Els lectors em permetran que abandoni la trista, pobra i dissortada vida política de la tribu (encara que sigui durant un sol article) per celebrar el feliç contrast entre la nostra cosa pública i els seus respectius ineptòcrates i l’esplendorós curs literari que estem vivint i que fa venir molta salivera per celebrar el dia de Sant Jordi. De la mateixa manera que escoltar la radiofonia nacional cada dia carda més mandra i que llegir els diaris de la pàtria resulta més lesiu que una festa rave de contagiats amb el bitxo dels collons, les nostres plomes lluiten ardides contra la parsimònia del present amb una salut i un enginy envejables. És consens i profecia que, de moment, la novel·la de l’any és Els angles morts d’en Borja Bagunyà (Periscopi), i aquest plomaire hi està d’acord, perquè en Borja ha parit un llibràs dels que fan època, on la llibertat formal i el fosterwallacisme juguen al servei d’una història trepidant i d’una finor en la descripció neuronal dels personatges que és difícil d’igualar (l’escena del part és, amb el vol de Persecució d’en Toni Sala, un dels fragments més ben escrits de la literatura catalana contemporània). I punt.
La llista de novel·les que juguen al primer món de la literatura és enguany, per fortuna, llarguíssima. Gaudiu L’aigua que vols d’en Víctor Garcia Tur (Enciclopèdia), un llibre que ha retornat la grandesa al Premi Sant Jordi amb una trama familiar molt ben explicada, ordida amb el tremp habitual d’en Víctor a l’hora de filar diàlegs i aquella gràcia que té per convertir els personatges animalístics (i també aquosos) en un actor més de la trama. A pesar que molts col·legues lectors li han imputat un cert excés narratiu, a mi La casa del foc d’en Francesc Serés em sembla una novel·lassa treballada i intel·ligentíssima en la seva capacitat d’extreure teca dramàtica d’una història de secrets familiars (els escorpins mai no tindran ningú que els retrati amb més traça). Si voleu fer justícia a la tasca editorial d’en Jordi Puig a Comanegra, compreu El primer emperador i la reina lluna, la darrera martingala del nostre geni Jordi Cussà, un patracol de quasi sis-centes pàgines que explica la història del monarca Qin Shi Huangdi en un doll de llegendes que devorareu mercès a la fantasia i el prodigi verbal del seu autor.
Tingueu la bondat i la bona educació de regalar-vos l’ànima amb literatura de qualitat, deixeu-vos de fast-books del procés i de la pandèmia i ajudeu que els autors, editors, traductors, dissenyadors, il·lustradors, maquetadors i distribuïdors d’aquesta petita i miserable pàtria puguin creure que encara hi ha esperança
Feu-me cas i abandoneu les insofribles llistes dels volums dels més venuts que, ara i sempre, ens torturen amb intents d’assaig dels nostres polítics (que, si hi hagués justícia, tindrien reservada l’estanteria de “Ficció fraudulenta”) i, darrerament, dels epidemiòlegs estrella. Si voleu fer un favor a la llengua i a l’esperit del que queda de nació, correu a la parada de 1984 i compreu-hi El gos cosmopolita i dos espècimens més d’en Raül Garrigasait, un assaig imprescindible que Josep Cots ha tingut la gràcia de reeditar; o precipiteu-vos allí on siguin els companys de l’editorial Arcàdia per cruspir-vos Els llegats del nostre bon Lluís Calvo i així llegireu dos dels autors que mantenen el peveter de la nostra prosa filosòfica ben viu. Si voleu xalar de valent llegint volums i traduccions de qualitat, deixeu-vos de mandangues d’Ara Llibres i merdes per l’estil i regaleu-vos un dels darrers penjolls que ha publicat l’editorial Flâneur: les versions d’Austerlitz i d’Els anells de Saturn de l’Anna Soler Horta són una autèntica meravella i, si us queda xavalla, la traducció Thomas l’Obscur de Blanchot de n’Arnau Pons és mel.
La nostra literatura no xerra només en prosa i cal dir que les editorials de poesia fan una tasca tan militant com exemplar. Edicions Poncianes ha publicat un llibre de versos que és una autèntica joia, el Pitó d’en Guim Valls, un homenatge deliciós a la figura mitològica de la serp que podeu complementar amb els Assagets del Molt Honorable Enric Casasses (la seva tercera part sardanística és una autèntica barbaritat de ciència joliua). A banda de la seva preciosa novel·la Guàrdia, Club Editor ha editat els Poemes de l’escriptor-mariner Nikos Kavadias i la versió d’en Jaume Almirall d’ambdós textos supera l’àmbit d’una traducció, car el seu traditore s’ha passat dècades recitant-los i ja formen part de la seva pròpia pell (els dos volums han passat injustament desapercebuts en el marasme de novetats literàries i qualsevol amant del bon llegir els hauria de tenir a casa). Si us vaga llegir teatre, que també es pot i cal, capbusseu-vos al catàleg que Arola ha anat tramant en col·laboració amb el TNC: hi trobareu la darrera versió de L’Hèroe d’en Rusiñol i un text-monòleg fascinant de la nostra magna Víctor Català, Les cartes.
Ja sé que tots anem curts de pasta i que els catalans s’omplen la boca de cultura fins que els obligues a afluixar la mosca. Però, feu-me cas; la compra d’un sol d’aquests llibres que us cito farà molt més servei (i més gaudi!) que el carnet de la República o que perdre la poca vida que ens resta escoltant la vedet Oriol Mitjà parlant... sobre l’Oriol Mitjà. Tingueu la bondat i la bona educació de regalar-vos l’ànima amb literatura de qualitat, deixeu-vos de fast-books del procés i de la pandèmia (que cada dia són un sinònim literàriament més acurat) i ajudeu que els autors, editors, traductors, dissenyadors, il·lustradors, maquetadors i distribuïdors d’aquesta petita i miserable pàtria puguin creure que encara hi ha esperança. Amb una llengua a mig morir i una indústria editorial passant-les putes, comprar qualsevol d’aquests llibres, o anar-los a pescar a la nostra magnífica xarxa de biblioteques, mantindrà uns anys més la vivor del poc que ens resta. Llibres, més llibres, i bona diada a tots!