Com qualsevol lector haurà pogut comprovar, d’ençà que l’estimada cantatriu Magalí Sare transmutà el gènere del nostre himne nacional, a Catalunya surten dones empoderades i segadores dessota les pedres, femelles desvetllades que s’han afegit amb gran entusiasme al nou projecte de República feminista encapçalat pel Molt Honorable Aragonès. Però la nova generalitat republicana i els seus genialíssims ideòlegs han vist que amb la inclusió de les dones no n’hi ha prou per fer la independència, car perquè Pedro Sánchez ens autoritzi l’anhelat referèndum necessitarem sumar tots els gèneres possibles, fins i tot el neutre. És per això que, el passat dia de l’Orgull, en l’acte commemoratiu del Pride Barcelona, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va fer santament en adreçar-se a les entitats organitzadores de la reivindicació LGTBI+ en gènere inclusiu.

“Totis vosaltres –digué Verge– porteu molts anys de lluita pels drets de les persones LGTBI+; no esperem que el moviment LGTBI deixi de pressionar el Govern pel fet que existeixi un departament d’Igualtat i Feminismes. Al contrari, és evident que les lluites compartides ens fan més fortis i ens asseguren un major èxit en els objectius comuns.” A casa, després d’administracions funestes com la de Quim Torra, dúiem molt de temps anhelant un Govern format per consellers, conselleres i conselleris amb un currículum sòlid i un discurs com déu mana; és evident, doncs, que ha arribat l’hora de la gent amb estudis! No seré jo qui lloï les aptituds acadèmiques de la consellera Verge, car parlar del background d’una persona amb vagina fa molt patriarcal, però cal exclamar-se del fet que haguem hagut d’esperar fins al 2021 perquè un càrrec públic se’ns adreci a totis.

Ciutadanis del comú, ja sigueu escombriairis o catedràtiquis, feu el refotut favor de no marcar més el gènere de les cosis perquè la llibertat s’ho val, i si Pompeu Fabra ha de rebolcar-se en la pròpia tomba de dolor, doncs que es foti la normativa al que li resti de carcassa

Tinguem-ho ben clar, conciutadania estimada: la República serà de totis o no serà! De fet, a casa som gent molt oberta de ment i, abans d’allitar-nos, ja cantem l’himne amb els versets en neutre. Hauríeu de veure com la quitxalla se’ns ha fet inclusiva quan garlen “Ara és hora segadoris” a ple pulmó i amb el cor a la mà, com si els anés la vida mateixa, i qui sap si no hauríem guanyat més guerres a l’enemic que mai no tremola si l’haguéssim anomenat “enemigui”. Fins ara els espanyols ens han negat fins i tot el dret a respirar, però davant d’una República de totis, ja em direu quin coi de Tribunal de Cuentas té els collons i els ovaris (i els òrgans en mutació) d’enfrontar-s’hi. I encara hi havia descreguts que veien en el govern d’en Pere un simple retorn a l’autonomia, colla de derrotistes descreguts! No sabíeu que la llibertat arriba quan t’alliberes dels teus propis prejudicis i abraces el totis?

El procés ha estat sempre comandat per senyoros encorbatats i poc inclusius, i així ens ha anat la cosa, que no només hem perdut la bugada sinó que ens han pispat la rentadora i les canonades d’aigua que n’alimenten el giravolt. Fins ara ens hem adreçat al món en masculí i, evidentment, el fracàs ha esdevingut estrepitós, de proporcions majúscules. Però, a partir d’ara, totis lis catalanis juntis serem imparablis. A la República de totis, tothom i totdona hi és cridat. Ciutadanis del comú, ja sigueu escombriairis o catedràtiquis, feu el refotut favor de no marcar més el gènere de les cosis perquè la llibertat s’ho val, i si Pompeu Fabra ha de rebolcar-se en la pròpia tomba de dolor, doncs que es foti la normativa al que li resti de carcassa. De fet, em sembla preocupant que el Molt Honorable 132 encara se’ns adreci desdoblant el gènere, com si els neutres no tinguéssim cap dret!

Si a la taula de diàleg que ens proposa Aragonès ja no hi som tots i totes, sinó que també hi som totis, no ho dubteu, Pedro Sánchez ens cantarà l’amén a qualsevol petició imaginable. El dia del referèndum pactat i vinculant, quan per fi votem rodejats d’inspectors de l’ONU o tot quant avaluador internacional, no només hi hem de ser tots i totes, sinó també totis, perquè ja sabeu que ara som el 52% i ho tenim a tocar, però si a aquesta meitat dels catalans ens hi sumem totis això pot acabar en una victòria esclatant. Quan els espanyols s’adonin del ridícul lingüístic que han fet no se’n sabran avenir. Diran: “¡Vaya si nos han jodido los catalanes, con lo fácil que era decir todos, todas y todis!”. Repetim-ho les vegades que calgui, estimats conciutadans. Aquesta nostra República, a banda d’ecologista i animalista, ha d’ésser gender neutral i amb una parla que faci honor als temps.

Ara que totis lis catalanis ja estem per la independència, jo crec que lis espanyolis deuen tremolar de por. Esmeno el meu escepticisme. La República és a tocar. I, creieu-me, serà de totis! Besis.  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat