Avui comença oficialment la nova normalitat. Una nova fase en què ens mirarem amb ganes d'abraçar-nos i acabarem xocant el colze. Una nova etapa en què ens sentirem a casa més sans i estalvis que mai, en la qual una tos, un esternut, generarà sensacions fins ara desconegudes.

El govern espanyol comença a crear reserves de productes que puguin ser essencials en una segona onada del virus. Es crearà una comissió parlamentària per analitzar què necessita la nostra sanitat pública i s'intentarà recompondre un estat del benestar destrossat.

En la nova normalitat estarem cada vegada més farts de la crispació política, de la manipulació dels mitjans afins a les clavegueres, de la parcialitat de les togues, de les injustícies aberrants que ens empassem cada dia.

En la nova normalitat vindran les queixes d'una societat que veu cada dia com tots parlen d'ella, però sense comptar amb ella.

Quan es deixen tasques importants pendents, tornen una vegada i una altra a plantar-se davant de nosaltres

Vindran revoltes socials, vindrà un augment de la tensió. Perquè són molts els forats pels quals entra aigua en aquest vaixell. I ara ja som tots conscients que es va construir feble i la seva estructura ja no aguanta. No serveixen pedaços, no serveixen taps. Cal reconstruir i fer-ho amb materials nobles, que no es corrompin, que aguantin les tempestes, la humitat, els virus de tota mena. I sobretot: aquest vaixell no pot sotmetre ningú, ni obligar-lo a pujar-hi contra la seva voluntat. De la mateixa manera que no pot seguir tenint lloc preferent qui s'ha dedicat a destrossar-lo.

Moltes coses seguiran com fins ara. I nosaltres veient-ho passar, però amb mascareta posada. Tanmateix, d'altres encara han d'arribar, i no hi estem preparats (com sol ser quan una cosa tan gran passa per davant).

Quan es deixen tasques importants pendents, tornen una vegada i una altra a plantar-se davant de nosaltres. Amb fer-les ràpid i malament no n'hi ha prou. S'han de resoldre i fer-ho bé.

Aquest país no pot continuar posposant fer els deures: democràcia, justícia, veritat i memòria. Aviat trucaran totes a la porta i presentaran la factura.

Estem davant d'una nova normalitat, però em temo que no serà només pel coronavirus.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Tasques pendents (i 13): cuidar-nos
Opinió Tasques pendents (i 13): cuidar-nos Xabier Lapitz
Quan està per arribar el pitjor
Editorial Quan està per arribar el pitjor José Antich