Aquell país que, segons tots els analistes de la tribu i els corresponsals de TV3, havia de quedar empobrit i aïllat del món després del Brexit, el Regne Unit, ha estat la primera nació del món a vacunar una padrina de la Covid-19 aquesta mateixa setmana. El segon estat que ho podrà fer, tot just en pocs dies, serà aquella gran federació que, segons els mateixos intel·lectuals, també està dirigida per un pallasso i té un sistema sanitari que deixa morir la gent al carrer perquè no té diners. Mentre els intel·lectuals nostrats escarneixen dos dels països més pròspers del món (que també són dues de les democràcies més antigues del planeta) amb prejudicis falsos i arbitràriament infantils, el Regne Unit i els Estats Units lideraran el món en allò que configura la primera tasca de qualsevol sistema polític: protegir la seva ciutadania i, abans que res, assegurar que pugui continuar viva.

Al cantó oposat d’aquesta bella idea de la civilització –la dels països que arriben primer a la meta i on les coses, simplement, funcionen– hi ha Catalunya, una tribu que s’ha passat anys i panys publicitant negacionistes d’un avenç de la civilització tan indiscutible com són les vacunes. Ara que la ciència i l’enginy dels humans continuarà salvant milions de vides, ara que la lliure competència i l’economia de mercat ha fet possible que moltes empreses es barallin per aconseguir un producte salvífic a un preu ridícul i en un temps rècord (després de gastar-se milions d’euros en investigació), ara que tot això ja és realitat palmària m’encantaria saber on s’amaguen personatges absurds com la monja Forcades, aquesta plomassa que va inundar-nos la ràdio i la televisió escampant tesis absurdes sobre la indústria farmacèutica i teories que només aboquen a la misèria, l’escassedat i la mort.

Recordeu, estimadíssims lectors, les lliçons que vàrem arribar a aguantar d’aquesta trista, pobra i dissortada canongessa, d’aquesta inefable dardera que ens va perforar la closca amb la seva filosofia antisistema de pa sucat amb oli! Feu l’exercici de sumar totes les entrevistes, les tertúlies i els inacabables reportatges que va protagonitzar la monja Forcades i la seva fastigosa bruixeria científica i econòmica, una bíblia conspiranoica que els catalans admiraren degut a aquesta igualment horripilant obsessió seva d’adorar monges i la pruïja d’anar contra el sistema que les llegues susciten a la tribu, una dèria palesada no només en la figura abjecta de na Forcades, sinó en aquest bunyol anomenat Lucía Caram, que és una sor argentina que es dedica a regalar-nos lliçons d’economia! Heu llegit bé, una argentina conventual oferint-nos consells sobre com eradicar la fam al món!

No tingueu por de la xeringa, que és la metàfora del sistema, del bell funcionar i de qui té la delicadesa d’arribar primer a les coses

Penseu, insisteixo caríssims amics, en totes les hores que ens han fet perdre aquestes donotes nefastes, en la importància que els hem regalat, dies i dies de televisió que contrasten amb els segons que impliquen una simple injecció que conté el miraculós i beatífic líquid del senyor Pfizer, una sopeta que no regala cap lliçó moral ni salmòdies, sinó que té la simple delicadesa de protegir-te d’un virus per evitar que moris sol i ofegat en un llit. Quina gran lliçó de la justícia divina, benvolguts conciutadans, serà veure com tots els que foren seguidors de la llega Forcades procedeixen, en estricta fília índia i ordenadament, a alçar la màniga de la camisa perquè hi entri l’elixir guaridor amb tota la seva gràcia capitalista! Negacionistes, cupaires de l’Eixample, antisistemes diversos... va, tinguin la bondat de posar-se còmodes i no es preocupin, que la punxada és un momentet de res.

Evidentment, encara hi haurà qui acusi Pfizer i les empreses farmacèutiques de voler aprofitar la desgràcia aliena per guanyar diners. Són la mateixa penya que no té ni la més mínima idea dels ingentíssims recursos que cal destinar a la investigació perquè una medecina sigui realment efectiva, la qual cosa no només implica comptar amb (i alimentar!) els millors professionals del sector, sinó també invertir en molts camins que acaben resultant fallits o parcialment erronis. Però, és clar, qui guanyi diners, en aquesta nostra tribu de monges i moralistes, ha d’ésser necessàriament un fill de puta. Quina mandra, tot aquest ressentiment social, i quina beatitud, insisteixo, veure com al final tothom acabarà desfilant perquè la vareta màgica de la xeringa faci el fet i tothom respiri més tranquil, inclosa gent pèrfida i malvada com la senyora Forcades i la seva cort de folls seguidors.

No tingueu por de la xeringa, que és la metàfora del sistema, del bell funcionar i de qui té la delicadesa d’arribar primer a les coses. Feu com els ciutadans del Regne Unit i dels Estats Units, que a arribar tard i a perdre ja ens n’hem doctorat. I tu, monja Forcades, agenolla’t davant la bellesa de la vacuna. I prega perquè arribi ben aviat.