Farà cosa d’un parell de setmanes, i en ocasió del Dia Mundial del Medi Ambient, TV3 va dedicar un segment del Telenotícies a recordar la seva mítica sèrie El Capità Enciam. Els meus coetanis recordaran molt bé aquest entranyable espai de divulgació, protagonitzat per en Pep Parés, que parodiava amb intel·ligència la figura d’un superheroi amb l’objectiu d’excitar la mala consciència de família i mainada quan algú gosava abandonar paper d’estany als caminois de les Guilleries. A banda de rememorar el seu famós lema (“Els petits canvis són poderosos”), sentint fragments del programa em va sobtar de seguida l’altíssim nivell del català que s’hi emprava, amb paraules i expressions (“carmanyola”, “escampall”, “fer més nosa que servei”) que enguany són víctimes d’una imparable castellanització o, directament, d’un procés imparable de desús que acaba en oblit.

La cosa encara em va amoinar més després de tafanejar amb intermitència programes posteriors al noticiari com ara Les de l’Hoquei o Control T. Entenc que la nova sèrie juvenil de "la nostra" vulgui acostar-se al públic millenial amb una llengua dinamitada d’anglicismes i importacions de l’espanyol, i servidor no és dels puristes que s’enrojolin d’ira quan escolta algun businessman tancar un deal d’una forma un pèl random, o quan algú demana ajuda a la nostra estimada llengua espanyola, especialment ordida per l’art d’insultar, en dir-li gilipolles o merluzo a un col·lega. El problema apareix en el moment en què els guionistes de l’espai situen l’aparent transgressió de la llengua com a sinònim de l’abrandament prototípic de l’adolescència i quan aquesta picada d’ull als púbers acaba degenerant en un catanyol forçat i irreal ple de mola a sacos i de penya molt xunga.

Ja que els joves són un dels pocs àmbits on l’ús habitual del català ha augmentat en els darrers temps, la qualitat de la llengua a l’espai audiovisual que s’hi adreça hauria de ser una prioritat de país

El fenomen encara es feia més evident al programa Control T on, a pesar d’haver-hi col·laboradors amb un català esplèndid com ara l’Elisenda Pineda, la majoria del personal destruïa amb impunitat la nostra llengua i feia allò tan habitual de passar-se a l’espanyol quan hom ha de disparar una gracieta. La contaminació lingüística en certs mots o l’hàbit de passar-se a l’espanyol quan cal adoptar un registre més enrotllat és un fet alarmant que no només amoïna als perepunyetes. Aquesta consuetud explica en part, com deia l’InformeCat 2018 de la Plataforma per la Llengua, que el català hagi perdut uns 300.000 parlants en els darrers quinze anys. Ja que els joves són un dels pocs àmbits on l’ús habitual del català ha augmentat en els darrers temps (d’un 31,5% al 36,4% entre els anys 2003 i 2013), la qualitat de la llengua a l’espai audiovisual que s’hi adreça hauria de ser una prioritat de país.

Servidor no s’escapa d’aquest mal (agraeixo a Santa Internet que usuaris com Fart de Catanyol tingui la paciència d’esmenar la majoria dels meus articles a la recerca de contaminacions lingüístiques) i tampoc voldria esverar la parentela amb un possible apocalipsi de la llengua. Però els experts ens diuen que una llengua perilla quan l’ús de la mateixa comença a baixar del 30%, un percentatge que ja s’ha creuat en moltes zones de l’Àrea Metropolitana. Hi fan alguna cosa, els nostres i les nostres estimats i estimades consellers i conselleres de cultura? Tinguem-ne cura, perquè en cas contrari això del català pintarà molt xungo.  

Bernat Dedéu
Opinió Ho tornarem a fer? Bernat Dedéu