Aquesta setmana es convalidava en el ple del Congrés dels Diputats el Reial Decret Llei 16/2020 en l'àmbit de l'Administració de Justícia, que havia estat aprovat ja prèviament pel Consell de Ministres del 28 d'abril. Es tracta d'una sèrie de pautes, de noves normes, per provar d'engegar l'Administració de Justícia després d'aquest parèntesi que ha suposat l'estat d'alarma.

Durant el debat parlamentari, el diputat Jaume Alonso Cuevillas, que a més de càrrec electe és catedràtic en Dret Processal i coneix fil per randa les normes que regeixen en els processos judicials, va expressar de manera contundent al ministre de Justícia les raons argumentades de per què considerava que aquest reial decret llei és un despropòsit.

I certament ho és per moltes raons, però sobre tot, i la principal la va assenyalar sa senyoria davant de la cara de sorpresa del ministre. Li va dir que el problema que és subjacent a la presa de mesures com aquestes és, ni més ni menys, que els qui els donen suport han passat massa temps a les seves poltrones i s'han oblidat de la realitat dels passadissos dels jutjats.

I és que, precisament, així ho apunten més de vuit-cents procuradors de tot Espanya en un manifest que han presentat davant del seu Consell General, on exigeixen la derogació immediata d'aquestes mesures. Ells i elles saben bé que el problema que hi ha ara mateix en l'Administració de Justícia no té a veure -només- amb la Covid-19. El problema de les prestatgeries plenes de carpetes atapeïdes de folis acumulats i separats per gomes mig podrides és precisament aquest: que l'Administració de Justícia no s'ha actualitzat en tots aquests anys. Que no se l'ha proveït de dotació econòmica i que quan vas allà, ja sigui com a treballador del sector jurídic o com a senzill ciutadà, al·lucines.

Perquè no és acceptable que es puguin perdre assumptes "perquè la carpeta no es troba"; perquè hi ha persones que no s'han actualitzat a l'hora de començar a treballar amb sistemes informàtics, i tampoc no se'ls han donat els mitjans ni la formació necessària. Perquè en la majoria dels jutjats allò és un veritable caos de papers que es perden, que no es troben i que, ara a més, cal buscar també en aquesta "lexNet" que tants disgustos ha donat.

Assenyalava Cuevillas al començament de la seva intervenció que resultava sorprenent que des del Govern es volgués posar en marxa un sistema modern, basat en l'ús de les noves tecnologies, quan encara s'utilitza el fax com a instrument de notificacions. Alguna cosa que una directiva europea de l'any passat ja qualificava com a eina antiquada i que era millor deixar d'utilitzar. Aquí sembla que el fax és el més modern que et pots trobar en alguns llocs.

Es pretén ara fer el que no s'ha fet en dècades: i modernitzar la justícia per fer-la àgil i dinàmica, garantint així que sigui també justa, evitant les dilacions indegudes, és una tasca que cap govern no ha volgut emprendre. No se sap bé per què.

I que hi hagi judicis datats per d'aquí a dos anys ens hauria de fer pensar que la Covid-19 no en té la culpa. Perquè això ja feia temps que passava. Que es perdin assumptes, com succeeix, perquè ningú no és capaç de trobar aquesta carpeta, i això suposi un problema per al ciutadà que ha reclamat els seus drets, és increïble en una "democràcia moderna i europea" com l'espanyola.

Ho vam veure al judici de la Sala Penal del Tribunal Suprem sobre el referèndum de Catalunya. Com de difícil i complicat resultava mostrar proves que eren en un pen drive, com de lluny agafava a Marchena i als seus col·legues l'ús de les noves tecnologies. Tot amb aquesta imatge tan llunyana i tan vetusta. I encara bo que van treure el crucifix abans de començar el judici!

Parlis amb qui parlis del món del Dret et dirà el mateix: la manera de treballar és arcaica i això sempre va en detriment de la ciutadania.

No ha d'anar desencaminat Cuevillas quan diu que això té el seu origen, almenys en part, en el fet que els qui prenen decisions fa temps que es van allunyar d'aquells llocs i es van quedar asseguts a les seves poltrones. On, per cert, segurament tampoc no utilitzen ordinador ni sistemes informàtics perquè deuen tenir algú que els ho faci, i per això desconeixen la quantitat d'eines que existeixen avui dia per facilitar, en definitiva, el dret a una defensa amb garanties.