Mantenir la serenitat i la determinació ha estat, segons Cuixart, el que ha fet durant mil dies. Avui ja en són mil un. Sense llibertat, dormint cada dia en una presó. El seu "delicte", haver defensat que la societat catalana pogués donar l'opinió mitjançant unes urnes. Rebutjar amb contundència la violència, sempre. Defensar la cultura, la compromesa, que és la que interessa. I sobretot, tenir clar que ni la presó ni l'exili no són els límits d'una lluita per una idea: aquesta que va més enllà de territoris i fronteres, la que defensa el dret a poder expressar-se, a poder plantejar idees alternatives, a promoure debats, a proposar plantejaments discutibles des del respecte.

No entenc com és possible que hi hagi qui no entengui el dret d'una persona a buscar, a plantejar-se, una manera diferent de viure de la que li havien programat des de fora. És clar que em refereixo a una manera de viure en pau, en convivència i respecte als altres. En llibertat i en absoluta sintonia amb les múltiples maneres d'entendre cada petita i gran cosa de la vida: de la individual i col·lectiva.

Em costa molt, aquests dies, entendre com hi ha persones que, defensant l'autodeterminació individual per poder ser el que són, home o dona, no arribin a entendre aquests mateixos drets en col·lectius de persones que volen defensar el que són, que són catalans, que són bascos, que són gallecs, que són sahrauís. Són i existeixen, exigeixen el dret a poder expressar-se, a poder conrear la seva llengua, la seva cultura, a cuidar els seus territoris, a administrar-los. Això, aparentment tan senzill i natural, no hauria de suposar un problema per a ningú, sinó tot el contrari. Tanmateix, és la font i l'origen dels conflictes internacionals des que l'home va començar a delimitar les terres i a dir "això és meu i tu aquí no hi entres".

No hem avançat gaire des d'aleshores, pel que sembla. En aquest "a la meva terra mano jo, i les normes les dicto i tu les compleixes" seguim.

Mentre els líders catalans fa mil i un dies que són a la presó, o a l'exili, per haver organitzat una consulta popular. Per haver posat urnes als carrers per saber què opinava la gent sobre un tema fonamental —no només a Catalunya, no només a Espanya, sinó també a Europa i al món, ja que la determinació dels pobles és un pilar bàsic en l'organització social i territorial—, veiem com altres, "per ser qui són", poden "presumptament" delinquir, a so de bombo i platerets, i amb tota la barra perquè saben que són impunes

Sí, és aberrant pensar que en aquest estat es pot tancar i pretendre "reeducar" persones que busquen viure en un lloc on la justícia social, la democràcia, el dret i la igualtat d'oportunitats siguin reals i ho hagin intentat a través de processos absolutament democràtics i transparents; i mentrestant, el cap d'estat podria haver estat cometent (presumptament) delictes i no passi absolutament res. És més, que tots ho sapiguem, que tots ho tinguem davant dels nassos i el mateix sistema, el Congrés, els tribunals diguin obertament que tot el que hagi fet el monarca al capdavant de l'Estat es passarà per alt.

Mentre els líders catalans fa mil i un dies que són a la presó per haver organitzat una consulta popular, veiem com altres, "per ser qui són", poden "presumptament" delinquir, a so de bombo i platerets, i amb tota la barra perquè saben que són impunes

És més, per si això no fos prou (evidentment ho és), per acabar-ho d'adobar, coneixíem que justament el dia en què s'envia la documentació des de Suïssa, haurien prescrit ja els presumptes delictes. Sí, com ho llegeixes.

L'1 de juliol la Fiscalia suïssa va remetre a la Fiscalia espanyola la documentació relativa a la investigació que fa dos anys que duu a terme sobre els possibles delictes que hauria comès Joan Carles. L'1 de juliol justament va prescriure el delicte més gros dels que presumptament hauria comès l'emèrit.

La qüestió de les dates, dels dies, és curiosa. La inviolabilitat del rei suposa que fins a l'any 2014, tot el que hagués fet no es pot investigar. Per tant, l'origen dels diners, dels 65 milions, no es pot trobar, ja que no se li pot preguntar per això. Només es podria investigar, se suposa (i en contra del criteri dels lletrats del Congrés), allò que hagi fet després d'abdicar.

La data clau en tot això és el 30 de juny, que és quan s'ha de presentar la declaració de la renda de l'any anterior. O sigui, que la data fonamental és el 30 de juny de l'any 2015, moment en el qual, si no has declarat tot el que vas fer l'any 2014, començaries a estar incomplint la llei. Repetim: 30 de juny.

Els anys per a la prescripció en el delicte fiscal són cinc. Si ningú no t'ha reclamat res des d'aquell moment, sembla que s'acaba la història. Quan ha prescrit el suposat delicte fiscal? Tatxan: el 30 de juny de 2020.

Quan han arribat els documents des de la fiscalia de Suïssa? L'1 de juliol de 2020. Ai!, per poc. Si arriben a enviar-los un parell de dies abans, tot justet, s'hauria pogut investigar. Quina mala sort!

Són casualitats de la vida. Sens dubte. El mateix va passar amb Falciani, els delictes del qual haurien prescrit per un només dia. Ai!

Com la família Cort Lagos, acusada d'un delicte fiscal de 100 milions: com la jutgessa no tenia clar si era competent per investigar el cas, ai! l'hi va passar per alt....

Sembla tot una bogeria, però no oblidem que pel senyor fiscal el boig és Cuixart, que, segons ell, té una distorsió cognitiva. Perquè considera que no ha comès cap delicte, perquè està segur que el que ha fet s'empara dins de la llibertat d'expressió i manifestació. Perquè defensa el mateix que ara defensen des de les Nacions Unides, des d'Amnistia Internacional i des de diferents organitzacions de defensa dels drets humans. Deu ser que tots tenen distorsions cognitives. D'altra banda, el tema del rei és tot molt normal, denota molt de seny en aquest sistema, no hi ha cap mena de dubte.

Al final, acabarem tots bojos.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Gonzalo Boye
Opinió El ratificador Gonzalo Boye