“La dona de Raül Romeva, Diana Riba, anirà de número dos a la llista d'Esquerra Republicana a les eleccions europees del maig de l'any vinent”. He llegit la notícia i aquest titular a la premsa, regurgitat als cent mil digitals de la tribu, tots ells copy-pastejant aquest primer sintagma: “la dona de”. Quan cerco la repercussió de la bona nova a la xarxa, cap de les feministes d’ERC, que a cada minut ens esmenen (correctament!!!) quan cometem el pecat d’anomenar senyoreta una dona madura o d’adjectivar frívolament d’histèrica algú que s’enfurisma de valent i sense motiu, no ha mogut un dit per esmenar el redactat en una piulada. No ho fan perquè, com tothom sap, l’únic mèrit pel qual Riba ha estat escollida (independentment de la seva vàlua com a pedagoga, llibretera i gestora cultural, que aquí no discutim) és ser la costella del nostre antic secretari d’Estat, ara captiu a la presó. 

Diguem-ho d’altra forma; un partit que s’anomena d’esquerres, i que moralitza contínuament amb la igualtat entre mascles i femelles, ha perpetrat el pitjor tracte que se li pot concedir a una dona: regalar-li el primer lloc d’una candidatura (tot i ser la número dos, en serà la cap de llista efectiva), simplement pel seu parentesc matrimonial amb un home i també perquè un home no pot ocupar-ne el primer lloc. L’esquerra moralitza contínuament, ai las, i tots sabem que la moralina és la versió de pandereta de l’ètica, que és una cosa molt més seriosa i que es demostra, com el moviment, caminant i practicant-la. La cosa no és exclusiva d’ERC, car ben aviat veurem fills, cosins, coneguts del cunyat i, no cal dir-ho, mullers dels engarjolats en llocs importants de les llistes en les futures comeses electorals. Tant se val el seu currículum, ja ho veieu: aquí només contaran la sang i els anells.

Dit això, que no és poc, si la intenció amb fitxatges com aquests és la d’internacionalitzar (ecs) el conflicte a Catalunya, com sap qualsevol aficionat a la diplomàcia, la tàctica més habitual i intel·ligent seria precisament allunyar les víctimes immediates de la primera línia política. De la mateixa forma que va ser un error situar presos polítics i exiliats a les llistes electorals del 21-D (pel fet que les víctimes, comprensiblement, tendeixen a situar la seva problemàtica immediata com l’afer polític de més urgència; en aquest cas, sortir de la presó o tornar a casa), si el que hom vol és internacionalitzar (ecs) la injustícia existent a Catalunya el que cal és comptar amb diplomàtics de primer ordre, amb influència real al Parlament Europeu o en la institució que s’escaigui, que puguin accedir als despatxos on la informació i l’impacte mediàtic transita vers els camins del poder.

Tot això que us conto són coses molt bàsiques, pràcticament de parvulari, però aquesta politiqueta que ens ha tocat de viure ens obliga a abaixar moltíssim el llistó. És un signe dels nostres temps. La dona de, ja ho veieu, és un bon resum expressiu de la meritocràcia actual d’aquesta nostra dissortada tribu. Em sap greu per vosaltres, sobretot, perquè la majoria ni sou ni voleu ser dones de.