Només el sadomasoquisme podria justificar que un independentista voti Junts pel Sou o Esquerra Republicana d’Espanya a les properes eleccions que han imposat els espanyols i el seu president. Solament la tara de gaudir patint la violència i el dolor en la pròpia pell, en definitiva, justificaria que els meus conciutadans facin costat per enèsima vegada als representants polítics directament responsables de les càrregues policials dels Mossos, que han causat així la pèrdua d’un ull a quatre persones i la de part d’un colló a una altra. Entenc que, en una determinada situació i amb un sofisticat utillatge, el dolor pugui ser font de gaudi carnal, però hauria ser desitjable apartar de la política l’acció d’aplaudir qui es dedica a cascar el jovent més desvetllat de la tribu. Qui s’identifiqui com a indepe i voti un Govern repressor, més que a les urnes, hauria de córrer al divan amb una certa urgència.

Podria arribar a entendre que els electors independentistes tolerin les mentides, ara ja contrastadíssimes, de Puigdemont, Junqueras i els seus adlàters, que mirin cap a una altra banda quan hom recorda les estructures d’estat, la llei del referèndum i de la transitorietat, i tot de coses que, ho entenc perfectament, fan una certa vergonyeta i molta mandra de recordar. També puc arribar a capir que els meus conciutadans es dolguin de no poder enorgullir-se mínimament de cap dels dos grans partits que fins ara els han representat al Parlament o als respectius ajuntaments on resideixen. Però regalar el vot a qui practicava l’art de la costellada mentre atonyinaven la parròquia als carrers de Barcelona, digueu-me primmirat, és un acte d’autodestrucció que ni totes les meves vastíssimes lectures freudianes podrien arribar a justificar. Si et putegen, no els votes. És fàcil d’entendre, no?

Regalar el vot a qui practicava l’art de la costellada mentre atonyinaven la parròquia als carrers de Barcelona, digueu-me primmirat, és un acte d’autodestrucció 

"Hi ha l’excepció de la CUP!", respondran els lectors més sagaços! Res més lluny de la realitat. D’ençà que els cupaires van decidir de concórrer al 10-N, fins i tot un napbuf sense experiència política haurà pogut comprovar com els seus líders han caigut de quatre grapes en la temptació de podemitzar-se i, lluny de centrar-se en l’aplicació de la independència, han comprat el ressuadíssim marc “d’acabar amb el règim del 78”. Si alguna cosa havia fet bé la CUP, a nivell moral i polític, era no acudir a les eleccions que eren alienes a l’ideari dels seus militants perquè, com pensaven correctament, participar en un marc polític dissenyat per refermar la unitat d’Espanya elimina qualsevol punt de dissidència que no consisteixi a dur fotocopiadores o lluir samarretes reivindicatives al Congreso. Anant a Madrit, i a pesar del brillant resultat que obtindrà, la CUP ha iniciat la seva autodestrucció.

Encara que no tingui un efecte real en el repartiment d’escons i que pugui beneficiar la dreta espanyola, només un vot en blanc massiu a Catalunya pot fer reaccionar el processisme. Els partits catalans només apostaran per la independència quan vegin perillar les cadires i les nòmines que els regala el règim constitucional espanyol. Voteu en blanc, creieu-me, i en alguns despatxos començarà a haver-hi tremolors. Servidor ho té clar: ni els col·laboracionistes de la repressió ni els blanquejadors del règim. Si es vol fer alguna cosa de profit, tots aquests pactistes han d’acabar a la paperera de la història. Vota en blanc, oblida els xantatges emocionals, i queda’t ben descansat.