Els taxistes de Barcelona no han perdut una guerra contra Uber o Cabify ni contra els avenços d’allò que els cursis anomenen les noves tecnologies. El taxi ha caigut en la podridura actual per obra i gràcia del seu propi sistema regulador, un macabre entramat especulatiu de llicències que ha augmentat desorbitadament de preu (concretament un 503,7% al període 1987-2016) i els damnificats del qual han estat sobretot els mateixos treballadors. A partir d’unes llicències que l’administració distribuïa amb arbitrarietat estalinista, als taxistes se’ls va fer creure que comprarien un lloc de feina per a sempre i que, una vegada jubilats, el podrien revendre per molts més diners. No foren Uber ni Cabify qui introduïren el capitalisme al món del transport públic, sinó unes administracions que van afavorir un feudalisme sobreregulat de compravenda, que és la forma més salvatge d’economia de mercat, car l’únic que fa és augmentar preus.

Al taxi no l’ha matat el pas del temps ni els telèfons intel·ligents, sinó portaveus sindicals espantosos i de vergonya aliena com ara aquest pobre noi, en Tito Álvarez, que per fortuna sembla que ja no representarà mai més la totalitat de conductors de la ciutat, ni cap altra cosa que impliqui adreçar-se a la ciutadania. Però com voleu anar pel món amb aquesta genteta tan xarona, estimadíssims taxistes? Seria molt demanar trobar algú que pogués parlar als mitjans sense la moral de l’escuradents a la boca, sense aquesta ètica tan vetusta de qué hay de lo mío? No, estimats taxistes, no esteu perdent per quinze minuts o una hora d’avantatge a l’hora de pescar un client al carrer, sinó perquè vàreu creure en un privilegi burocràtic per tota la vida. Però, afortunadament i com ja va passar amb la telefonia o la premsa, els monopolis acaben caient tard o d’hora.

He utilitzat els taxis i les VTC d’una forma prou igualitària, i m’he trobat taxistes que són excel·lents professionals, només faltaria. Però ara, passi el que passi amb la vaga, em quedo amb Cabify a partir d’ara, i no només perquè els seus professionals hagin patit agressions intolerables, sinó perquè jo mateix he pogut viure nombroses vegades com, fins i tot amb un client a l’interior, els professionals de Cabify han de sofrir les maniobres temeràries de taxistes que els volen barrar el pas o avançar-los sense miraments. No parlo de ciència-ficció, sinó d’actes que m’han fet sentir insegur a la via pública. Fins ara, insisteixo, cohabitava amb els dos serveis, però la paciència té un límit: a mi em sembla de conya que un col·lectiu pugui aturar una ciutat els dies que calgui, si la seva reivindicació és justa. Però en aquest cas, benvolguts servidors públics, la vostra lluita ja no s’aguanta.

Quan entreu en raó, no us preocupeu, tornarem als vostres vehicles.