Val la pena llegir la interlocutòria del jutge Llarena sobre això de la coneguda euroordre. Pot accedir directament al document aquí.

Criden l'atenció algunes afirmacions tals com la que es realitza en el primer raonament jurídic, on es manifesta que el ministeri fiscal fa la seva feina quan sol·licita la reactivació de l'esmentada euroordre (que va ser retirada el 5 de desembre). Concretament, crida l'atenció aquesta frase: "Sembla raonable si es contempla que l'investigat es troba fora del territori nacional, precisament, per eludir un procediment penal que busca determinar l'eventual abast de la seva responsabilitat en els fets objecte d'indagació". Es podria haver assenyalat que, si bé és cert que Puigdemont es troba fora d'Espanya amb la intenció de no ser detingut, també ho és el fet, reconegut fins i tot públicament pel ministre d'Interior, Zoido, aquests dies: que el president de Catalunya va sortir d'Espanya de manera voluntària, lliure i sense que en aquell moment recaigués sobre ell cap tipus d'acusació. Sembla un detall menor, però sens dubte no ho és, ja que atesa la realitat, aquest senyor no es "va escapar ni va escapar", sinó que, més aviat, roman fora perquè Espanya ha resultat ser l'únic país europeu on no pot posar un peu, davant del risc de ser detingut i posat a presó provisional (segurament indefinida i sense fiança), contràriament al que li passa a qualsevol altre país.

No és casual, està clar, que Puigdemont hagi estat aquest temps fora d'Espanya. Perquè gràcies a aquesta decisió ha posat en evidència el sistema espanyol. I ho ha fet perquè Bèlgica no va secundar els desitjos d'Espanya. Davant de la imminent sentència que es proposava a dictar el jutge belga, el jutge Llarena va decidir retirar la petició de detenció i entrega, en vista que ni tan sols no s'havia decretat la presó provisional a Brussel·les fins que la sentència sobre l'extradició fos dictada. I això apuntava ja en una direcció: Bèlgica no inclou com a delicte, segurament, el que Espanya sí que pretén. És més, ni tan sols no es donaven els requisits legals establerts per sol·licitar l'euroordre. I va quedar d'aquesta manera en evidència la Justícia espanyola.

El president de Catalunya va sortir d'Espanya de manera voluntària, lliure i sense que en aquell moment recaigués sobre ell cap tipus d'acusació

Es va obrir de nou el tema quan Puigdemont va ser convidat a fer una conferència a Dinamarca, a la Universitat de Copenhaguen. El ministeri fiscal espanyol va sol·licitar activar de nou la petició per a la detenció del president. I Llarena, a la seva interlocutòria, va donar una sèrie d'arguments per no contemplar-ho. Podrien resumir-se en el fet que corrien el risc de repetir la mateixa situació que anteriorment es va donar a Bèlgica, això és: fer el ridícul de nou. Però Llarena no ha volgut perdre l'oportunitat de fer un raonament que resulta sorprenent.

No rebutja la petició de l'euroordre, sinó que diu que aquesta "haurà de posposar-se". O sigui, que entén el jutge que es donen els requisits per a això (cosa que no preveu la llei, perquè estan taxats els delictes específics pels quals pot sol·licitar-se l'extradició i ni la rebel·lió, ni la sedició ni la malversació de fons públics estan inclosos en el llistat). Fem aquí una parada: perquè són 32 els delictes previstos al llistat realitzat l'any 2002. L'ordre de detenció i lliurament, o euroordre, substitueix la tradicional extradició per a la qual feia falta la intervenció de l'autoritat política, fet que ha estat modificat i pel qual, ara, és possible que la persecució internacional dels delictes tingui lloc directament entre les autoritats judicials.

A l'article 2.2 es diu literalment el següent:

2. Donaran lloc al lliurament, en virtut d'una ordre de detenció europea, en les condicions que estableix la present Decisió marc i sense control de la doble tipificació dels fets, els delictes següents, sempre que estiguin castigats en l'Estat membre emissor amb una pena o una mesura de seguretat privatives de llibertat d'un màxim d'almenys tres anys, tal com es defineixen en el Dret de l'Estat membre emissor:

  • pertinença a organització delictiva,
  • terrorisme,
  • tràfic d'éssers humans,
  • explotació sexual dels nens i pornografia infantil,
  • tràfic il·lícit d'estupefaents i substàncies psicotròpiques,
  • tràfic il·lícit d'armes, municions i explosius,
  • corrupció,
  • frau, inclòs el que afecti els interessos financers de les Comunitats Europees d'acord amb el Conveni de 26 de juliol de 1995 relatiu a la protecció dels interessos financers de les Comunitats Europees,
  • blanqueig del producte del delicte,
  • falsificació de moneda, inclosa la falsificació de l'euro,
  • delictes d'alta tecnologia, en particular delicte informàtic,
  • delictes contra el medi ambient, inclòs el tràfic il·lícit d'espècies animals protegides i d'espècies i varietats vegetals protegides,
  • ajuda a l'entrada i residència en situació il·legal,
  • homicidi voluntari, agressió amb lesions greus,
  • tràfic il·lícit d'òrgans i teixits humans,
  • segrest, detenció il·legal i presa d'ostatges,
  • racisme i xenofòbia,
  • robatoris organitzats o a mà armada,
  • tràfic il·lícit de béns culturals, incloses les antiguitats i les obres d'art,
  • estafa,
  • xantatge i extorsió de fons,
  • violació de drets de propietat industrial i falsificació de mercaderies,
  • falsificació de documents administratius i tràfic de documents falsos,
  • falsificació de mitjans de pagament,
  • tràfic il·lícit de substàncies hormonals i altres factors de creixement,
  • tràfic il·lícit de materials radioactius o substàncies nuclears,
  • tràfic de vehicles robats,
  • violació,
  • incendi voluntari,
  • delictes inclosos en la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional,
  • segrest d'aeronaus i vaixells,
  • sabotatge

És evident que al llistat no es preveu cap dels delictes pels quals s'acusa Puigdemont i els consellers del Govern de Catalunya (i així ho reconeix el mateix jutge en la part final de la interlocutòria). I precisament per aquesta raó, el ministre de Justícia, Catalá, va sol·licitar el mes de desembre a Brussel·les, durant una reunió en matèria de justícia en àmbit europeu, que aquesta llista fos ampliada. No s'ha atès de moment la seva petició. I el que és cert és que, de moment, amb la legislació a la mà, no hi ha raó per sol·licitar la seva aplicació a cap país de la Unió Europea. Així ho assenyala a més en el punt tercer de la interlocutòria, on explica que, en cas de confirmar-se l'evident (això és, que Bèlgica digués que no considera delictius els fets imputats i que per aquesta raó no li apliquen l'euroordre), es donaria una situació molt estranya: que es jutgés per presumptes delictes els que són a Espanya, i no es pogués jutjar igualment els que van marxar a Brussel·les. Per als que pensen com jo, un advertiment de Vostra Senyoria: "Contràriament al que s'ha expressat per sectors interessats, la restricció del títol d'imputació per un Estat estranger a qui es peticioni el lliurament d'un pròfug de la justícia, no és mostra que la qualificació penal dels fets per la jurisdicció espanyola sigui inadequada o errònia. L'Estat requerit, o bé es limita a constatar que els fets pels quals es reclama el lliurament d'un detingut poden ser delictius conforme a la seva ordenació jurídica o, si entra en la qualificació jurídica del comportament, ho fa des de la seva pròpia ordenació jurídica, que no és la que recull les prohibicions que subjectaven als investigats, i ho fa sense conèixer si més no els detalls d'actuació dels encausats, en ser desconeguts per ser encara objecte d'investigació". Vol dir que no ens confonguem: que si cap altre Estat no ho considera delicte, això a Espanya li és igual, perquè a més, aquests no saben el que realment ha succeït. Així que, davant de la possibilitat que no s'assabentin de res, millor no deixar-los ficar el nas en els nostres temes.

Considero que no és una interlocutòria sobre una ordre de detenció el lloc per expressar una opinió política; això es fa en columnes d'opinió com aquesta, no en seu judicial

Continua Llarena en el punt segon dient el següent: "Crida l'atenció que qui es troba pròfug de la justícia després de la seva furtiva sortida del nostre país, reveli per endavant la seva intenció de traslladar-se del lloc on va buscar el seu refugi inicial, i que proclami a més el punt concret on serà present". Doncs bé, en aquesta frase es pot plantejar-se que no cridaria l'atenció si atenguéssim la realitat dels fets, com dèiem a l'inici d'aquest article, i és que dir "després de la seva sortida furtiva" resulta senzillament contrari a la realitat. Puigdemont i els consellers no van sortir furtivament d'Espanya. Entre altres coses perquè ho van fer en absoluta llibertat, amb llum i taquígrafs, ja que en aquell moment NO havia estat dictada contra ells cap tipus d'acusació. Va ser després d'arribar a Brussel·les quan es va presentar la querella. No abans. Parlar en termes de "furtiva sortida" no és correcte. I precisament per això, tota l'afirmació en aquesta frase manca de sentit. I és que, Puigdemont s'ha mogut amb absoluta transparència tant a Brussel·les com quan s'ha desplaçat a Dinamarca. Continua actuant com un ciutadà innocent sobre qui recau ara una querella per fets que en altres països no són considerats delictius.

Però el millor ve a continuació, quan el jutge afirma el següent: "Que el comportament pugui buscar la detenció que el ministeri públic peticiona, és una cosa que no s'escapa a l'instructor, més encara quan l'investigat continua eludint comparèixer en el procés, i ha proclamat que ho eludeix per no assumir el risc d'una eventual privació de llibertat". O sigui, que diu Llarena que Puigdemont en realitat està d'alguna manera provocant, que vol ser detingut, però que al mateix temps que busca ser detingut, evita personar-se a Espanya precisament perquè serà portat a presó. Algú ho entén? Sí, és absurd: dir que va a Dinamarca per provocar així la seva detenció, però que no es presenta davant de la justícia espanyola perquè sap que serà detingut. Més endavant dirà Llarena literalment que "la jactància de l'investigat d'anar a desplaçar-se a un concret lloc, no té cap altra finalitat que buscar la detenció". Tal qual.

Continua Llarena plasmant les seves conclusions sobre les qüestions que s'estan esdevenint a Catalunya. "Una voluntat que busca retornar al moment immediatament anterior que, el Senat espanyol, autoritzés l'aplicació de l'article 155 de la nostra norma fonamental, desactivant l'únic instrument que s'ha mostrat capaç de restablir l'ordre constitucional". En aquesta frase el jutge dona per feta la voluntat de Puigdemont, i a més, aporta una apreciació personal seva sobre una qüestió estrictament política, això és, considerar que l'aplicació del 155 ha estat l'únic instrument capaç de restablir l'ordre constitucional. Permeti'm el lector (el jutge) la llicència d'expressar la meva opinió: com es tracta d'una qüestió merament política, cadascú tenim la nostra percepció sobre això. Mentre Llarena i el Partit Popular entenen que l'aplicació del 155 ha estat meravellosament eficaç per establir "l'ordre constitucional", a altres ens genera dubtes, ja que més aviat està sent la mostra d'un "estat d'excepció", que a través de l'aplicació d'un article que en absolut faculta per cessar un govern, convocar eleccions i una infinitat de qüestions que s'estan fent, més que contribuir a restablir l'ordre constitucional, està servint per posar tot un sistema democràtic potes enlaire. Però en fi, és la meva opinió, que segur està equivocada. No soc jutge, però considero que no és una interlocutòria sobre una ordre de detenció el lloc per expressar una opinió política; això es fa en columnes d'opinió com a aquesta, no en seu judicial. Disculpin-me si m'equivoco.

Qualsevol podria interpretar de la lectura d'aquesta interlocutòria que la independència judicial respecte del poder executiu brilla per la seva absència

Disculpi el lector que m'estengui, però és que la interlocutòria no té pèrdua. Continua dient, en al·lusió a l'informe elaborat pels magistrats del Parlament de Catalunya que "l'investigat no pot pretendre la seva investidura com a president del Consell de Govern de Catalunya, si lliurement eludeix —per la raó que sigui— la seva compareixença davant l'Assemblea que ha de votar-lo". Atenció especial mereix aquest petit detall, entre guions "per la raó que sigui". El fet d'un temor de ser privat de llibertat, com és el cas, no crec que hagués de ser plantejat en aquests termes. Perquè no es tracta que al senyor Puigdemont no li vingui de gust, no sigui el seu desig, no tingui ànim de posar un peu a Espanya, no. És que si el posa, el porten a la presó. No és cosa fútil, Vostra Senyoria. Entengui vostè que "la raó que és" té cert pes.

Seguim. "Davant la impossibilitat legal d'optar a una investidura sense comparèixer en el Parlament, la provocació d'una detenció a l'estranger, cerca que l'investigat pugui proveir-se d'una justificació que la seva absència no respon a la seva lliure decisió com a pròfug de la justícia, sinó que és la conseqüència d'una situació que li ve imposada. Es busca així afavorir l'estratègia anticonstitucional i il·legal que aquest procediment està cridat a posar terme, forçant a més un context en el qual poder delegar el seu vot (...) s'instrumentalitzaria la privació de llibertat per assolir la investidura i el vot que parlamentàriament no pot obtenir". O sigui: que Puigdemont vol que el detinguin per a així tenir una "excusa" per la qual no anar presencialment al Parlament per ser investit, però que, en cas de ser detingut, i ser a la presó, podria servir-se dels drets que l'emparen i delegar el seu vot. Espero estar sent prou clara en explicar el que el jutge Llarena diu perquè és de summa importància comprendre-ho. Ho intentaré de nou: vol dir que Puigdemont vol ser detingut per poder tenir una excusa en condicions per la qual es justifiqui el fet de no estar en persona el dia de la investidura. I per descomptat, ser fora d'Espanya "per voluntat pròpia" li deixaria molt malament i no tindria justificació, per la qual cosa tot això és una estratègia maliciosa. Deixar-se detenir per a així poder ser investit. Això planteja Llarena. I que, precisament per això, el jutge decideix no dictar l'euroordre de detenció. Com vostè ho està llegint. Serà la primera vegada en la història en la qual un delinqüent fuig, però avisa a tota hora d'on és; i que es mostra perquè vol ser detingut, però la justícia no el deté perquè és, precisament, el que ell vol. Veure per creure.

Però no s'inquieti, ja que el mateix jutge preveu la possibilitat que tot això sigui una idea absurda. Així ho expressa: "I la remota possibilitat que el desplaçament de l'investigat no respongui al que s'ha exposat, sinó a una exclusiva inquietud acadèmica, no fa raonable que no es prevegi la possibilitat que s'expressa, obligant a posposar l'ordre de detenció a un moment —no necessàriament llunyà— en què l'ordre constitucional i el normal funcionament parlamentari, no es trobin en risc per una detenció que —com el ministeri fiscal defensa— seria lògica en un altre context". O sigui, que esperarà una miqueta perquè, per si de cas tingués intenció Puigdemont de "beneficiar-se d'aquesta "excusa" de la detenció" i així influir en la investidura, no es pugui aquesta possibilitat.

Amb aquest article pretenc senzillament aportar la meva opinió, possiblement equivocada, sobre una interlocutòria judicial que em resulta rocambolesca. Lluny de centrar-se en criteris estrictament jurídics aporta afirmacions i suposicions que superen l'àmbit que competeix a Vostra Senyoria, a més de plantejar qüestions merament d'índole política. Qualsevol podria interpretar de la lectura d'aquesta interlocutòria que la independència judicial respecte del poder executiu brilla per la seva absència. Però, com assenyalava, segurament és tot fruit d'un error d'interpretació de qui es plantegi una qüestió com aquesta.