seguir campant el seu cinisme pel carrer, tinguessin la bondat d’explicar-nos tota la veritat o, ja que hi som, que hi afegeixin unes sinceres i honestes disculpes. És broma, penya, que ja sé que això no passarà, que la moral i la dignitat són coses d’un altre planeta i que Catalonia is different. 

Tranquil, Artur, tranquil, que els catalans t’acabaran salvant la papereta. Ho sé, ho saps i ho sap tothom. Ni un euro et costarà, l’aixecada de camisa. Ni una moneda de plata. Això sí que és una jugada mestra, t’ho haig de reconèixer.