Imagineu, que és poc imaginar, que som a principis de desembre i imagineu, que és molt imaginar, que la comunitat científica ens assegurés avui mateix que a mitjans de gener la majoria de països d’Occident estaran en disposició de vacunar massivament la població contra el maleït VIH. Imagineu, i aquí trieu si és poc o molt d’imaginar, que cada 25 i 26 de desembre tenim la sacrosanta tradició de quedar amb un grup de persones molt properes i estimades a casa d’algú, o en una absurda masia perduda a l’Empordà, amb l’objectiu d’alegrar-nos la vida amb una orgia del quinze on ens dediquem a afartar-nos de follar sense plàstic. Tot sembla indicar que, davant la imminència de la vacuna a mitjans de gener (és a dir, d’aquí a sis punyeteres setmanes), tots seríem prou seriosos, adults i responsables com per posar-nos gel a penis i petxines, posposant l’orgia per a més endavant i, així de pas, cardar amb la total seguretat que no ens contagiarem del bitxo.

Doncs bé, per molt que sembli delirant, aquest exemple tan clarivident no sembla funcionar amb la Covid. La pràctica totalitat d’òrgans internacionals i els portaveus de la comunitat científica duen prou dies sostenint que tindrem un reguitzell de vacunes contra el mal que vingué de Wuhan disponibles en poques setmanes i injectables en un mes i mig. Dit d’altra forma, que el collons aquest de partícula (o el que sigui) només podrà campar lliure per matar-nos durant quaranta-cinc dies més, és a dir, durant 1.080 hores, és a dir, durant 64.800 minuts. Doncs bé, en comptes de pensar en com podem assegurar-nos que durant tot aquest temps, a ésser possible, no hi hagi ni una mort més, a la majoria d’autoritats i opinaires de la tribu els ha entrat una frisança especial per saber si podrem servir l’escudella amb la família el dia de Nadal. És a dir, seguint l’exemple del VIH, tenim un país que encara pensa en com podem salvar l’orgia dels dies 25 i 26.

Ara que només falten menys de dos mesos perquè Occident s’ompli d’injeccions, és d’una supina irresponsabilitat celebrar Nadal, sigui amb menys de deu, sis o amb una sola fucking persona a taula

Encara que sembli mentida i encara que gran part del comú blasmi el Nadal perquè li toca aguantar els nauseabunds acudits del cunyat, ja té gràcia que ara, precisament ara, tot déu tingui una fal·lera nadalenca superior a la del Sant Pare! Entenc que les famílies han estat incomunicades durant mesos, que moltes d’elles han sofert pèrdues i que les abraçades són més necessàries que mai, però justament per això, ara que només falten menys de dos mesos perquè Occident s’ompli d’injeccions, és d’una supina irresponsabilitat celebrar Nadal, sigui amb menys de deu, sis o amb una sola fucking persona a taula. Aquesta esclavitud del calendari ja és habitualment sòrdida any rere any: però ara, precisament ara, és d’una irracionalitat descomunal i haurien de ser les autoritats, els sectors industrials i els mitjans de comunicació els primers que es conjuressin perquè la majoria de la població s’oblidés dels galets i es quedés al sofà de casa.

Les estadístiques diuen que la meva generació, la dels nascuts a finals del setanta, tindrem molts números per viure 100 anys de mitjana. Viurem, per tant, 100 Nadals. No passa res, i quan dic res vull dir res de res, per eliminar un sol dígit d’aquest excels i entranyable recompte si és per evitar la possibilitat d’una sola mort a Catalunya. No passa res, i quan dic res vull dir res de res, per deixar el tió, els versets i l’horripilant i espantosa cançó de la pesadíssima Marató de TV3 per a l’any vinent, i si no és per a l’any vinent per al febrer o el març, que si ja vàrem desplaçar la festivitat de Sant Jordi sense que al nostre sant patró se l’hagi cruspit el drac, doncs també podem desplaçar el naixement del Crist sense que la Verge Maria se’ns enfadi. Sí, estarem un any sense Nadal. I què? Tant li fot si això ens assegura que els nostres padrins, pares i mares en podran gaudir molts més. Duem molts mesos de sacrificis com per fer l’imbècil a l’últim minut del matx.

Els científics han treballat cagant llets per trobar un remei a la Covid. Ha mort molta gent i, d’entre les víctimes, alguns dels metges i d’infermeres que el passat març van anar a pencar sabent que podien deixar-s’hi la vida. I ara em dius que et pixaràs en tota aquesta gent perquè et fa il·lusió veure el tiet Manel i cantar el Virolai? De debò, conciutadà meu estimat, que no desconvocaràs l’orgia, per molt calent que vagis i per moltes ganes que tinguis de fotre el melindro en calent? Doncs mira, aneu a pastar fang tu i el teu Nadal dels collons.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
llums virtuals paral·lel barcelona nadal - ACN
coronavirus 10 comensals i toc de queda a la 1.30 h, el pla del Govern per Nadal Marc González i Marina Fernàndez
tions nadal Ajuntament de Barcelona
coronavirus Guia pràctica per al Nadal Covid Alba Solé Ingla