Si una intenta entrar a la pàgina web de la Fiscalia General de l'Estat d'Espanya, es troba amb un rètol d'avís que li adverteix, després d'avisar que potser és una pàgina falsa que pretén robar les dades personals o financeres, si entén els riscos als quals s'exposa.

Ahir va ser hackejat el web de la fiscalia juntament amb el de Vox. Just després de conèixer-se l'escrit d'acusació d'ambdós.

Poc ha tardat Santiago Abascal (líder de Vox, que presumeix de portar a sobre una pistola) a acusar els colpistes. Si no fos perquè diu que se n'alegra i que es tracta d'una "notícia excel·lent per demostrar davant els ulls de milions d'espanyols qui està combatent el cop separatista", afegint que "els gossos de Torra i Puigdemont no els espanten", no m'hauria passat pel cap pensar que pugui tractar-se d'una "acció de falsa bandera".

El cert és que m'és igual. No solc entrar al web de la fiscalia i tampoc al de Vox. Però avui sí que ho he fet, perquè m'interessava llegir, de manera directa, l'escrit d'acusació presentat ahir.

Són 127 les pàgines que la fiscalia ens regala. Aquí les pot llegir.

I remenant pel web, trobo això: l'article 124 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que el ministeri fiscal, sense perjudici de les funcions encomanades a altres òrgans, té com a missió promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei, d'ofici o a petició dels interessats, així com vetllar per la independència dels Tribunals i procurar davant d'aquests la satisfacció de l'interès social.

Aquest paràgraf ja dona per a molts articles. Perquè llegint les 127 pàgines de justícia-ficció que ahir es van fer públiques, costa feina trobar una mica de coherència en el que la Constitució espanyola atribueix a la fiscalia.

És evident que aquí no s'està vetllant per la independència dels jutges, ni per l'interès públic, ni pel dret dels ciutadans. I esclar que brolla un somriure quan llegeixes que ha de vetllar perquè els tribunals procurin la satisfacció de l'interès social.

Paraules que queden molt boniques, però que s'han quedat buides de contingut.

És evident que aquí no s'està vetllant per la independència dels jutges, ni per l'interès públic, ni pel dret dels ciutadans

I com a cirereta, continues llegint i et trobes que el fiscal general de l'Estat serà nomenat pel Rei, a proposta del govern espanyol, advertit el Consell General del Poder Judicial. I has de riure.

Quina independència judicial pot garantir algú nomenat per un Rei? És que no té ni cap ni peus. De quines garanties estem parlant quan la cúspide d'un sistema descansa en mans d'un Rei? A partir d'aquí totes les altres coses manquen ja de legitimitat, què vol que li digui. I a més de qüestions legitimadores, fet que en democràcia no és assumpte menor, si ja ens centrem en el Rei en concret, només podem petar-nos de riure.

Ens nomenarà als qui han de vetllar per la independència judicial una persona que nada entre corrupció familiar, assumeix el seu càrrec per qüestió sanguínia, hereta les seves funcions per glòria d'un dictador sanguinari i colpista i, a més, pretén parlar-nos de garanties per a la ciutadania i satisfaccions de l'interès social. Ja em disculparan, però és que fa poc el Rei es va apujar el sou un 1,5%, passant a cobrar 242.769 euros bruts. La seva dona, pel fet de ser-ho, en cobrarà 133.530 i el rei emèrit, 194.232. Cobra, entre altres coses, per firmar el nomenament del fiscal, que recordo que és el que ha de vetllar perquè la justícia sigui imparcial i es preocupi de satisfer l'interès social. Això passa de mida.

Però podem anar més enllà. Perquè, encara que hi hagi hagut ja opinions ben fundades per posar-se les mans al cap després de conèixer l'acusació de la fiscalia contra els líders de la sobirania i independentisme de Catalunya, hi ha molta tela per tallar.

Centenars de persones s'han manifestat ja contra la situació dels presos polítics. Concretament, lletrats de tot l'estat espanyol acaben de firmar aquest manifest en suport als encausats pel procés.

I el que va ser president del Tribunal del Suprem i del Constitucional, Pascual Sala, també ha manifestat públicament que no li sembla adequada l'acusació per rebel·lió. Perquè Carmen Lamela, la jutgessa d'instrucció de l'Audiència Nacional que també està encarregada d'aquest assumpte del procés, ha dit el mateix. És més, s'ha negat a considerar que es tracti de rebel·lió perquè no es presenta el requisit bàsic, que és la violència.

I qui coneix bé l'assumpte és precisament Diego López Garrido, que va ser l'encarregat de redactar el tipus penal en el Codi. I ell, "el pare de l'article" que regula la rebel·lió, deixa molt clar que quan es va redactar es va fer pensant en el cop d'Estat del 23-F. I que el succeït a Catalunya no té res a veure amb l'assumpte.

Quina independència judicial pot garantir algú nomenat per un Rei?

L'Advocacia de l'Estat tampoc no hi veu rebel·lió (aquí pot llegir el seu escrit). Això és interessant, encara que no suficient. Perquè sí que planteja que s'hagi pogut cometre sedició. Una altra barbaritat. I afegeix a la cistella la malversació, malgrat que el mateix president del govern espanyol (Rajoy) i el seu ministre d'Hisenda en aquell moment (Montoro) diguessin en seu parlamentària que no s'havien destinat cabals públics per realitzar el referèndum. Però sembla que tot això aquí és igual. Per cert, diu l'Advocacia de l'Estat que no pot donar-se la sedició sense la malversació, que es dona un "concurs medial". I jo en aquest punt he de reconèixer que no entenc absolutament res. No ho entenc perquè no s'entén, vaja.

Però reprenc el que López Garrido tenia al cap quan va redactar el delicte. Perquè pensava en el 23-F que sí que va ser un intent de cop d'estat.

Cal recordar que en declaracions públiques fetes per un guàrdia civil, el senyor Pastrana, que va participar en el cop d'estat, ell mateix ha assenyalat la Casa Reial, i concretament al Rei, com a principal cervell de l'operació. Ho recordo perquè partim des d'un punt que serveixi de context.

Per aquell cop d'Estat es van jutjar 33 persones. 32 d'elles, militars. Tres d'ells van ser absolts, vuit condemnats a 1 any de presó, cinc a 2, altres tants a 3, dos a 5 anys, uns altres dos a 6, un a 8, dos a 10 i dos més a 12. La majoria van ser condemnades a penes molt inferiors en comparació al que ha demanat la fiscalia per als encausats pel procés.

De tots ells, dels 27 condemnats, només els que van complir la condemna íntegra van ser els que van tenir penes de menys de 2 anys. Tots els altres van complir moltíssima menys condemna de la qual se'ls va imposar. I algun, com Vicente Gómez Iglesias, va ser indultat per Felipe González el 1984. Alfonso Armada també va ser indultat el 1988 pel govern del PSOE.

La gran majoria dels condemnats han anat millorant la seva situació en la jerarquia militar.

Ara jutgin vostès, que encara que no hagin estat nomenats pel Rei, segurament són més independents i tenen més clar l'interès de la ciutadania i les garanties socials.