El cap de setmana passat el senyor Jozsef Szájer estava participant en una "festa llibertina gai" en un local del centre de Brussel·les. L'eurodiputat ultraconservador hongarès que forma part del partit Findesz, similar a Vox, que acaba de votar contra els drets dels homosexuals. Potser per aquesta incoherència Jozsef es va intentar escapar saltant per una canonada quan va arribar la policia al lloc, i com que no es va poder escapolir, va provar d'utilitzar la immunitat parlamentària per evitar ser sancionat. Les multes les van posar per haver trencat les normes sobre contenció de la Covid-19, però l'escàndol estava ja servit i l'eurodiputat va presentar la dimissió diumenge. Dos dies després es va donar a conèixer la notícia i l'escàndol no va deixar de créixer. Va escriure una carta on es disculpava amb la seva família i amb els seus votants. Però segons una enquesta realitzada per Euronews, només el 2% dels consultats ha cregut en la versió que Jozsef ha donat: "que només va anar a una vetllada en un habitatge". El 69% descriu els fets com una "orgia sexual amb drogues".

Tampoc no ha colat, segons l'enquesta, que la majoria dels mitjans de comunicació hongaresos hagin intentat convèncer els seus conciutadans que el principal problema en els fets va ser saltar-se les mesures del confinament. El 65% consideren que el més greu és la hipocresia d'aquest senyor: els valors de la Constitució hongaresa que s'ha redactat amb la contribució del mateix Jozsef i que ell mateix ha passat per alt en la seva particular velada. Tres de cada quatre enquestats entenen que aquest assumpte no és un fet íntim de l'eurodiputat hongarès, sinó que ho consideren un escàndol d'interès públic. I a més, al setanta per cent els preocupa la imatge d'Hongria que pugui donar-se pel que aquest senyor ha protagonitzat. Des del seu país, precisament, retreuen a aquest senyor que ell a Brussel·les estigui gaudint de la llibertat que té la comunitat LGTBI mentre, al seu país, el seu partit està perseguint i condemnant aquestes persones. Ell com a referent, per acabar-ho d'adobar.

Tanmateix, com sol passar-nos molt sovint a Espanya, des de fora sabem millor el que ha passat que els mateixos hongaresos. I és que, la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació del país que presideix Viktor Orbán, company de partit de Jozsef, han silenciat els fets. De fet, una investigadora del Consell Europeu de Relacions Exteriors, Zsuzsanna Végh, analitzava el tracte que els mitjans hongaresos han donat a aquesta notícia: "Els missatges que s'han comunicat sobre el cas de Szájer, tant en els mitjans progovernamentals com en els estatals, han estat clarament controlats pel que fa a molts dels detalls sensibles. Si sents la ràdio estatal o veus les notícies de l'estat, ni tan sols entendries per què hauria de dimitir, només perquè va participar en una festeta i va violar les actuals restriccions contra la Covid-19, perquè aquesta és la història que comuniquen i no van més enllà".

Què evidencia tot això? Doncs que Hongria és, juntament amb Polònia, un lloc on la llibertat de premsa pràcticament no existeix. On governa l'extrema dreta, que no és cap altra que la que s'encarrega de reprimir la societat, pretenent donar una imatge fonamentada en valors ultraconservadors i ultracatòlics que, a l'hora de la veritat, emmascara una realitat ben diferent. El de sempre, vaja. El tema de la posa, de la imatge cap a la galeria, de l'eterna mentida dels qui estan plens de complexos i pretenen destrossar els qui volen viure obertament la seva llibertat.

Capgirar-ho tot, pretendre que els botxins siguin víctimes i viceversa és una pràctica habitual. De fet, ara estan veient com fer passar aquest eurodiputat per víctima d'una potència estrangera desconeguda, d'algun tipus de servei secret, que ha atacat Szájer "perquè és un fort defensor dels valors tradicionals en una ciutat liberal i un règim liberal". I parlen ja que Soros està darrere d'aquesta "cacera". Els sona?

Igual que a Hongria proven de no parlar del tema de Szájer, a Espanya pràcticament no es parla del tema d'Alejandro Díaz, tot i que és moltíssim més greu. Infinitament més greu

El que l'orgia de Brussel·les ha posat de manifest no ens queda tan lluny als espanyolets. De fet, al nostre país és impossible arribar a saber de què va realment allò del Bar España, les nenes d'Alcàsser o allò de Kote Cabezudo, entre altres assumptes que assenyalen directament a polítics i gent "poderosa" de participar en "festes" on suposadament s'abusaria de menors i es consumirien drogues. El silenci sobre aquests temes en els mitjans de comunicació és absolut. De vegades se sent alguna cosa per aquí, una cosa per allà, però tot queda tapat per "conspiracions" i, al final, ningú no sap realment qui està tacat per aquestes suposades aberracions. Però haver-n'hi, n'hi ha.

Com l'exlíder de les Joventuts Socialistes d'Elx, que acaben de condemnar a tres anys de presó per tenir material pedòfil. Alejandro Díaz ha aconseguit negociar amb la Fiscalia perquè la pena, en lloc de nou anys —que era el que demanaven— sigui de tres. El 2017 era secretari general de les joventuts del PSPV-PSOE i va ser detingut en una operació policial contra la pedofília a internet. Va estar en presó provisional i va ser posat en llibertat després que la seva família pagués 20.000 euros. Tenia al seu ordinador material "d'extrema duresa" on hi havia imatges de nadons sent violats, entre altres barbaritats. Aquest tipus de coses, segons ell, l'excitaven. Com ara pensar que la vida dels petits era fràgil i podia acabar amb ella amb facilitat. Això posa calent a aquest animal. Com ha reconegut que és autor d'aquest delicte, al final la condemna ha estat rebaixada sis anys.

Però això arriba després que l'animal es deslliurés d'una acusació d'abús sexual d'un nen sahrauí. La criatura va anar a Elx pel programa "Vacances en pau", un projecte pel qual nens que viuen en camps de refugiats al Sàhara venen a Espanya a passar l'estiu acollits per famílies que els cuiden i els fan conèixer una realitat diferent de la que pateixen cada dia. Doncs es va obrir una causa per investigar l'Animal, però va ser arxivat per falta de proves. Tampoc no van poder trobar-les en el cas d'una nena que també l'havia denunciat, i que formava part del seu àmbit familiar proper. Animal va ser fins i tot president del Consell de la Joventut, ni més ni menys. El llop cuidant els bens.

Una cosa tan greu costarà a aquesta bèstia tres anys de presó. Algú ho pot entendre? Fa la sensació que determinats assumptes es tapen, se silencien i tenen unes penes molt per sota del que gran part de la societat considerem que serien justes. No és l'únic cas. Fa uns dies coneixíem que la Fiscalia demanava quatre anys de presó a un altre animal per abusar d'un nen sahrauí el 2014. Aquest animal era membre de l'ONG que portava els nens a passar els estius "en pau", i precisament va abusar del que es quedava a casa seva.

Igual que a Hongria proven de no parlar del tema de Szájer, a Espanya pràcticament no es parla del tema d'Alejandro Díaz, tot i que és moltíssim més greu. Infinitament més greu. Esclar, aquí la duresa dels tribunals s'aplica, segons s'ha vist aquesta setmana, als qui plantegen consultes populars i posen urnes als carrers. Una cosa que sembla que a Espanya li preocupa molt més que la pederàstia, la pornografia infantil o l'abús de menors.

S'estima que un de cada cinc nens europeus ha patit abusos sexuals alguna vegada en la seva vida. A Espanya, la meitat de les víctimes de violència sexual són menors d'edat. Però ens ho expliquen cada dia com si fossin casos aïllats. Els abusadors, els animals, compten amb la por de denunciar, amb la vergonya que suposa per a la víctima haver d'explicar el que li han fet. Segons les dades, tots tenim en el nostre entorn algun menor que ha patit (o està patint) abusos sexuals. Ja, ja sé que no volem ni imaginar-ho. Però els estudis que es fan és el que ens diuen. Parlar d'aquest assumpte és dolorós, és difícil i sembla que si callem deixa d'existir.

L'orgia de Szájer posa sobre la taula una realitat: la de la imatge que es vol donar als altres i la de la realitat amagada. Mentre l'assumpte sigui entre adults, consentit i gaudeixin de la seva llibertat sexual, no hi ha retrets. Tanmateix, l'orgia va ser descoberta perquè existeix una xarxa d'organització d'aquest tipus de "trobades", hi ha "bandes" i va ser precisament una banda la que va denunciar, per la qual cosa no seria absurd pensar que funcionen de manera organitzada i que passen la línia del que és legal com a part de la "morbositat" que aquests animals necessiten.