Divendres passat va tenir lloc la primera reunió presencial entre els presidents de les regions de l'estat espanyol. El gran absent, el president Torra. La gran sorpresa, encara que no tant per qui conegui com funcionen des de sempre els del PNB, l'aparició d'Urkullu.

El lehendakari basc havia anunciat en reiterades ocasions que no hi aniria, que tenia comptes pendents —literalment— amb Sánchez, i que si no hi havia diners per davant, ell no aniria a La Rioja. I n'hi va haver, i hi va anar, per a sorpresa, desengany i possiblement enveja dels altres assistents, que van veure com es negocia quan es té clara la importància del teu suport al govern. Potser alguns no tenen tanta rellevància, o no sàpiguen fer-la valer, qui sap.

Esperaven trobar-se una reunió en la qual parlar de com es repartirien els milions que ens han promès a Europa i van marxar-ne amb les mans buides. Més o menys el missatge va ser el següent: si voleu fons, heu de presentar-me primer un projecte ben argumentat de quant necessiteu, com ho gastareu i quin objectiu teniu al cap. I una vegada que Sánchez (entengui's com a representant del govern estatal) revisi les propostes, anirà valorant quant posa a cada bossa.

Sembla que no van posar damunt la taula els problemes específics de cada territori, la necessitat de modelar el sistema productiu per poder adaptar-se a aquesta "nova normalitat". Tampoc no es va abordar la necessitat d'analitzar les competències de cada govern, de cara a estar preparats per al que sembla que segur vindrà: la nova onada de Covid-19.

Hi van anar els presidents i presidentes, que solen ser-hi, amb tots els respectes, per figurar, per fer la foto i mostrar-la a l'hemeroteca. Com el Rei, que també hi va ser possiblement amb la mateixa finalitat. I de la foto, sens dubte, es poden analitzar moltes coses: perquè estaven tots menys Torra. Un senyal per al qual no calen més paraules. A la foto d'Espanya, avui dia, Catalunya no hi és, i podria dir-se que tampoc no se l'espera. Una cosa que evidencia el moment en què ens trobem.

La foto mostra la situació històrica en la qual es troba Espanya: el Rei, que ja poc hi pinta; els territoris emprenyats entre ells; els bascos que en saben treure partit i aguanten en la negociació fins al límit i aconsegueixen els seus objectius; Catalunya absent

Com assenyalava al principi, Urkullu sí que va aparèixer a la foto. Però va caldre negociar primer, i la foto no va sortir de franc: va acordar l'objectiu de dèficit del 2,6% i el deute públic del 15,9% per a Euskadi. Els del PP es van emprenyar i van criticar l'acord com una discriminació perquè es va donar als bascos "un dèficit a la carta". Per Lambán va ser descoratjador. I els van haver d'explicar des del govern espanyol que Navarra i Euskadi tenen una cosa que es diu "règim foral diferenciat". Potser ara entenen millor en què consisteix.

Sánchez no va badar boca. Només va donar pistes: "Si sabem invertir els fons amb intel·ligència, tenim un futur brillant per construir". I tant!, perquè estant com estem amb una miqueta d'interès que es posi en el bé comú, anirem a millor, segur. Encara que prefereixo no pecar d'ingènua, perquè veient com estan gestionant alguns aquesta pandèmia, si podem anar a pitjor, potser és cap a on anem de cap.

Per gestionar "els dinerons" que ens arribaran des d'Europa, es crearà una comissió interministerial que la presidirà Sánchez. Es crearà una unitat específica de seguiment, que pilotarà el cap de Gabinet del President, el que va ser membre de l'equip del PP a Extremadura de Monago, Iván Redondo. S'ha anunciat que hi haurà col·laboració entre el sector públic i privat, un fet que ja anunciaven com a imprescindible l'octubre de l'any passat, quan la Fundació de Bill Gates va organitzar l'"esdeveniment 201", en el qual van fer ús de la imaginació i van encertar absolutament tot el que ens ha passat just després amb el nou coronavirus. En les conclusions d'aquella trobada tan curiosa es va assenyalar la necessitat imperiosa de la gestió publicoprivada per poder afrontar les pandèmies que vindrien (això no ha fet més que començar).

L'objectiu de Sánchez, segons es dedueix de les seves paraules, és provar d'igualar els territoris de l'Estat. Diu que abans de la pandèmia hi havia moltes desigualtats entre les regions i que això pot ara intentar solucionar-se injectant més on més calgui, per mirar així d'igualar-nos a tots. Sona a un pas previ a una república federal, encara que potser això sigui anar massa lluny. O no.

Sigui com sigui, la foto mostra, si es coneix el que hi ha hagut darrere, la situació històrica en la qual es troba Espanya. El Rei, que ja poc hi pinta; els territoris emprenyats entre ells; els bascos que en saben treure partit i aguanten en la negociació fins al límit i aconsegueixen els seus objectius; Catalunya absent. I tots amb Espanya a la boca mentre els espanyols tornen a emmalaltir, tenen incertesa i por i ens ensumem que ben aviat ens tocarà tancar-nos un altre cop. Aquesta és l'estampa i això que l'agost no ha fet més que començar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat