Aquest matí celebraven des d’alguns mitjans que el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol, hagi anunciat que demanarà una reunió amb el president de la Generalitat i amb les associacions Òmnium Cultural i ANC per intentar acostar actituds.

En les seves declaracions, Rosiñol ha assenyalat que la tasca de les associacions com la seva és rebaixar la tensió social sense ficar-se en els temes polítics. Diu que demanarà a Torra que governi per a tots els catalans, perquè té por que ho faci només per als independentistes. Es posa la bena abans que la ferida, ja que sense encara haver enviat la carta per sol·licitar que l’atenguin, ja anuncia que dona per fet que Torra es farà l’orni i que si això passa, ja significa que en realitat el president passa d’atendre els catalans no independentistes. Sí, així es presenta el seu plantejament de diàleg.

Crida l’atenció la manera en què s’ha presentat la notícia, concretament a la Ser, com a motiu d’alegria, de bon gest i de diàleg. Però quan una coneix les declaracions que ha fet el senyor Rosiñol, s’adona que en realitat això pretén ser una trampa —bastant basta, per cert— per estar-se dies donant la llauna i explicant-li una versió totalment distorsionada a la gent.

¿Qui és Societat Civil Catalana?

El periodista i fotògraf Jordi Borràs aborda aquest tema en el seu llibre: Desmuntant Societat Civil Catalana. 
 
Aquesta associació es crea l’abril del 2014 i en la seva junta directiva convergeixen membres del PSC i Ciutadans; a les seves files també sempre estan presents diferents personalitats del Partit Popular, Vox, la Fundació Francisco Franco i membres del Moviment Social Republicà (la delegació del partit d’extrema dreta grec Alba Daurada).

El seu primer president va ser Josep Ramon Bosch, que liderava alhora com a president Somatemps, va haver de dimitir pels vincles amb l’extrema dreta i els insults als independentistes.
Ja en el moment de fundar-se, les investigacions fetes per diferents periodistes, entre qui destaca Borràs, ens mostren que sent 75 els socis registrats en l’associació i uns 4.000 col·laboradors (que no estan registrats), l’associació disposava de gairebé un milió d’euros.

Segons una informació publicada el 2015, va ser l’ara conegut Enric Millo, del Partit Popular, qui va mediar amb l’Ibex 35 i el govern del PP perquè SCC rebés un milió d’euros.

També ha estat denunciat el tracte de favor que SCC ha rebut per part d’empreses públiques molt conegudes, com va ser el cas de Renfe, que va posar a la seva disposició bitllets de tren a meitat de preu a 245 persones, regalant així un import de gairebé 3.000 euros.

Aquesta qüestió va ser admesa pel govern d’Espanya en resposta a la pregunta formulada pel diputat al Congrés Pere Macias.

Amb aquestes dades i moltes més que no ens hi caben en un breu vídeo, ens podem fer una imatge de qui són els que ara diuen que venen a rebaixar tensions. Prenguem-ne nota: res no és casual. La reaparició d’Aznar i l’extrema dreta, com sempre disfressada, tampoc.