Divendres coneixíem la notícia que ens explicava que l'advocat Gonzalo Boye ha presentat, juntament amb uns altres quaranta advocats catalans, una querella al Tribunal Suprem contra, ni més ni menys, la magistrada de l'Audiència Nacional María Tardón, contra el fiscal de la Fiscalia Especial Antidroga Ignacio Miguel Lucas Martín i contra la lletrada de l'administració de justícia María Ángeles Monedero López.

La querella s'interposa per sol·licitar que aquestes persones siguin investigades per encobriment d'assassinat i, a més per a Tardón, prevaricació.

Sí, cal aturar-se un moment i llegir-ho un altre cop. Us espero.

Al document presentat per Boye, juntament amb quaranta-quatre advocats i advocades, s'assenyala que les persones imputades haurien obtingut una declaració falsa per part de l'investigat Manuel Andrés Puentes Saavedra. La declaració d'aquest senyor s'hauria fet sota l'amenaça de ser enviat a Colòmbia, on seria investigat per un assassinat en el qual hauria participat de manera activa.

O sigui: que se suposa que aquestes persones, que formen part de l'administració de justícia, haurien negociat amb un presumpte delinqüent, perquè fes una declaració incriminatòria contra Boye, entre d'altres, a canvi de deslliurar-se d'un procés judicial en un altre país.

Moltes vegades es recomana a la gent que, davant dels greuges patits, denunciï. Molts cops els advocats serren les dents davant presumptes abusos d'autoritat, davant el que consideren prevaricacions, i poques vegades planten cara. Els advocats que decideixen barallar-se amb el mateix sistema al qual pertanyen han de ser conscients en quin terreny es fiquen, controlar el dret fil per randa i no tenir por.

Alguna associació, com les que han acompanyat Boye en la querella, mantenen encara l'ànim per defensar la dignitat i els drets dels advocats. Cosa fonamental i necessària en un estat de dret que s'enfonsa i es devora a si mateix.

Els advocats que decideixen barallar-se amb el mateix sistema al qual pertanyen han de ser conscients en quin terreny es fiquen, controlar el dret fil per randa i no tenir por

Queden molt lluny els jutges, fiscals i advocats de l'estat d'altres latituds en les quals no es percep aquest ambient en què semblen tocats per una vareta màgica, ni sembla que caminin sense tocar el terra. Hi ha llocs on els jutges, fiscals i la resta de treballadors de l'administració de justícia es comporten amb normalitat, una cosa que a Espanya, en alguns casos, per desgràcia, no passa.

No és habitual que hi hagi prou coratge per denunciar el que Boye ha denunciat. No se sap el recorregut que això tindrà, però ja, sens dubte, la imatge que desprèn tot això deixa clar que Espanya, avui en dia, és un lloc on tot això pot passar. I el més greu és que el país no sembla que s'alarmi. Una notícia d'aquesta gravetat ha tingut poc recorregut, poc ressò als principals mitjans de suposada informació.

Querellar-se amb una magistrada per presumpte encobriment d'un assassinat no és poca cosa. I molt possiblement Boye té les proves necessàries per apostar per aquest pas tan valent, perquè per a això s'ha querellat, per guanyar-lo.

Conec molta gent que ha deixat d'exercir el dret en aquest país precisament per no voler enfrontar-se a l'endogàmica vida dels passadissos dels jutjats. En conec molts altres que estan habituats a fer-se amb assiduïtat i complicitat esbombant assumptes dels quals no haurien de poder parlar fora de la sala.

Per poder equilibrar i posar-ho tot al lloc que correspon a un estat democràtic i de dret, cal que els advocats siguin capaços de fer el pas que ha fet Boye. Que la ciutadania sàpiga una miqueta més de lleis i, sobretot, no tingui por de plantar cara davant dels abusos.

Perquè tenir una justícia independent és una qüestió bàsica per a tothom.