Escric aquest article sabent que la societat espanyola està ara molt preocupada per les qüestions que tenen a veure amb la violència contra la dona. Perquè gràcies que una cadena de televisió ens ha fet adonar del tema, posant en prime time la Rocío una vegada i una altra durant mesos, Espanya ha despertat. Que bé!

La ministra d'Igualtat ha escrit tuits, les feministes de carnet s'han mobilitzat. Les opinaires professionals s'han mullat amb aquest tema. Tothom s'ha implicat amb la Rocío. No sabem ben bé per a què ni amb quines proves. Però aquí tocava posar-se feministes i s'ha aconseguit posar-ho en el focus de l'agenda mediàtica. Visca.

Així que no serà complicat aconseguir l'atenció per a aquest tema del qual avui vull parlar. Perquè és sobre dones que denuncien haver estat torturades, violades, abusades sexualment. Per un grup d'homes en algun cas. Tancades, amenaçades. Segur que, llegint fins aquí, vostè té clar que aquests fets haurien d'haver sortit en els telenotícies, en programes de màxima audiència, ara que ja estem tots compromesos que aquestes coses són inadmissibles en la nostra societat.

La cosa canvia quan resulta que els presumptes agressors, abusadors, torturadors eren guàrdies civils i van cometre, presumptament, aquests fets durant la detenció d'aquestes dones. Aquí la cosa canvia i molt.

I canvia més quan les detingudes són basques. Basques i advocades de l'àmbit independentista, fins i tot han arribat a defensar en algun cas algun membre d'ETA. (Aprofito per recordar al meu estimat lector i a la meva estimada lectora que el dret a tenir defensa és un dret fonamental, un dret bàsic que no se li pot negar a ningú en un estat de dret).

Potser és per aquests "petits detalls" que es coneix poc el que s'ha denunciat aquests dies a l'Audiència Nacional.

Aquí estan passant coses molt greus. Perquè el simple fet que aquestes dones hagin denunciat aquestes tortures i no s'hagi fet absolutament res és inadmissible

Fa uns dies començava el judici del sumari 13/13 que investiga vuit persones que, suposadament, integraven el "front jurídic" d'ETA. Un procés pel qual es demanen, des de les acusacions, un total de 86 anys de presó per als diferents investigats.

Entre ells, hi ha Arantza Zulueta, Naia Zurriarain, Saioa Agirre i Nerea Redondo. Poso el nom de les dones perquè, precisament, el que vull tractar en aquest article les situa al centre. Perquè pel fet de ser dones han patit una sèrie de tortures, segons han denunciat, que no poden quedar impunes.

La vista oral davant de l'Audiència Nacional va començar el passat dia 12. Però les imatges que es van difondre a les xarxes socials, el tema que s'ha fet viral, ha estat el relatiu a la sessió del dia 13, quan van començar a relatar-se a la sala els testimonis en primera persona de les tortures que haurien patit algunes de les dones que acabo d'esmentar.

Naia Zuriarrain va explicar com van ser les tortures que va patir durant la detenció. Un vídeo que hem pogut veure tots, colpidor i que ens fa pensar a moltes com és possible que davant d'una denúncia així aquí no passi res.

La Naia explica com els agents la van despullar, com s'hi refregaven, com li tocaven els pits. A la Naia la van avisar els agents, quan anaven cap a Madrid, que no expliqués res al metge forense si no volia tenir més problemes. Ella va relatar al forense el que li havien fet, i efectivament, segons explica, va tenir conseqüències.

La Naia explica que el primer dia que va arribar a Madrid, durant el dia, la van treure un parell de vegades de la cel·la a crits, li posaven un antifaç i començaven els interrogatoris on l'acariciaven, li tocaven els pits. Mentre ho explica, la veu es trenca. Explica com l'amenacen de fer mal a la seva família, a la seva parella.

Explica com l'obligaven a mantenir-se dreta, ella intentava asseure's. Recorda que hi havia uns quatre guàrdies civils fent comentaris sexistes, rient-se d'ella. Ha explicat com li van treure la roba, la deixaven nua. Com la van portar a una habitació encoixinada, amb diversos agents. La seva veu es torna a trencar mentre recorda el que va viure aquell dia, que segons assenyala, li va suposar una lesió de pèrdua d'audició que encara manté. Van començar a treure-li la roba per la força, segons el seu relat. Es va quedar en calces i en samarreta i li van posar goma escuma als braços amb cinta mentre li llançaven aigua freda pel cap. Li van treure la samarreta entre crits i van començar a tocar-la per tot el cos. Un guàrdia civil es va apropar per darrere refregant-li els genitals contra ella, segons recorda. La seva veu cada vegada es trenca més. Després vindrien les bosses de plàstic al cap, la tortura coneguda com "la bossa". Naia explica que ella intentava trencar la bossa per respirar, mentre els agents comentaven que "calia canviar les bosses perquè eren una merda", però que estigués "tranquil·la", perquè "tenien més bosses". La Naia plora mentre recorda "que es moria".

Ja a terra, sense bossa, li llançaven aigua a la cara, mentre cridaven perquè "parlés". Fruit d'aquestes tortures va venir la declaració d'autoinculpació, segons ha denunciat la Naia. Li feien les preguntes i li deien com havia de respondre. "Ells em guiaven a tota hora", "m'ho vaig haver d'aprendre de memòria", "m'ho van fer assajar diverses vegades", perquè altrament, segons la Naia explica, tornarien a portar-la a aquesta habitació encoixinada.

La denúncia no és nova. Al seu dia aquestes tortures i les que relata Saioa Agirre es van denunciar, però el jutge d'instrucció va decidir no obrir diligències. El jutge d'instrucció era Fernando Grande-Marlaska​, avui ministre d'Interior.

"La gravetat de les tortures relatades ens obliga a manifestar públicament la nostra solidaritat amb totes dues lletrades i a mostrar la nostra més intensa repulsa per la violència i lesions infringides contra elles per part de la Guàrdia Civil", ha assenyalat l'Associació Lliure d'Advocades i Advocats ALA. En el comunicat públic de l'organització recorden: "Les tortures relatats per les advocades Naia i Saioa s'uneixen per desgràcia a les de Beatriz Etxebarria, la qual va denunciar haver estat violada per part de la Guàrdia Civil el març de 2011 en règim d'aïllament".

Ningú no ho pensa aclarir això? O és que aquí si ets basca, si ets advocada que defensa un client ja formes part de "la mateixa merda" i mereixes que per a tu no hi hagi ni estat de dret ni drets humans, ni justícia?

Un cop explicat tot això, ara jo em pregunto per què les cadenes de televisió privades, tan compromeses algunes d'elles últimament amb la defensa de les dones, contra la violència de gènere, no han informat d'aquests fets. Per què no s'ha fet un programa especial en horari de màxima audiència per denunciar el que suposadament passa a les dependències policials. Per què no es posa el focus sobre aquests fets per depurar-los, per esbrinar el que va passar i perquè s'investigui els presumptes responsables.

Em pregunto què li sembla a les dones d'aquests agents de la Guàrdia Civil quan llegeixen notícies d'aquest tipus. Preguntarà aquesta xicota, aquesta dona a la seva parella quan arriba a casa si aquestes coses passen de veritat? Ningú no pensa aclarir això? O és que aquí si ets basca, si ets advocada que defensa un client —independentista basc o d'ETA— ja formes part de "la mateixa merda" i mereixes que per a tu no hi hagi ni estat de dret ni drets humans, ni justícia?

Què li passa a aquest país on es denuncien fets tan summament greus i la ministra Irene Montero no ha dit absolutament res sobre això? No es mereix ni tan sols un tuit d'aquests tan contundents per part de la ministra d'Igualtat? I Marlaska, no té res a dir ara com a ministre, de la mateixa manera que no va tenir res a fer quan era el jutge d'instrucció que no va voler investigar-ho?

Aquí estan passant coses molt greus. Perquè el simple fet que aquestes dones hagin denunciat aquestes tortures i no s'hagi fet absolutament res és inadmissible. El mínim hauria estat investigar. Ni això.

Jo li pregunto a aquestes dones dins de la Guàrdia Civil, ara m'adreço a les agents, si la seva presència dins del cos no serveix per empènyer que aquestes denúncies tinguin recorregut. Està clar que durant tot aquest temps els agents no han promogut que aquests fets fossin aclarits, als fets ens remetem. Però ara, ara que hi ha dones allà treballant, consentireu que aquestes denúncies fetes per dones quedin en un calaix?

A les parelles, filles, mares dels agents: com us quedeu després d'escoltar la Naia? No teniu res a preguntar, cap explicació per demanar?

La política no ho és tot, per sobre hi ha la decència, la dignitat, l'honestedat i la germandat entre dones. Ara que estem aconseguint assolir llocs de gran influència, com algun ministeri, és el moment en què l'exemple, aquesta anomenada "sororitat", s'hauria de fer patent alçant totes juntes la veu al costat de la Naia i la Saoia, al costat de Beatriz Etxebarria, al costat de tantes altres dones que han vist vulnerats els drets més bàsics davant del silenci còmplice d'aquest patriarcat que algunes diuen que han vingut a combatre. Doncs que es vegi.