Fa tres setmanes que tots imaginem i repetim amb frenesí aquesta frase, esperant el tret de mort al confinament, i és lògic que cadascú l’hagi farcida i acabada amb el desig d’un retrobament esperat amb el familiar de torn, fantasiejant amb el bes a l’estimada, o frisant en com serà el sopar espectacular amb els col·legues de videotrucada o amb els cent mil grups d’amics que tens al WhatsApp. I tens raó perquè, en certa forma, la primera acció que farem quan acabi el confinament, sigui travessar la ciutat per tal de fer un carquinyoli amb l’amant, sortir fent saltirons al carrer per dedicar una sonora botifarra al bitxo aquest dels collons o tornar al restaurant que més estimes, serà un acte que et definirà. És bo que hi pensis, perquè això de la fantasia és de franc, i car qualsevol cosa que ens animi i ens faci passar millor les insuportables tardes d’enclaustrament, amanides d’horripilants rodes de premsa dels nostres consellers, resulta un alleujament.
Posa-hi tota la fantasia que vulguis, faltaria més, però també et pregaria que, abans de sortir al carrer, quan s’escaigui l’anhelat moment, abans recordis tot el que els músics del país han fet per tu quan estaves a la presó. Sé, i és de justícia, que la palma d’aquest confinament, aplaudiments sonors, se l’han d’endur metgesses, infermers, investigadors, psicòlegs i altres adlàters de la benemèrita sanitat. Però et demano un petit esforç, perquè estic segur que no hi ha hagut cap dia de captiveri on la música no t’hagi distret de l’avorriment, animat o fins i tot salvat la vida. Durant aquestes setmanes de tedi, molts músics del país (El Petit de Cal Eril, Joan Dausà, Sílvia Pérez Cruz, Clara Peya, Gemma Humet, Mazoni, un llarg etcètera) han ofert recitals gratuïts en streaming per a tots els seus seguidors, en un exemple de generositat que els melòmans del país faríem bé en no oblidar durant temps.
Previ a sortir al carrer, agraeix-los que t’hagin fet costat i t’hagin regalat el seu art de forma totalment desinteressada; assegura’t, en definitiva, que ho podran seguir fent en el futur
La música ens ha salvat, com ho fa sempre, i no parlo només dels concerts dels companys que acabo de citar, sinó dels centenars d’hores de música que hem escoltat per ballar sols al passadís de casa, per meditar o ajudar-nos a dormir, uns sons dels quals moltes vegades ni en sabem l’autor, però que en qualsevol cas impliquen la feina d’instrumentistes, tècnics de so, productors, directors i editors. Us demano, doncs, que abans de sortir al carrer a celebrar de nou la nostra llibertat, agraïm la companyia que ens han fet tots, interessant-nos per la música que hem escoltat, contactant si cal amb els seus autors i comprant-los el seu darrer CD (la majoria d’ells tenen pàgina web i botiga online). Ja sé que tens moltes ganes de sortir a fer el primer gintònic i cruspir-te el sushi predilecte que somnies de fa dies, però atura’t un moment i abans, please, compra una entrada per a un concert.
Els Amics de les Arts, la Núria Graham, el clarinetista Miquel Ramos... i desenes de companys músics, a la qual cosa cal sumar un bon estol de productors i de tota una indústria adjacent, començaven gira o tenien concerts tot just abans d’aquesta maleïda pandèmia del dimoni. Previ a sortir al carrer (em faig pesat, perquè en tinc tantes ganes com tu), agraeix-los que t’hagin fet costat i t’hagin regalat el seu art de forma totalment desinteressada; assegura’t, en definitiva, que ho podran seguir fent en el futur. Els nostres músics han demostrat un compromís i una generositat fora mida. Ja sé que tens ganes de córrer, de cardar i de tornar a abraçar la parentela com un foll. Però abans, encara que sigui amb un clic, dedica uns minuts a l’autor que va fer aquella cançó que t’ha ajudat a dormir quan tenies insomni o angoixa, perquè no sé qui és però t’asseguro que té un nom i et necessita per viure.
No sé què serà el primer que faré quan tot això acabi... però tinc ben clar que abans de sortir compraré un CD i una entrada per al proper concert d’algun dels companys que m’ha fet la vida més fàcil durant aquestes setmanes. Agraeixo la feina dels metges que ens han salvat les vides, i ho faré les vegades que calgui, però l’art sonor també ha mantingut moltíssima gent respirant, molta més de la que us penseu. Companys, de tot cor, moltes gràcies. Que no pari la música!